Edifici històric de l'Agrícol / Passatge Alcover, 2 - Rambla Nostra Senyora, 43 / 08720 Vilafranca del Penedès / agricol@agricol.cat

2021/11/22

taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”

El dilluns 22 de novembre se celebrarà una taula rodona sobre “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol, en motiu de la celebració del 25N-Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.  L’acte comptarà amb la participació de Teresa Costa-Gramunt, escriptora, Roger Benito, historiador, Mercè Bagaria, escriptora i Erland M. G. Bergsrud, escriptor. Joan Cuscó Clarassó, filòsof, musicòleg i president del Centre Artístic Penedès L’Agrícol, moderarà l’acte.


La taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.” tractarà sobre la situació històrica de com les dones hem esdevingut bruixes, de com es va viure aquesta situació al Penedès i també a Altafulla, i de com aquest jou s’ha tractat i es tracta literàriament.

A l’Edat Mitjana, moltes dones s’ocupaven de recollir les herbes per fer tisanes, infusions, cataplasmes i altres remeis, que ajudaven al benestar dels familiars i de les persones del seu entorn. Els models de gènere dominants, feudal i patriarcal, ho van convertir en un problema. Les dones guaridores feien , sense pretendre-ho, la competència als metges. Entre sacerdots i erudits, homes privilegiats va prendre força un corrent d’opinió misogin que s’afermà durant segles, donant lloc a un període de regressió per a les dones en tots els terrenys. La lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va intensificar, començant aleshores la cacera de bruixes. Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Les dones sense homes, solteres i vídues, més grans de quaranta anys, podien fàcilment ser considerades bruixes, però moltes també podien ser casades, joves... Un nombre important de les dones condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats.

L’Agrícol se suma a la celebració del 25N per conscienciar i manifestar el seu rebuig contra les violències masclistes, contra qui les exerceixen i qui les silencien. Demana a les administracions que implementin polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Així mateix, exigeix que es legisli per tal que no hi hagi espai per a la impunitat.

Recital poètic “Ungüents i poesia”

 


El divendres 26 de novembre se celebrarà el recital poètic “Ungüents i poesia.”, amb una àmplia participació de poetes, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol, en motiu de la celebració del 25N-Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.  L’acte comptarà amb un tast de vi, col.laboració de Caves J. Hill, a càrrec de la sommelier Mercè Torres Agulló.

 

La participació de poetes és excepcional, que donarà una àmplia càrrega poètica al recital. L’Agrícol acollirà a Mercè Bagaria, Lídia Gázquez, Eva Pérez Benages, Marta Pérez Sierra, Sandra Roig, Cèlia Sànchez-Mústic i Bàrbara Scuderi.

 

Amb els versos inspiradors del poema Tríptic per a una quimera (Bruixa de dol, ed. Empúries) de Maria-Mercè Marçal  “I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta / una festa d’olors amb la trena desfeta”, les poetes refan ungüents poètics per reivindicar la dona lliure i creativa, poderosa i valenta.

 

A l’Edat Mitjana, les dones exercien en el camp de la medicina i els models de gènere dominants, feudal i patriarcal, ho van convertir en un problema. Entre sacerdots i erudits, homes privilegiats pren força un corrent d’opinió misogin que s’afermà durant segles, donant lloc a un període de regressió per a les dones en tots els terrenys. La lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va intensificar, començant aleshores la cacera de bruixes. Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Les dones sense homes, solteres i vídues, més grans de quaranta anys, podien fàcilment ser considerades bruixes, però moltes també podien ser casades, joves... Un nombre important de les dones condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats.

 

L’Agrícol se suma a la celebració del 25N per conscienciar i manifestar el seu rebuig contra les violències masclistes, contra qui les exerceixen i qui les silencien. Demana a les administracions que implementin polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Així mateix, exigeix que es legisli per tal que no hi hagi espai per a la impunitat.