Conversa amb Núria Cadenes

L’Agrícol acull una tertúlia literària amb Núria Cadenes que conversarà amb  Judit Jansà i Aina Soler, periodistes, i Jaume Marfany, president de la CAL. La trajectòria cívica de Núria Cadenes ha estat reconeguda amb el Premi Nacional Joan Coromines. L’acte es durà a terme el dijous 17 d’octubre, a les 19’30h, a la sala Sara Kirchner de L’Agrícol, Vilafranca del Penedès, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat i Marxa de Torxes per la Independència, amb la col.laboració de la llibreria l’Odissea.

Núria Cadenes és escriptora i periodista. Juntament amb Eva Gisbert va convertir la històrica llibreria Tres i Quatre en l’actual Fan Set, un pol d’agitació cultural a la ciutat de València. Actualment, col·labora al diari digital Vilaweb, a Catalunya Ràdio i al setmanari El Temps.

Els dos primers llibres que ha publicat tenen relació directa amb el seu empresonament: Cartes de la presó (2002) i Memòries de presó (1994).

Ha escrit llibres biogràfics, de viatges, de relats) i ha participat en diversos reculls de narracions que inclouen la biografia de l’Ovidi Montllor, L’Ovidi (2002),  la incitació a conèixer la part més meridional del país, Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià  (2008);  AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians. Ha publicat contes en les antologies Elles també maten (2014), Barcelona, viatge a la perifèria criminal (2014) i La cervesa de la Highsmith (2021). També ha editat l’antologia de textos d’Isabel-Clara Simó No tinguis èxit (2021).

Ha publicat les novel·les El banquer (2013), que ficciona la vida de Joan March; Tota la veritat (2016), premi Crims de Tinta; Secundaris (2018), amb l’altra cara de la Barcelona Olímpica; o Guillem (2020), una novel·la documentari sobre el cas de Guillem Agulló, guardonada amb els premis València Negra i Lletra d’Or. També s’ha sumat a continuar el cicle Temps Obert de Manuel de Pedrolo amb una obra doble, La terra s’ho porta (2022) i No han donat la llum, encara (2022).

Recentment, Núria Cadenes ha publicat Tiberi Cèsar (2023), la gran novel·la de l'emperador Tiberi, el relat d'un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica.

Mir Geribert!

L’Agrícol organitza el maig literari Mir Geribert, un mite del Penedès històric

 

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol organitza un maig literari centrat en la figura històrica i el mite de Mir Geribert. Mir Geribert, auto proclamant “Príncep d’Olèrdola” al 1041,  es pot considerar el noble que va unificar i donar carta de personalitat política al Penedès i la seva capital Olèrdola. Va obtenir el suport de la noblesa penedesenca i del clan vescomtal, fet que no va agradar al comte de Barcelona i va generar un conflicte territorial i familiar.

 

Les activitats programades se celebraran els dimecres 15, 22 i 29 de maig, a les 19h, a la sala Sara Kirchner de L’Agrícol, organitzat per la Secció literària de l’entitat i el Col·lectiu literari penedesenc Mir Geribert.

Per a iniciar el maig literari, el  dimecres 15 de maig, s’ha organitzat la taula rodona “La història a través del còmic”, sobre l’obra d’Oriol Garcia i Quera, dibuixant i guionista especialitzat en còmic de temàtica històrica, particularment de personatges i episodis de la història de Catalunya i concretament, del Penedès. Es parlarà sobre com fer arribar la figura del pròcer del Penedès als més joves i com se n’ha generat la imatge. Les tres persones que formaran part de la taula son:  Oriol Garcia Quera, il·lustrador de còmics històrics, Antoni Munné-Jordà, escriptor, referent de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i membre del Col·lectiu literari Mir Geribert, i Rafael Català i Dalmau, historiador i editor.

 

Al segon dimecres literari de maig, serà el dimecres 22 de maig, L’Agrícol presentarà el “Retaule de Mir Geribert príncep d’Olèrdola o el comtat del Penedès”, de Bienve Moya Domènech i Josep Tort Miralles, publicat a Crisol Edicions, amb el suport de l’Ajuntament d’Olèrdola i l’Ateneu Mogenc. Ferran Laguna, actor, farà la lectura d’un fragment del Retaule. La presentació anirà a càrrec de Jordi Romeu Carol, escriptor, i comptarà amb els autors del Retaule Josep Tort, historiador i escriptor, i Bienve Moya, gestor cultural i especialista en la cultura popular, que establiran una conversa sobre la publicació i sobre Mir Geribert, personatge i mite rebel destacat de la història i la configuració del Penedès del segle XI, un territori amb identitat pròpia.

 

Per finalitzar el mes mirgeribertià, per al dimecres 29 de maig, L’Agrícol ens acostarà a Ermessenda de Carcassona, figura indispensable de la història de Catalunya i del Penedès. La presentació comptarà amb Josep Tort, autor de tres novel.les històriques sobre Ermessenda de Carcassona, de Jaume Marfany, president de la CAL, Anna Ruiz, professora i crítica literària, i Ramon Nadal, editor. Aquest any, Josep Tort ha presentat “Ermessenda La dama de Girona”, que completa la trilogia “Ermessenda. El tresor de Carcassona” i “Ermessenda la Comtessa mare”, editades a Edicions i Propostes Culturals Andana. Amb la novel·la històrica, Pep Tort ens transporta fins al segle X i XI de la mà d‘Ermessenda de Carcassona, una dona amb molta personalitat que governarà durant gairebé seixanta-cinc anys.

 

Còmic i història

 

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la taula rodona “La història a través del còmic”.  La conversa versarà sobre l’obra d’Oriol Garcia i Quera, dibuixant i guionista especialitzat en còmic de temàtica històrica, particularment de personatges i episodis de la història de Catalunya i concretament, del Penedès.

Les tres persones que en formaran part son:  Oriol Garcia Quera, il·lustrador de còmics històrics, Antoni Munné-Jordà, escriptor, referent de la literatura de ciència-ficció a Catalunya i membre del Col·lectiu Mir Geribert, i Rafael Català i Dalmau, historiador i editor. L’acte es farà el dimecres, 15 de maig, a les 19h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, i està organitzat per la Secció literària de l’entitat.

Oriol Garcia Quera ha popularitzat els episodis més rellevants de la història de Catalunya en format còmic. Ha narrat tant els grans esdeveniments (des del naixement de Catalunya fins a l’Onze de setembre, passant per la conquesta de Mallorca o el Corpus de Sang), la crema de bruixes del segle XVII, l’enfrontament entre carlins i liberals del segle XIX. També n’ha editat dedicats al Penedès com “Feudals. Castellet no s’enfonsa” i concretament a Olèrdola “Terra de frontera. Olèrdola 1058”, “Cessetans. Entre Roma i Cartago”, “Carlins 1838. Guerra i fam”, “Bruixes 1617. L’any del diluvi” i “Cartago Vetus.” Oriol Garcia Quera publica a Rafael Dalmau Editor.

Pel que fa al dibuix, l’autor té cura del més mínim detall, reprodueix tot d’aspectes, tant dels edificis històrics com del vestuari, de manera que el lector pot contextualitzar l’època amb precisió. Aprendre història a través de l’obra de l’Oriol Garcia Quera és recomanable tant per als amants del còmic com per al personal docent, que disposarà d’una bona eina pedagògica que ajuda a situar els fets en el moment històric en què transcorren.

CENTENARI PAPASSEIT, VERMUT LITERARI

 Vilafranca commemora el centenari de la mort de Salvat-Papasseit

 

Durant aquest mes de maig, Vilafranca acollirà una sèrie d’actes d’homenatge al poeta Joan Salvat-Papasseit, mort l’any 1924, en què es volen destacar la qualitat de l’obra del poeta, així com el seu compromís catalanista i d’esquerres, sempre present en els seus poemes.

Els actes començaran el dia 9 de maig a les 19 h amb una taula rodona a l’Auditori del Vinseum en la que hi participaran Ferran Aisa, comissari de l’any Salvat-Papasseit, Ferran Gadea, crític literari, i l’escriptora i gran coneixedora de l’obra del poeta, Mei Vidal. La taula rodona estarà moderada per Pere Martí Bertran.

El dissabte dia 11 de maig a les 12 h tindrà lloc a l’Agrícol un vermut literari en què Jordi Bilbeny i el president de la CAL, Jaume Marfany, conversaran sobre el vessant polític de Salvat-Papasseit i el seu independentisme.

L’endemà, diumenge dia 12 a les 12h el cicle finalitzarà amb la composició poeticomusical “El foc és la paraula” en la que el duet format per Jaume Calatayud i Vicente Monera versionarà l’obra de Salvat- Papasseit. Aquest que se celebrarà al Vinseum també acabarà amb un vermut per tots els assistents.

Les entitats organitzadores són el Centre Artístic Penedès L’Agrícol, l’ANC de Vilafranca, la CAL, la Marxa de Torxes per la Independència i Òmnium Alt Penedès.

Presentació del llibre Sota la figuera, homenatge a Enric Larreula

L’Agrícol acull la presentació del llibre Sota la figuera, publicat per Voliana Edicions, sobre converses a tres veus entre Jessica Neuquelman, David Vila i Ros i Enric Larreula. L’acte comptarà amb Jaume Marfany, president de la CAL, la Jess i el David, que se’l coneix com els Llenguaferits, un parell de bojos pel català i per les llengües que recorren el país compartint la seva passió mitjançant llibres, espectacles, conferències i activitats de tota mena i l’Enric Larreula, escriptor i professor cabdal per a l’ensenyament en català, molt estimat en el món educatiu i en el panorama cultural del país.

L’acte se celebrarà el dimecres 25 de setembre, a les 19h, a la sala Sara Kirchner de L’Agrícol, Vilafranca del Penedès, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

 

El llibre Sota la figuera, Converses a tres veus sobre el poc que sabem i el moltíssim que no sabem, és el fruit d’hores de conversa de tres amics, l’escriptor, professor i il·lustrador Enric Larreula i els divulgadors del català i escriptors Jessica Neuquelman i David Vila i Ros, sota la figuera de Can Formiga. Recull el fruit d’hores de compartir dubtes sobre la vida, d’aquesta i fins i tot de l’altra, de retalls de l’experiència personal i de l’evolució del context social i lingüístic. Tot plegat és un homenatge a la figura de l’Enric Larreula.

 

Enric Larreula (Barcelona, 1941), Creu de Sant Jordi al 2022, és escriptor, va ser professor de didàctica de la llengua a la UAB, il·lustrador i autor de més d’un centenar de llibres d’assaig, d’ensenyament, de poesia i de narrativa per a grans i petits.

Jessica Neuquelman (Dunkerque, 1983) és filòloga, traductora, professora de llengües, activista per la llengua i una enamorada del català.

David Vila i Ros (Sabadell, 1977) és escriptor i professor i és autor de llibres de narrativa per a grans i menuts, de poesia i d’assaig i reflexió lingüística.

Centenari Estellés

Vilafranca celebrarà l’any Estellés amb tres jornades d’actes dedicades a la figura del poeta valencià

Vilafranca celebrarà l’any Estellés amb tres jornades d’actes dedicades a la figura del poeta valencià. Els actes es duran a terme els dies 18, 20 i 21 de setembre i s’organitzen conjuntament des de l’Agrícol, l’ANC, la CAL, La Gueralda, Marxa de Torxes i Òmnium Alt Penedès

En el centenari del naixement de Vicent Andrés
Estellés (1924-1993) les sis entitats independentistes volen reconèixer la figura del poeta valencià, no només per la qualitat de la seva obra sinó també per la seva incidència social, el seu compromís polític i la defensa de la llengua i la cultura dels Països Catalans.

El cicle dedicat al poeta de Burjassot començarà el dimecres 18 de setembre a les 19h a l’Agrícol amb l’acte «Introducció a la vida i obra de Vicent Andrés Estellés» amb el catedràtic de llengua i literatura catalana, Tomàs Llopis.

L’endemà, divendres dia 20, l’escriptor penedesenc Pep Antoni Roig i el músic vilafranquí Àlex Vendrell, seran els protagonistes de l’acte «Conversa i música sobre Vicent Andrés Estellés» que tindrà lloc a les 20h al SAM Casino.

Per acabar la setmana d’homenatge, el dissabte 21 de setembre a partir de les 20h es durà a terme el Sopar Estellés, al Parc del Tívoli, en un acte festiu de caràcter popular. El sopar consistirà en una botifarrada popular seguit d’una nit de festa amb PD Gargot. Abans de sopar, Dionís Lluch i Pere Queraltó recitaran versos del poeta del País Valencià amb l’acompanyament musical de Xavier Sabaté.

De poesia i música

RAMON SICART I PEMI ROVIROSA PRESENTEN EL PROJECTE “BREVIARI D’ALBADES I CAPVESPRES” A L’AGRÍCOL

El projecte consta d’un llibre de poemes i fotografies de Ramon Sicart i un CD de cançons compostes per Pemi Rovirosa a partir d’alguns dels poemes.

Ramon Sicart i Pemi Rovirosa presenten el llibre i les cançons del projecte Breviari d’albades i capvespres,  el dimecres, 20 de desembre, a les 19h, a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), organitzat per la secció literària de l’entitat. L’acte de presentació serà conduït pel poeta Jordi Llavina i hi participaran Pemi Rovirosa i Ramon Sicart, acompanyats per tot l’equip de músics que han enregistrat les cançons del CD.

El llibre, fruit de les caminades de Ramon Sicart realitzades preferentment a l’alba i al capvespre pels termes de Llorenç del Penedès, Sant Jaume del Domenys i El Montmell, està compost de 262 poemes en forma de tankes i 324 fotografies. Fa un recorregut vital per paisatges físics i cognitius en forma de dietari entre l’equinocci de tardor del 2020 i  l’equinocci de primavera del 2023. Els poemes i les fotografies posen èmfasi en el paisatge penedesenc a través de les flors i els arbres, les pedres i els núvols, i reflexiona sobre el pas del temps a través del trànsit de les hores, a voltes amb un toc d’ironia.

El llibre ve acompanyat per textos d’Anna Casellas, professora de llengua i literatura catalana, i del periodista Jaume Vidal Biosca així com de 5 mapes realitzats per Laia Sicart Mateo i Mònica De La Fuente Ibarz, on hi ha marcats els recorreguts de les caminades i la localització de les fotografies.

A partir dels poemes del llibre, la compositora Carlota Baldrís i l’Anna Casellas en van fer una tria de la qual en Pemi Rovirosa en va compondre un EP de quatre cançons, una per a cada estació de l’any. Una visió musical dels poemes, que poc té a veure en l’ordre i sentit del llibre, però si en la seva essència i missatge, guardant sempre el moment concret de cada poema. En cada estació, les quatre composicions juguen amb els seus poemes, adaptant-los per acabar sent cançó i arribar així a ser un tot.

Amb sonoritats molt acústiques que et situen a cada estació de l’any,  la producció musical a càrrec del mateix Pemi i de l’Arturo Torres a l’enregistrament i mescles, ha comptat amb la participació de l’Eva Cabanes a la veu, la Yasmín El Farhi als violins i el Joaquín Garcia a les percussions. 

Homenatge a Josep Vallverdú

 

La Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol homenatja l’escriptor, assagista i traductor, Josep Vallverdú, en el marc de  la commemoració del centenari del seu naixement.  L’acte es farà el dimecres, 18 d’octubre, a les 19 h,  al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

L’homenatge comptarà amb una taula rodona amb la filòloga i editora Carme Vidal Huguet, comissària del centenari, que ens parlarà del poeta i assagista; amb l’escriptor i crític literari Pere Martí Bertran, que ens presentarà l’escriptor de literatura infantil i juvenil i coordinarà la taula, i amb la il·lustradora Núria Tomàs Mayolas, que ens parlarà sobre la importància de la il·lustració en l’obra de l’autor. L’acte comptarà amb la participació de lectores d’EVA354 que llegiran textos de Josep Vallverdú.

Coincidint amb el centenari de l’escriptor, la Generalitat de Catalunya ha impulsat aquest 2023 les activitats de l’Any Josep Vallverdú,  una iniciativa que ha permès donar a conèixer i recuperar la seva l’obra, infantil i juvenil, els llibres personals i la poesia. Així mateix, també s’ha impulsat la traducció i l’anàlisi acadèmica de l’obra de l'escriptor de Lleida. Se’l coneix sobretot per haver escrit les peripècies del gos Rovelló, un dels clàssics de la literatura infantil i juvenil dels últims 30 anys.

Josep Vallverdú (Lleida, 1923). És un home de factura polièdrica, com demostra la seva obra, que arrenca amb la narrativa juvenil a partir dels primers anys seixanta; narrativa que ha estat guardonada amb dos Premis Folch i Torres, un dels quals per a Rovelló, amb més de 30 edicions en català i traduccions a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i al castellà..., i un Premi Joaquim Ruyra per Trampa sota les aigües. Aquesta obra infantil i juvenil el converteix en un dels escriptors vius més llegits.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen, finalista del Premi Josep Pla i Medalla d’Or i Dr. Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ciutat on el Premi d’Assaig que convoquen conjuntament Paeria i Diputació de Lleida duu el seu nom, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat, avui, des del seu recer balaguerí, es dedica, sobretot, a la poesia, publicada per Pagès editors amb títols com Argila, Ronda de boires, A ull nu, Pa de forment o Atresorat silenci.

Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, ha traduït també una setantena de llibres, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”. D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, London, Poe o Luther King.

Una de les constants de la seva vida és la lluita per la llengua catalana des d’aquella “resistència cultural” en els anys de dictadura fins ara. Josep Vallverdú considera que “la literatura en català està bé, hi ha molts escriptors”, però en canvi creu que la llengua en l’àmbit quotidià “s’hauria d’utilitzar més amb tothom, perquè és la nostra llengua pròpia”.

Teresa Costa-Gramunt presenta Un amor a càmera lenta

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca, acollirà la presentació del poemari Un amor a càmera lenta  (Editorial Aledis, 2023) de Teresa Costa-Gramunt, amb il·lustracions d’Adelaida Murillo. L’acte es farà el proper dimecres 27 de setembre, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol. Acompanyaran a l’autora, Marta Pérez Sierra, poeta, i Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària.

Un amor a càmera lenta ens explica la història d’un amor, que com tots, té moments complexos, molts rostres, tonalitats i nivells: des del més carnal fins al més sensible i espiritual. Un amor a càmera lenta posa el focus en el ritme pausat de l’amor entre una parella de mitjana edat en els dies inicials que comprenen moments de vulnerabilitat com la gelosia retrospectiva. Aquest agent provocador trastoca l’amor ideal que cal fer conviure amb la quotidianitat. A Un amor a càmera lenta es troba el mite de l’amor cortès que inspira la vida de la parella i s’ha treballat amb la imaginació, amb la facultat de la ment per crear imatges simbòliques. A Un amor a càmera lenta abunden imatges mentals trenades en el fil narratiu. Autors i referències literàries i pictòriques són freqüents en aquest experiment literari entre la narració, la reflexió i la poesia, així com respon a la inspiració d’altres veus literàries i a la fascinació per les arts visuals.

Les il·lustracions d’Adelaida Murillo van tenyint de passió les pagines del llibre amb un disseny minimalista i un joc cromàtic elegant que omplen Un amor a càmera lenta d’una bellesa encisadora.

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona (1951), viu a Vilanova i la Geltrú. Formació artística i humanista: disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbolisme. Dissenyadora gràfica, és fundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes. Des de 1990 es dedica intensament a la creació literària. Com a escriptora ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, biografies, llibres de viatges, poemes i prosa poètica i memorialística. Com a articulista col·labora a: El 3 de Vuit, La Fura, Eix Diari, Núvol, El Temps de les Arts, Quadern de les idees i Catorze 14. Ha guanyat diversos premis literaris i periodístics. Traductora del català al castellà, i a la inversa. La seva obra poètica forma part de diverses antologies. 

Llengua i identitat nacional a l’Agrícol

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre Llengua i identitat nacional, de Jordi Martí Monllau, filòsof, publicat a Edicions del 1979. La presentació anirà a càrrec de Pere Martí Olivella, filòsof, el proper divendres, 18 de setembre, a les 19,30h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

El llibre com diu en el subtítol, proposa un nou discurs sobre la llengua als Països Catalans. L'autor parteix de la constatació de l'existència d'un conflicte lingüístic degut a la constant opressió exercida per l'Estat espanyol sobre el Català. En segon lloc constata la relació entre identitat nacional i llengua. I, finalment, destaca la urgent necessitat de renovar el discurs sobre aquesta opressió, i substituir el sentiment de culpa associat a la reivindicació dels nostres drets lingüístics, per la convicció que, en tant que Catalunya i la seua llengua són indissociables i que, atemptar contra la llengua, és atemptar contra una comunitat i els seus membres, la seva reivindicació és un acte de Justícia, i que, qui hauria de justificar la seva conducta, és qui actua contra la Justícia.

Les dades sociolingüístiques assenyalen un retrocés important de l'ús del Català en la ciutadania dels Països Catalans. Jordi Martí indica que només a partir d’un canvi de discurs podrem evitar que els catalanoparlants no haguem d'abdicar forçosament de la nostra llengua, i per tant, de la nostra nació.

Jordi Martí Monllau (Tortosa, Baix Ebre, 1967) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats. Ha fet de llibreter i actualment treballa com a professor de filosofia a l’Institut Julio Antonio, de Móra d’Ebre. Col·labora en diverses publicacions, tals com Llengua Nacional, Llibertat.cat, Núvol, L’Europeu o L’Unilateral. Ha participat en el volum col·lectiu Som llengua (Biblioteca del Núvol, 2022) i és autor de l’assaig Devolució (Biblioteca del Núvol, 2023).

Ha impartit conferències sobre sociolingüística i ideologia lingüística. I els anys 2016 i 2017 va coordinar les dues edicions del cicle de conferències sobre sociolingüística a les Terres de l’Ebre “Llengua, societat i poder”.

Homenatge a Gabriel Ferrater

La Secció literària de L’Agrícol juntament amb la Biblioteca Torres i Bages i l’editorial Peu de Mosca han programat dos actes en homenatge a Gabriel Ferrater, que formen part dels últims actes de la commemoració de l’Any Gabriel Ferrater. Durant el 2022 s’han celebrat actes coincidint amb els 100 anys del naixement del poeta i intel·lectual i els 50 de la seva mort. Durant un any s’ha commemorat l’obra d’un dels grans poetes catalans de tots els temps, que va excel·lir també com a crític d’art i de literatura i va renovar l’estudi i l’ensenyament de la lingüística.

La conferència ”La figura intel·lectual de Gabriel Ferrater”, a càrrec de Jordi Cornudella, editor i poeta, comissari de l’Any Gabriel Ferrater, i David Torres, editor, i fundador de l’editorial Peu de Mosca, i un recital poètic d’EVA 354 obriran l’homenatge a Vilafranca. L’acte es farà el dimecres 11 de gener, a les 19.30 h,  a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Pge. Alcover, 2 de Vilafranca).

El segon acte d’homenatge se celebrarà a la Biblioteca Torras i Bages, que acollirà l’espectacle poeticomusical “Planeta Ferrater”, el dijous 12 de gener, a les 19 h, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas i Gemma Deusedas, veus, amb música d'Oriol Tramvia i Pau Mainé, interpretada en directe per aquest darrer. Amb el sedàs dramatúrgic de Lluís‑Anton Baulenas, l’espectacle conté poemes de Ferrater, cançons, i textos diversos. Una aproximació biogràfica i artística a la vida i l’obra de Gabriel Ferrater que ofereix una visió més global de l’autor, més enllà del poeta. En la Setmana Ferrater, Vilafranca s’omplirà i respirarà els seus versos.

 Jordi Cornudella i Martorell és poeta i editor català, llicenciat en Filologia clàssica. També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. Treballa en el món editorial des del 1986. És marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. Recentment s’ha encarregat de l'edició crítica de Les dones i els dies (2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (2019). El 2022 fou nomenat comissari de l'Any Gabriel Ferrater. David Torres és editor, i fundador de l’editorial Peu de Mosca. EVA354 és un servei de Voluntariat Lector que es coordina i actua en diferents àmbits locals i socials de l’Alt Penedès. Llegeix en veu alta i aporta els continguts literaris, la veu, la proximitat, l’apropament personal i el plaer de la lectura. Apropen la riquesa del llenguatge ja siguin grups o persones individuals. Lluís-Anton Baulenas és narrador i antic dramaturg. Ha escrit entre d'altres, novel·les com La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull), El nas de Mussolini (2009, Premi Sant Jordi), Quan arribi el pirata i se m’emporti (2013), Amics per sempre (2017) i Els camins de la Rut (2019). Tres obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota, Anita no perd el tren i A la deriva. Ha estat traduït a diverses llengües. Gemma Deusedas és actriu, llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. Pedagoga en la formació d’Arts Escèniques. Ha fet televisió, a Antena 3, TVE i TV3, on ha destacat en la seva participació a Polònia i Temps de silenci. Té una llarga trajectòria com a actriu de teatre, que compagina amb la pedagogia teatral i la realització d’espectacles i esdeveniments.

  

taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”

El dilluns 22 de novembre se celebrarà una taula rodona sobre “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol, en motiu de la celebració del 25N-Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.  L’acte comptarà amb la participació de Teresa Costa-Gramunt, escriptora, Roger Benito, historiador, Mercè Bagaria, escriptora i Erland M. G. Bergsrud, escriptor. Joan Cuscó Clarassó, filòsof, musicòleg i president del Centre Artístic Penedès L’Agrícol, moderarà l’acte.

La taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.” tractarà sobre la situació històrica de com les dones hem esdevingut bruixes, de com es va viure aquesta situació al Penedès i també a Altafulla, i de com aquest jou s’ha tractat i es tracta literàriament.

A l’Edat Mitjana, moltes dones s’ocupaven de recollir les herbes per fer tisanes, infusions, cataplasmes i altres remeis, que ajudaven al benestar dels familiars i de les persones del seu entorn. Els models de gènere dominants, feudal i patriarcal, ho van convertir en un problema. Les dones guaridores feien , sense pretendre-ho, la competència als metges. Entre sacerdots i erudits, homes privilegiats va prendre força un corrent d’opinió misogin que s’afermà durant segles, donant lloc a un període de regressió per a les dones en tots els terrenys. La lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va intensificar, començant aleshores la cacera de bruixes. Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Les dones sense homes, solteres i vídues, més grans de quaranta anys, podien fàcilment ser considerades bruixes, però moltes també podien ser casades, joves... Un nombre important de les dones condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats.

L’Agrícol se suma a la celebració del 25N per conscienciar i manifestar el seu rebuig contra les violències masclistes, contra qui les exerceixen i qui les silencien. Demana a les administracions que implementin polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Així mateix, exigeix que es legisli per tal que no hi hagi espai per a la impunitat.

Recital poètic “Ungüents i poesia”

 

El divendres 26 de novembre se celebrarà el recital poètic “Ungüents i poesia.”, amb una àmplia participació de poetes, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol, en motiu de la celebració del 25N-Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.  L’acte comptarà amb un tast de vi, col.laboració de Caves J. Hill, a càrrec de la sommelier Mercè Torres Agulló.

 

La participació de poetes és excepcional, que donarà una àmplia càrrega poètica al recital. L’Agrícol acollirà a Mercè Bagaria, Lídia Gázquez, Eva Pérez Benages, Marta Pérez Sierra, Sandra Roig, Cèlia Sànchez-Mústic i Bàrbara Scuderi.

 

Amb els versos inspiradors del poema Tríptic per a una quimera (Bruixa de dol, ed. Empúries) de Maria-Mercè Marçal  “I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta / una festa d’olors amb la trena desfeta”, les poetes refan ungüents poètics per reivindicar la dona lliure i creativa, poderosa i valenta.

 

A l’Edat Mitjana, les dones exercien en el camp de la medicina i els models de gènere dominants, feudal i patriarcal, ho van convertir en un problema. Entre sacerdots i erudits, homes privilegiats pren força un corrent d’opinió misogin que s’afermà durant segles, donant lloc a un període de regressió per a les dones en tots els terrenys. La lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va intensificar, començant aleshores la cacera de bruixes. Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Les dones sense homes, solteres i vídues, més grans de quaranta anys, podien fàcilment ser considerades bruixes, però moltes també podien ser casades, joves... Un nombre important de les dones condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats.

 

L’Agrícol se suma a la celebració del 25N per conscienciar i manifestar el seu rebuig contra les violències masclistes, contra qui les exerceixen i qui les silencien. Demana a les administracions que implementin polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Així mateix, exigeix que es legisli per tal que no hi hagi espai per a la impunitat.

Rosa M. Prat presenta “El batec del temps”

Rosa M. Prat presenta “El batec del temps” (El Cep i la Nansa edicions), històries breus de gran intensitat de la nostra història més propera que tenen com a principals protagonistes dones, el proper dimecres 6 d’octubre, a les 19’30h, a la Sala Kichner del  Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat. La presentació comptarà amb l’autora Rosa M. Prat i Balaguer, la participació de Francesc Mestres, editor, i anirà a càrrec d’Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària, amb l’acompanyament musical d’Anna Godoy a la viola.

Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. Més endavant la presentació estarà disponible al YouTube de L’Agrícol.

“El batec del temps” és un recull de 24 històries de ficció que tenen la resiliència i el pas del temps com l´escenari de fragments de vida. Estructurat amb quatre capítols -les quatre estacions de l´any-, ens parla de les moltes arestes d´una intimitat silenciosa: amor, desamors, i lluites internes per a vèncer malalties. I també d´altres arestes que en podríem anomenar d´intimitat pública: refugiats dels Balcans, l´exili republicà de la guerra civil espanyola, les inundacions del Vallès, l´atemptat terrorista de Barcelona… Un llibre, també, on són molts els tributs literaris que hi apareixen: Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maggie o´Farrell, Jorge Luis Borges, Wajdi Mouawad, etc

Rosa M. Prat i Balaguer va néixer a Terrassa el 1950 i viu a Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va exercir de mestra i directora d’educació primària, i actualment està jubilada. Ha publicat el llibre “Coneguem Sant Sadurní d’Anoia” i les novel·les “Pedres blanques”, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès el 2016, el recull de contes “El batec del temps” al 2020 i al 2021 la novel·la “Terra de vinyes”, guanyadora del VIè Premi Celler de Lletres que convoca la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d'Anoia.

Homenatge a Joan Triadú a l’Agrícol de Vilafranca

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acollirà l’homenatge a Joan Triadú i Font, mestre, pedagog, crític literari, escriptor, traductor, defensor de la llengua catalana i activista cultural, en el marc de l’Any Joan Triadú en commemoració dels 100 anys del seu naixement. L’acte es farà el dilluns,  20 de setembre, a les 19 h,  al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

L’homenatge consistirà en una immillorable taula rodona amb Carles Duarte, poeta i lingüista; Joan Josep Isern, crític literari i escriptor; Teresa Triadú, pedagoga, gestora cultural i filla de l’escriptor, i Pere Martí Bertran, professor, escriptor i crític literari que coordinarà la taula.

Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. L’acte es podrà seguir més endavant disponible a YouTube.

La trajectòria vital de Joan Triadú i Font va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. És autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista Serra d’Or i a les pàgines de cultura del diari Avui des que es va començar a publicar, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.

Joan Triadú ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions, la seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.

Carles Duarte és poeta i lingüista i activista cultural. La seva obra ha estat traduïda a una quinzena de llengües i ha merescut premis com el Rosa Leveroni, Vila de Martorell, Crítica "Serra d'Or", Premi de la Crítica Catalana de poesia... És cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa i té la Creu de Sant Jordi (2007). També ha publicat llibres de narrativa i ha fet diverses traduccions, tant al català com al castellà i ha col·laborat com a articulista en diversos diaris i revistes. Actualment és director general de la Institució Cultural del CIC

Joan Josep Isern és un crític literari, escriptor, professor i titulat en arquitectura tècnica. La seva activitat professional es desenvolupa al voltant de la publicitat, la comunicació, la informació i la difusió cultural. Durant 2021 és el comissari de l'Any Joan Triadú.

Teresa Triadú Vila-Abadal ha exercit la docència, va liderar l’inici de l’Escola Thau Sant Cugat i en va exercir la direcció. Ha treballat en l’àmbit de la pedagogia, la comunicació i ha col·laborat amb entitats educatives i culturals. Treballa a la Institució Cultural del CIC  i forma part del grup impulsor de l’Any Joan Triadú.

Pere Martí Bertran, professor, escriptor i crític literari, col·labora a diversos mitjans de comunicació on ha publicat articles i ressenyes majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. Pel que fa a publicacions, és autor d’una trentena d’obres de literatura infantil, de diverses traduccions, tant del francès com del castellà, i de diverses adaptació de clàssics.

 

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2021/anyjoantriadu/inici/

Nati Soler presenta el nou poemari “Motor de sang” a L’Agrícol

 

Nati Soler Alcaide presenta el poemari Motor de sang, publicat a Onada Edicions SL, obra guanyadora del Premi de Poesia Antoni Matutano Vila d'Almassora 2020,  el proper 15 de setembre, a les 19h, a la Sala Kichner del  Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca) organitzat per la Secció literària de l’entitat. La presentació comptarà amb l’autora i anirà a càrrec d’Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària, que n’ha escrit el pròleg, i l’acompanyament musical de Joan Ràfols.

Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. L’acte es podrà seguir en directe per Instagram (@AGRICOL1876) i més endavant disponible a YouTube.

Motor de sang parteix del fet que a pagès, dels animals de tir en deien motors de sang, perquè eren la força imprescindible per a fer la majoria de tasques. Motor de sang parla de l’empenta descoberta dins nostre quan el pas del temps s’obstina a voler fer-nos creure que hem acomplert la part més important i llarga del viatge personal. Ens fa present l’energia que impulsa a practicar l’autèntica llibertat, no els passatemps disfressats d’ella, ni la sacrificada voluntàriament o per por, sinó aquella llibertat que només exercim amb prou valentia quan arribem a la maduresa. El poemari mostra la força retrobada quan crèiem que l’acabàvem, la lluita particular per a aconseguir l’objectiu al qual quasi havíem renunciat, manifestant-se en un temps en què ja no pensàvem posseir un esperit reivindicatiu. S’adreça amb ironia a la mateixa autora i a l’entorn i opina sobre l’escoltat i el viscut. Hi llegirem la reconciliació amb nosaltres mateixos, el camí de l’autoestima i el valor de no claudicar dels projectes vitals.

Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959), és modista i poeta, però també escriu teatre i narrativa. Entre els seus llibres trobem Les dents del gat (Premi Vila de Martorell 2003), La casa amb set butxaques (Premi Grandalla 2008), La lentitud del ramat (Premi Màrius Torres 2014), Diuen… escrits propers (Cossetània, 2016) o Cadells de gat (Ònix, 2020). Col·labora en premsa local i participa en recitals. Alguns dels seus poemes han estat musicats per la compositora Carlota Baldrís. És membre del grup Art Polièdric. Ha treballat amb l’expert en pedra seca Josep Vallès, amb la pintora M. Teresa Baltasar i amb la fotògrafa Olga Pros Jané. Continua conreant projectes.

Miquel Florido va presentar Et recordaré a l'Agrícol

La primera novel·la del quintinenc resident a Vilafranca, va ser presentada a la sala Kirchner de l'Agrícol, el passat dimarts 20 d'abril, entre els actes de la setmana de Sant Jordi 2021.

 La presentació va comptar amb els propis membres de la secció literària, que varen comentar i exposar les virtuts del llibre des de diferents punts de vista, analitzant-ne elements i detalls de l'extensa obra de gairebé 700 pàgines. Era el tercer llibre de Florido, després de dos de relats i reflexions.

Et recordaré, és una novel·la distòpica que combina gèneres com la ciència ficció, el misteri, el romanç o la fantasia, i que ens porta, a través de la Lisa, la protagonista, per un periple intens en la descoberta de la veritat sobre la seva vida o la pròpia i immensa ciutat de Crisol, el lloc on es desenvolupen els fets. Pots llegir la sinopsi i els primers capítols en el següent enllaç.

Et deixem la presentació completa al nostre canal de YouTube, no t'oblidis de deixar el m'agrada i subscriure't.

 

 

Tall de Penedès TV: