Edifici històric de l'Agrícol / Passatge Alcover, 2 - Rambla Nostra Senyora, 43 / 08720 Vilafranca del Penedès / agricol@agricol.cat

2019/10/25

ANY BROSSA


Conferència “Introducció a Joan Brossa” a l’Agrícol

La Secció literària de l’Agrícol ha organitzat la conferència “Introducció a Joan Brossa”, en el marc de l’Any Brossa, a càrrec de Glòria Bordons, filòloga i vicepresidenta de la Fundació Joan Brossa. L’acte es farà el proper divendres, 25 d’octubre, a les 12h, al Centre Artístic Penedès l'Agrícol (Passatge d'Alcover, 2 de Vilafranca).

En format de matinal literària, Glòria Bordons acostarà l’artista polifacètic Joan Brossa a l'alumnat de Literatura Catalana de batxillerat dels Instituts de Vilafranca del Penedès  i de Sant Sadurní d’Anoia. Acte obert a tothom.

L’organització de l'acte a ha anat a càrrec de la Secció Literària de l'Agrícol amb col·laboració la Institució de les Lletres Catalanes, Omnium Alt Penedès i l’Ajuntament de Vilafranca.


Glòria Bordons, pedagoga i investigadora de la literatura, és doctora en Filologia Catalana i llicenciada en Història de l’Art. Ha treballat àmpliament i publicat nombrosos estudis sobre l’obra de Joan Brossa. D’altra banda, la seva tasca docent i investigadora s’ha centrat bàsicament en l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes, publicant material innovador.

Exposarà les claus de lectura sobre la complexitat del poeta, a més de posar en valor el seu vessant literari. Tot i que se’l reconegui més per la seva producció artística visual, va escriure poesia i teatre, en creacions innovadores i trencadores. Joan Brossa va ser una persona avançada a la seva època, tant pel que fa a la poesia visual com escrita. Ha estat el poeta avantguardista per antonomàsia. Tota la seva obra ha destacat per un interès desbordant per l’home i un procés continu d’investigació.


L’Any Brossa commemora el centenari del naixement de l’artista, amb la voluntat de consolidar i difondre la seva obra i el seu esperit. Té per objectiu l’edició i/o reedició de la poesia de Brossa  i generar noves mirades a partir de l’obra poètica, per afavorir-ne la representació en l’àmbit del teatre i l’experimentació en el camp de la pràctica artística tot donant cabuda a noves generacions de creadors.

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998) fou un poeta en majúscules que entenia la creació poètica com quelcom que anava més enllà de qualsevol convencionalisme. La poesia era per a Brossa una eina al servei de la comunicació, sense divisió de gèneres, oberta, transversal, polièdrica. De forma autodidacta va beure de la tradició literària del país i es va nodrir de les tendències creatives europees per tal de crear un llenguatge, un univers propi, que el converteix en un dels màxims representants de la segona avantguarda catalana.

La producció poètica de Joan Brossa esdevé un tot que s’intercomunica per donar lloc a una producció en què tenen cabuda formes poètiques clàssiques i, a la vegada, poemes visuals, objectes, intervencions urbanes, peces teatrals i guions cinematogràfics. Amb brossa penetrem el món de l’inconegut per eixamplar els límits de l’expressió poètica.

2019/10/02

Llibre de Ramon Arnabat

L’historiador Ramon Arnabat Mata, doctor en Història i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presentarà dijous dia 10 d’octubre, a les 8 del vespre i a l’Agrícol, el llibre Asociaos y sereis fuertes. Sociabilidades, modernizaciones y ciudadanías en España 1860-1930 (Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2019). Es tracta del primer estudi realitzat a l’Estat espanyol que proposa una aproximació general i territorial sobre la història de l’associacionisme i de la sociabilitat contemporànies en el període comprès entre la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX.
La glosa del llibre anirà a càrrec de Montserrat Duch, catedràtica d’Història contemporània de la URV i membre del grup de recerca Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al món (ISOCAC). Així mateix, intervindrà Salvador Casals, gerent del Casal Societat La Principal de Vilafranca del Penedès i expresident de la Federació d’Ateneus de Catalunya i membre del plenari del CoNCA.
Anàlisi exhaustiva
A la primera part del llibre, l’autor fa una anàlisi exhaustiva de la història associativa en l’àmbit territorial que permet copsar-ne les coincidències i les divergències en diferents nacionalitats i regions de l’Estat espanyol. Tot plegat fonamentat en una ingent recerca documental i bibliogràfica i expressat en forma de quadres, mapes i gràfics que ajuden a al compressió dels fets analitzats. Val a dir que Ramon Arnabat posa la seva atenció a totes les modalitats d’associacionisme ja sigui cooperatives, mútues, sindicats, centres obrers o associacions agràries catòliques.
A la segona part, Arnabat analitza la relació entre l’associacionisme i les modernitzacions econòmiques, culturals i socials, també des d’una perspectiva territorial, i estableix relacions i connexions de causa i efecte entre aquests aspectes de la història. Finalment, la tercera part del llibre estudia el paper clau que ha jugat l’associacionisme en els processos de politització o socialització política de les classes populars i en la formació de les ciutadanies a l’Espanya contemporània.
El resultat de tot plegat és un estudi de 500 pàgines que té el mèrit de ser la primera aproximació de conjunt sobre una temàtica fonamental, com és  l’associacionisme, per entendre els processos de participació i politització de les classes populars, tal i com assenyala l’eminent historiador, Josep Fontana, en el pròleg del llibre. El llibre, que es convertirà, a ben segur, en un estudi de referència en aquest àmbit historiogràfic, es clou amb un prefaci del professor Jean-Louis Guereña, pioner en l’estudi de la sociabilitat i l’associacionisme a Europa.
Ramon Arnabat, doctor en Història, professor d’Història contemporània a la URV i membre del grup de recerca ISOCAC amb el qual participa en diversos projectes d’investigació històrica. La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’estudi de la revolució i la contrarevolució durant el segle XIX; de la sociabilitat i dels moviments socials a l’època contemporània, i de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme. Ha dirigit diversos projectes de recerca i transferència sobre la història del Penedès i de Catalunya, com ara el projecte Tots els Noms (IEP) i el CIARGA. Ha estat president de l’Institut d’Estudis Penedesencs (2008-2014) i actualment és regidor de Vilafranca en Comú a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

Llibre de Joan Bosch

És una obra de relats curts que partint del seu interès per la història acosta narracions que tenen a veure amb Catalunya i amb els països de la Amèrica Llatina.
El vilafranquí Joan Bosch torna a publicar un llibre de narracions, en aquest cas recull una trentena de proses de ficció, que mostren la seva passió per la cultura i la història dels països de l’Amèrica llatina. Després de publicar darrerament en castellà, aquest «Dels dos costats de l’oceà», ha vist la llum en català publicat per Edicions Carena.
En el decurs de la seva participació en el programa «L’entrvista», de Penedès Televisió, Bosch explicava que es tracta d’un llibre d’experiències, fent referència sovint a costums i valors que traspassen fronteres i situen en el cor de la narració temes com la música, la dansa, l’amistat o l’amor. En molts casos també, recollint aportacions històriques.
Bosch remarca també que els seus llibres sempre busquen transmetre sentiments i emocions, i que aquest no n’és una excepció. Una obra que vol ser més emotiva que descriptiva.
El llibre ja es pot trobar a les llibreries pendesenques, i després d’una presentació que es va fer fa uns dies a Barcelona amb la participació de Vicenç Villatoro, Bosch explica que voldria poder fer-la també a Vilafranca.

Senyes i Aproximacions d'Oriol Pi de Cabanyes

El vilanoví, i membre de la Secció Literària de la nostra entitat, Oriol Pi de Cabanyes, presentarà aquest divendres el seu nou llibre Senyes i aproximacions-123 assaigs breus d'història cultural-, editat a Publicacions de l'Abadia de Montserrat a les 19:30h al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2) de Vilafranca. L’acte, organitzat per la Secció literària del centre, comptarà amb la participació de professors de tres instituts de Vilafranca:  Jaume Ferrer, professor de literatura catalana de l'Institut Eugeni d'Ors, Caterina Ferreres, professora de filosofia de l'Institut Milà i Fontanals, i Antoni Puimedon, professor de filosofia de l'Institut Alt Penedès.
Senyes i aproximacions articula un conjunt d´escrits, que mantenen un interès viu, pensats per a il·lustrar una determinada actualitat cultural que no caduca amb el temps. Amb els escrits -o glosses- d´aquest llibre passen ja del mig miler, els publicats fins ara per Oriol Pi de Cabanyes a Glossari d´escriptors catalans del segle XX (2003), A punta d´espasa (2005), Pedra sobre pedra (2007), Sobre Maragall, d´Ors, Espriu, Porcel i altres (2013) i Columnes i davantals (2015), tots ells en aquesta mateixa col·lecció.  Aquest és, doncs, el sisè volum d´una sèrie de breus assaigs que combinen la informació amb la reflexió cultural a partir d´un bon coneixement de la història i la literatura.
L'obra conté informació sobre paraules (“enxaneta”, “enraonar”, “pringar”),  aportacions d´història (“Un document de Macià”, “El mocador de Companys”, “La defensa de Ferrer i Guàrdia”), reflexions de filosofia de la història (sobre la postveritat, sobre la memòria, sobre història i mite), sobre el fet nacional (la idea d´Espanya, “un diàleg de sords”; “Espriu: no som assimilables!”), sobre el catalanisme (“catalanofòbia i antisemitisme”, el somni ibèric, “els muftís de Madrid”), diverses aportacions sobre Miró i la seva radical catalanitat (explícita en detalls fins ara desconsiderats), una entrevista inèdita a Salvador Espriu (del 1974), comentaris polèmics (sobre el cànon, la dicció teatral, els diacrítics o “la conyeta”), una proposta d´Acadèmia Catalana de la Llengua Espanyola, i homenatges a Pedrolo, Raimon Panikkar, Fages de Climent, Néstor Luján, Til Stegman, Marc Taxonera, Josep Massot i Muntaner, Baltasar Porcel i Joaquim Molas, entre d´altres.
Oriol Pi de Cabanyes (Vilanova i la Geltrú, 1950) ha estat, entre d'altres, alumne de l'Institut Tècnic Eulàlia, fundador del Centre Català del PEN Club, vocal electe de la primera junta de l´AELC, llicenciat en Lletres de la primera promoció de l'Autònoma, professor universitari de literatura catalana dels segles XIX i XX, president del Centre d´Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer, director de museu i primer director de la refundada Institució de les Lletres Catalanes.
Ha comissariat exposicions i ha publicat algun miler d´articles ("Avui", "Diari de Barcelona", "La Vanguardia"). Fonamentalment assagista, en la tradició de l´humanisme europeu, de la prosa d´idees. Entre la quarantena dels seus llibres hi ha el dietari Llibre d´hores (1980), l´assaig de filosofia política en la perspectiva de la postmodernitat. Repensar Catalunya (1989), el llibre de viatges Pel bell nord glaçat (1995), Gaudí, una cosmogonia (2002), Passió i mort de Joaquim Mir (2004), L´Empordà, el melic del món. De Josep M. Sert a Ferran Adrià passant per la gauche divine (2006), L´art, el signe i el sentit (2008), Manuel de Cabanyes. Poemes essencials (2017) i Foc secret de Josep Palau i Fabre (2018).