Edifici històric de l'Agrícol / Passatge Alcover, 2 - Rambla Nostra Senyora, 43 / 08720 Vilafranca del Penedès / agricol@agricol.cat

2013/07/17

Ran de les coses – Projecte Larkin, poesia i música a l’Agrícol

 
Ran de les coses – Projecte Larkin és una proposta poètica i musical per descobrir l'obra de Philip Larquin, poeta anglès, que es podrà gaudir el proper 19 de juliol, a les 20h, al Centre Artístic Penedès L'Agrícol (Passatge d'Alcover, 2 de Vilafranca). El Projecte Larkin està format Agust Garcia, veu i guitarra, Pep Puig, rapsode, Pep Garcia, baix, i  Josep Martí, saxo, flauta, harmònica i xil.lòfon. Ran de les Coses compta amb el suport de la Llibreria l'Odissea i la Secció literària de l'Agrícol.

Ran de les coses neix d'una troballa casual remenant als prestatges de poesia d'una llibreria. Agust Garcia explica "Allà hi vaig trobar Finestrals (High windows) i vaig quedar estranyament captivat per aquell vers viu, irònic, trist i, sobretot, honest. Sense adonar-me'n, aviat vaig tenir a les meves mans uns quants poemes musicats i, llavors, va néixer el desig de donar a conèixer aquella poesia i acompanyar-la de fragments recitats i textos del mateix poeta, sense més filtres que la tria feta."  Agust Garcia ha comptat amb la complicitat  de Pep Puig, Pep Garcia i Josep Martí, sense els quals aquest viatge a Larkinland no hauria estat possible. També està agraït a Marcel Riera o Josep M Jaumà, traductors de Larkin, manifesta que après molt sobre el poeta i n'ha manllevat les versions per al present espectacle.

Philip Larkin (1922-1985) és un poeta anglès que, amb només cinc reculls poètics, va aconseguir situar-se amb honors entre els millors autors contemporanis. Personatge solitari, gairebé misantrop, va compaginar la seva reduïda activitat literària amb la feina de bibliotecari. Publicà també un parell de novel·les i un munt d'articles sobre jazz i de crítica literària. Els poemes de Larkin són tristos, desenganyats, crítics, i sovint molt càustics però, no saps com, et deixen la sensació d'una certa tendresa barrejada amb nostàlgia que sembla dir-te: noi, no hi ha res més que això, aprofita-ho! Parteix sempre d'una aguda observació de la quotidianitat –fires, gent al parc, hospitals…-, posant-se ran de les coses per tal d'analitzar-les i preguntar-se a partir d'elles sobre la condició humana. El to humorístic que sovint acompanya el seu vers té un doble efecte: li serveix per a furgar en la nafra i, alhora, aplicar-hi un bàlsam, una mena de compassió. Destaca també per l'ús variat de registres lingüístics, del més formal i literari al més col·loquial –i fins barroer-, una mica per épater. Tot plegat encabit en un estrofisme molt treballat, malgrat l'aparença contrària que el fa més proper i natural.