Edifici històric de l'Agrícol / Passatge Alcover, 2 - Rambla Nostra Senyora, 43 / 08720 Vilafranca del Penedès / agricol@agricol.cat

2013/12/11

NOTES D'HISTÒRIA

Un dels grans problemes de la Guerra Civil del 1936 a 1939 va ser el de la desaparició de gairebé tot l'arxiu (i de la biblioteca) que hi havia a l'Agrícol. De fet, fins fa ben pocs anys només disposàvem de la breu ressenya històrica que se'n va escriure al primer terç del segle XX.
 
Tot plegat, fa que cada document i cada dada que es pot anar trobant sigui de molt de valor per reconstruir la història d'una entitat que va nàixer l'any 1876 i que actualment viu un procés profund de transformació d'ella mateixa, a les envistes dels reptes que planteja el segle XXI.
 
Avui volem posar en coneixement de tots plegats quatre documents curiosos de diferents moments dels segles XIX i XX, els quals han sortit entre la paperassa que van recollir els historiadors Pere Alegret, Lluís G. Feliu i de les imatges captades per Ramon Farré.
 
El primer, és un poema de caràcter satíric escrit per un antic soci de l'entitat en motiu d'un acte que hi va fer el soci Josep Baltà de Cela que fou publicat per la Impremta de Pere Alegret.
 
Els altres dos, fan referència a l'Associació de Propietaris Rurals que  va tenir com a seu social l'Agrícol. L'una és una carta de convocatòria per a una reunió del cos d'agents rurals de l'any 1932 i, l'altra, és una carta de l'any 1928 (de presentació de la dita associació amb la corresponent butlleta d'inscripció).
 
Així mateix, acompanyem aquestes imatges d'una fotografia de tal i com era el Passatge Alcover l'any 1953. És una imatge ben clara de l'època i de la grisor que imperava en la dura postguerra.
 
Va pertànyer a Ramon Farré "Goya" qui, en aquells anys, també va organitzar sessions de Jazz a l'Agrícol, de les quals en parlarem més endavant.
 
 
 

2013/12/10

Dionís Lluch i Pons presenta la seva obra poètica “Bàlsam per un dia incert” a l’Agrícol

La secció literària de l'Agrícol presenta el llibre "Bàlsam per un dia incert", la primera obra poètica de Dionís Lluch i Pons, a càrrec del filòsof Pere Queraltó. L'acte es farà el proper divendres dia 13 de desembre, a  les 20h, a l'Agrícol (passatge Alcover, 2 de Vilafranca).
La presentació comptarà amb la projecció d'un audiovisual produït a partir dels poemes de l'autor. L'autor de l'audiovisual és Pere Cantons. Completarà l'acte un recital de poemes a càrrec dels rapsodes Angel Bover, Toñi Fraidias, Amal Benhattal, Daniel Canales, Patrícia Santos i Clara Martinez i els músics Hervé Ramirez i Pepa Moreno. 
Dionís Lluch i Pons és de Sant Pere de Riudebitlles, diplomat en Relacions Laborals per la Universitat de Barcelona, empleat de banca i professor de cicles formatius. Admirador i gran entusiasta de Miquel Martí Pol ( el poeta del poble) . Forma part dels amics del poeta, molt vinculat a la família, se sent un deixeble convençut i l'anomena en la seva obra sovint "mestre".
El llibre presenta un recull de poemes des del 1976 fins a l'actualitat. El recull és un poemari molt viscut, ple d'elements de la seva quotidianitat: el poble, la família, els amics...juntament amb els grans valors que mouen els sentiments humans: l'amor, el dol, l'estimació filial, l'amistat... tot junt forma un seguit de versos que aporten serenor, placidesa, curació a l'ànima humana. No en va el títol del llibre "Bàlsam per un dia incert"  ens convida a llegir la seva poesia com un consol per aquest dies difícils que a tots ens arriben, però no hi vulgueu veure tristesa, tot al contrari, el llibre és un cant a la vida, a la intimitat, al plaer de la solitud i també de la companyia, a descobrir la pròpia ànima a partir dels seus mots.

2013/12/04

Mor la poeta Joana Raspall als 100 anys

Com de ben segur ja deveu saber, aquesta matinada ha mort la poetessa Joana Raspall, a la qual des de l'Agrícol i des d'altres entitats i organismes d'aquí a Vilafranca i d'arreu del país, hem dedicat molta atenció, perquè ens ha semblat que s'ho mereixia, que havíem d'ajudar a difondre'n l'obra.
Estem convençuts que ha sigut una mort  molt dolça, com si ella després del tancament de l'any, divendres passat en un acte a Sant Feliu, al qual encara va poder assistir (!!!), hagués dit prou. Haurà estat un any preciós, per a ella, ens sembla, perquè li haurà endolcit una mica més la vellesa, però sobretot per a tots nosaltres, els seus lectors, que l'hem poguda anar descobrint cada cop amb més intensitat.

Joana Raspall  ha rebut molts reconeixements institucionals al llarg de la seva vida. Però ens agradaria que  l'Ajuntament de Vilafranca li dediqui un carrer, perquè va ser bibliotecària de Vilafranca durant la Guerra Civil, on va defensar el fons bibliogràfic, i per haver estat una escriptora i una lluitadora pels drets cívics i culturals de Catalunya. 
Amb aquestes ratlles i amb aquest poema volem donar el condol a la família, als amics i, sobretot, a la colla de l'"Eixam", els amics de la Joana Raspall que tant han fet per fer-la arribar a tots els racons dels Països Catalans.
                                    

Marxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d'enyorar-vos;
l'eternitat és llarga.
(Joana Raspall: Instants )

Caldria
            Caldria saber dir en un sol gemec
tot l'horror de les coses
i respirar després el darrer glop
d'un aire net.
Aleshores
em podria morir serenament
            de cara a l'ample desert desconegut
... i algun ocell, passant,
qui sap si, encara, cantaria.  
(Joana Raspall: Jardí vivent)


Secció literària de L'Agrícol