Jacint Verdaguer a la Capella dels Dolors de Vilafranca

La Secció literària del Centre Artístic Penedès presenta el llibre “Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i Significació de Primavera de Jacint Verdaguer”, de l’autor Joan Requesens i Piquer amb pròleg Roger Canadell Rusiñol, publicat a Quaderns de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris (UVIC), 2021.

La presentació anirà a càrrec d’Anna Maria Ruiz, professora i crítica literària, i de l’autor del llibre, intel·lectual i estudiós de l’obra de Verdaguer. El voluntariat per la lectura EVA354 recitarà fragments del poema Primavera de Jacint Verdaguer. L’acte es farà el dimecres, 25 d’octubre, a les 19h, a la Capella dels Dolors, a la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès,

 “Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i significació de Primavera de Jacint Verdaguer” és una interpretació del poema arran de la descoberta d’un manuscrit de Verdaguer en què hi ha copiats fragments d’aquests autors romàntics alemanys que tenen relació amb Primavera pel seu contingut. Tot apunta que la lectura de la novel·la Titan de Richter i dels versos d’Uhland va ser per al poeta la confirmació del significat que donava al poema presentat als Jocs Florals barcelonins de 1896.

Primavera, el darrer llegat líric més important de Jacint Verdaguer, és un poema que roman ocult quasi cent anys als arxius de la Biblioteca de Catalunya (es troba el 1995 i el 2013 es publica en l’obra completa). Aquest poema testamental de J. Verdaguer no parla de misses ni sermons, sinó del seu amor per la poesia i la voluntat de perdurar com a poeta entre nosaltres i no com a religiós. El poema, primer es va editar amb el títol Pomerola, que per al nostre poeta significà l’arbre-santuari, on dins les seves branques plenes de flors, en plena adolescència, s’enamorà de la poesia.

Joan Requesens i Piquer (Manresa, 1944). Doctor en Filologia Catalana i Llicenciat en Teologia. Ha publicat estudis sobre Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Hug de Balma, Joan Lluís Vives, els Borja i altres. També estudis i edicions sobre profecies religiosopolítiques del temps de Ferran el Catòlic. Investigacions sobre Jaume Collell i Jacint Verdaguer. D’aquest, entre altres treballs, l’edició crítica de Càntics. És corresponent de la RABLB i membre de la Societat Verdaguer. 

Homenatge a Josep Vallverdú

 

La Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol homenatja l’escriptor, assagista i traductor, Josep Vallverdú, en el marc de  la commemoració del centenari del seu naixement.  L’acte es farà el dimecres, 18 d’octubre, a les 19 h,  al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

L’homenatge comptarà amb una taula rodona amb la filòloga i editora Carme Vidal Huguet, comissària del centenari, que ens parlarà del poeta i assagista; amb l’escriptor i crític literari Pere Martí Bertran, que ens presentarà l’escriptor de literatura infantil i juvenil i coordinarà la taula, i amb la il·lustradora Núria Tomàs Mayolas, que ens parlarà sobre la importància de la il·lustració en l’obra de l’autor. L’acte comptarà amb la participació de lectores d’EVA354 que llegiran textos de Josep Vallverdú.

Coincidint amb el centenari de l’escriptor, la Generalitat de Catalunya ha impulsat aquest 2023 les activitats de l’Any Josep Vallverdú,  una iniciativa que ha permès donar a conèixer i recuperar la seva l’obra, infantil i juvenil, els llibres personals i la poesia. Així mateix, també s’ha impulsat la traducció i l’anàlisi acadèmica de l’obra de l'escriptor de Lleida. Se’l coneix sobretot per haver escrit les peripècies del gos Rovelló, un dels clàssics de la literatura infantil i juvenil dels últims 30 anys.

Josep Vallverdú (Lleida, 1923). És un home de factura polièdrica, com demostra la seva obra, que arrenca amb la narrativa juvenil a partir dels primers anys seixanta; narrativa que ha estat guardonada amb dos Premis Folch i Torres, un dels quals per a Rovelló, amb més de 30 edicions en català i traduccions a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i al castellà..., i un Premi Joaquim Ruyra per Trampa sota les aigües. Aquesta obra infantil i juvenil el converteix en un dels escriptors vius més llegits.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen, finalista del Premi Josep Pla i Medalla d’Or i Dr. Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ciutat on el Premi d’Assaig que convoquen conjuntament Paeria i Diputació de Lleida duu el seu nom, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat, avui, des del seu recer balaguerí, es dedica, sobretot, a la poesia, publicada per Pagès editors amb títols com Argila, Ronda de boires, A ull nu, Pa de forment o Atresorat silenci.

Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, ha traduït també una setantena de llibres, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”. D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, London, Poe o Luther King.

Una de les constants de la seva vida és la lluita per la llengua catalana des d’aquella “resistència cultural” en els anys de dictadura fins ara. Josep Vallverdú considera que “la literatura en català està bé, hi ha molts escriptors”, però en canvi creu que la llengua en l’àmbit quotidià “s’hauria d’utilitzar més amb tothom, perquè és la nostra llengua pròpia”.