A L’AGRÍCOL PARLEM DE MÚSICA” S’INICIA AMB UNA CONFERÈNCIA SOBRE EL COMPOSITOR JOSEP SOLER

Aquest dissabte a les 7 de la tarda es fa el primer acte en homenatge a la figura del compositor vilafranquí Josep Soler i Sardà.

La conferència, amb el títol Josep Soler, com pensar l’impensable,  forma part del cicle que Els Amics dels Orgues i la Càtedra Llorens i Barba/Ciutat de Vilafranca amb la col·laboració de l’Agrícol i de Vinseum organitzen dedicat a recordar la figura i l’obra del compositor Vilafranquí Josep Soler Sardà, ara que fa un any de la seva mort.

Josep Soler ha estat un dels compositors catalans més importants  i imprescindibles de la Catalunya del segle XX  i dels més reconeguts internacionalment. La  seva creació de música per a orgue, i de manera molt especial per a l’orgue de Santa Maria de Vilafranca, ha estat una de les seves vessants més destacades.

Els actes es faran els dies 30 de setembre i 7 i 8 d’octubre, són gratuïts, tot i que en el concert del dia 8 hi haurà taquilla inversa.

Diego Civilotti, és doctor en filosofia i músic. La seva tesi doctoral “L’estètica musical de Josep Soler” és una gran aportació per a poder conèixer profundament l’obra de Soler i, tal com ell mateix diu “ Vaig trobar un autor que reunia en la seva vida i obra les meves dues grans passions: la filosofia i la música”. Segons Civilotti, per a poder avaluar la influència de Soler en la música contemporània, calia un treball d’investigació que estudiés específicament el seu pensament estètic des de l’àmbit filosòfic. 

Teresa Costa-Gramunt presenta Un amor a càmera lenta

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca, acollirà la presentació del poemari Un amor a càmera lenta  (Editorial Aledis, 2023) de Teresa Costa-Gramunt, amb il·lustracions d’Adelaida Murillo. L’acte es farà el proper dimecres 27 de setembre, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol. Acompanyaran a l’autora, Marta Pérez Sierra, poeta, i Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària.

Un amor a càmera lenta ens explica la història d’un amor, que com tots, té moments complexos, molts rostres, tonalitats i nivells: des del més carnal fins al més sensible i espiritual. Un amor a càmera lenta posa el focus en el ritme pausat de l’amor entre una parella de mitjana edat en els dies inicials que comprenen moments de vulnerabilitat com la gelosia retrospectiva. Aquest agent provocador trastoca l’amor ideal que cal fer conviure amb la quotidianitat. A Un amor a càmera lenta es troba el mite de l’amor cortès que inspira la vida de la parella i s’ha treballat amb la imaginació, amb la facultat de la ment per crear imatges simbòliques. A Un amor a càmera lenta abunden imatges mentals trenades en el fil narratiu. Autors i referències literàries i pictòriques són freqüents en aquest experiment literari entre la narració, la reflexió i la poesia, així com respon a la inspiració d’altres veus literàries i a la fascinació per les arts visuals.

Les il·lustracions d’Adelaida Murillo van tenyint de passió les pagines del llibre amb un disseny minimalista i un joc cromàtic elegant que omplen Un amor a càmera lenta d’una bellesa encisadora.

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona (1951), viu a Vilanova i la Geltrú. Formació artística i humanista: disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbolisme. Dissenyadora gràfica, és fundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes. Des de 1990 es dedica intensament a la creació literària. Com a escriptora ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, biografies, llibres de viatges, poemes i prosa poètica i memorialística. Com a articulista col·labora a: El 3 de Vuit, La Fura, Eix Diari, Núvol, El Temps de les Arts, Quadern de les idees i Catorze 14. Ha guanyat diversos premis literaris i periodístics. Traductora del català al castellà, i a la inversa. La seva obra poètica forma part de diverses antologies. 

Llengua i identitat nacional a l’Agrícol

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre Llengua i identitat nacional, de Jordi Martí Monllau, filòsof, publicat a Edicions del 1979. La presentació anirà a càrrec de Pere Martí Olivella, filòsof, el proper divendres, 18 de setembre, a les 19,30h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

El llibre com diu en el subtítol, proposa un nou discurs sobre la llengua als Països Catalans. L'autor parteix de la constatació de l'existència d'un conflicte lingüístic degut a la constant opressió exercida per l'Estat espanyol sobre el Català. En segon lloc constata la relació entre identitat nacional i llengua. I, finalment, destaca la urgent necessitat de renovar el discurs sobre aquesta opressió, i substituir el sentiment de culpa associat a la reivindicació dels nostres drets lingüístics, per la convicció que, en tant que Catalunya i la seua llengua són indissociables i que, atemptar contra la llengua, és atemptar contra una comunitat i els seus membres, la seva reivindicació és un acte de Justícia, i que, qui hauria de justificar la seva conducta, és qui actua contra la Justícia.

Les dades sociolingüístiques assenyalen un retrocés important de l'ús del Català en la ciutadania dels Països Catalans. Jordi Martí indica que només a partir d’un canvi de discurs podrem evitar que els catalanoparlants no haguem d'abdicar forçosament de la nostra llengua, i per tant, de la nostra nació.

Jordi Martí Monllau (Tortosa, Baix Ebre, 1967) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats. Ha fet de llibreter i actualment treballa com a professor de filosofia a l’Institut Julio Antonio, de Móra d’Ebre. Col·labora en diverses publicacions, tals com Llengua Nacional, Llibertat.cat, Núvol, L’Europeu o L’Unilateral. Ha participat en el volum col·lectiu Som llengua (Biblioteca del Núvol, 2022) i és autor de l’assaig Devolució (Biblioteca del Núvol, 2023).

Ha impartit conferències sobre sociolingüística i ideologia lingüística. I els anys 2016 i 2017 va coordinar les dues edicions del cicle de conferències sobre sociolingüística a les Terres de l’Ebre “Llengua, societat i poder”.