Passatge Alcover, 2 / 08720 Vilafranca del Penedès / Tel. 938 900 815 / agricol@agricol.cat / http://ca-es.facebook.com/agricol.cat / @agricol1876


2023/12/13

De poesia i música

RAMON SICART I PEMI ROVIROSA PRESENTEN EL PROJECTE “BREVIARI D’ALBADES I CAPVESPRES” A L’AGRÍCOL

El projecte consta d’un llibre de poemes i fotografies de Ramon Sicart i un CD de cançons compostes per Pemi Rovirosa a partir d’alguns dels poemes.


Ramon Sicart i Pemi Rovirosa presenten el llibre i les cançons del projecte Breviari d’albades i capvespres,  el dimecres, 20 de desembre, a les 19h, a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), organitzat per la secció literària de l’entitat. L’acte de presentació serà conduït pel poeta Jordi Llavina i hi participaran Pemi Rovirosa i Ramon Sicart, acompanyats per tot l’equip de músics que han enregistrat les cançons del CD.

El llibre, fruit de les caminades de Ramon Sicart realitzades preferentment a l’alba i al capvespre pels termes de Llorenç del Penedès, Sant Jaume del Domenys i El Montmell, està compost de 262 poemes en forma de tankes i 324 fotografies. Fa un recorregut vital per paisatges físics i cognitius en forma de dietari entre l’equinocci de tardor del 2020 i  l’equinocci de primavera del 2023. Els poemes i les fotografies posen èmfasi en el paisatge penedesenc a través de les flors i els arbres, les pedres i els núvols, i reflexiona sobre el pas del temps a través del trànsit de les hores, a voltes amb un toc d’ironia.

El llibre ve acompanyat per textos d’Anna Casellas, professora de llengua i literatura catalana, i del periodista Jaume Vidal Biosca així com de 5 mapes realitzats per Laia Sicart Mateo i Mònica De La Fuente Ibarz, on hi ha marcats els recorreguts de les caminades i la localització de les fotografies.

A partir dels poemes del llibre, la compositora Carlota Baldrís i l’Anna Casellas en van fer una tria de la qual en Pemi Rovirosa en va compondre un EP de quatre cançons, una per a cada estació de l’any. Una visió musical dels poemes, que poc té a veure en l’ordre i sentit del llibre, però si en la seva essència i missatge, guardant sempre el moment concret de cada poema. En cada estació, les quatre composicions juguen amb els seus poemes, adaptant-los per acabar sent cançó i arribar així a ser un tot.

Amb sonoritats molt acústiques que et situen a cada estació de l’any,  la producció musical a càrrec del mateix Pemi i de l’Arturo Torres a l’enregistrament i mescles, ha comptat amb la participació de l’Eva Cabanes a la veu, la Yasmín El Farhi als violins i el Joaquín Garcia a les percussions. 

2023/12/11

Memòria de Sara Kirchner


Nascuda a Barcelona, Sara Kirchner Catalán va ser una de les primeres dones en entrar a la Universitat de Barcelona i una de les primeres en llicenciar-s’hi en Filosofia i Lletres. No obstant això, l’any 1955 va veure estroncada la seva carrera docent com a professora de geografia, història i història de l’art que havia començat el 1932 a Olot i continuat a partir del 1934 a Vilafranca del Penedès per culpa dels falangistes.

L'historiador Jordi Vidal Pla, que l'any 2015 en va publicar la biografia a l'editorial Andana, en farà una aproximació biogràifca en el marc del treball de recerca "memòria de Sara Kirchnwr" que duen a terme Joan Cuscó i Josep Monserrat, i que ha rebut el premi Creu Cases Sicart a la recerca de l’any 2023, que organitzen la Xarxa d’Universitats Vives i l’Institut Ramon Muntaner, i ne què han recopilat els seus treballs sobre pedagogia, història i folklore. 

La mirada de Kirchner és una mirada vital i imaginativa que vol retrobar l’esperit que hi ha rere un obra d’art, un fet quotidià o una festa.

Com diu Jordi Vidal: “La de Sara Kirchner és la història d’una persona, d’una dona, d’una professora que va deixar empremta en tota una generació, de manera ètica, callada apassionada [...]. Va ser un exemple de supervivència i d’exili interior, a la dura postguerra [...] i fins i tot, durant la Transició Democràtica”.

2023/11/22

Enric Casasses a l'Agrícol

 


Santi Lorente a Vilafranca

 

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació de la novel·la “El triángulo de Las Bardenas”, de  Santi Lorente, publicat a Ediciones Papeles del Duende.  La presentació anirà a càrrec de l’autor Santi Lorente i de Joan Guixeras, músic i advocat, a les 20h, a sala Sara Kirchner de l’entitat.

A mig camí entre la ciència ficció i la novel.la històrica, “El triángulo de Las Bardenas” se situa a l’Europa dels anys 30 i 40 del segle passat, entre els períodes dramàtics de la Guerra civil espanyola i la Segona guerra mundial.

L'amor de dues dones va ser capaç de variar el full de ruta de les potències aliades. Una tudelana i la seva parella, una increïble rossa de dos metres vinguda d'altres mons, arribaran a París, Nova York, Casablanca,... perquè el misteri del Triangle de les Bardenas no pugui ser revelat.

La ciència ficció l’aporta un personatge, Sira, i la base extraterrestre Pimitia, instal·lada en el subsol de Las Bardenas. Provinents del planeta Kron, els alienígenes conviden els humans a entendre’ns si volem evitar un conflicte nuclear que acabi amb la vida a la Terra.

Santi Lorente Bona, nascut a Tudela, autor de la novel.la “El triángulo de Las Bardenas”, ha estat molt polifacètic: seminarista, cantant de rock dels anys 80, obrer, sindicalista, treballador de l’administració pública i un referent com a guia turístic de Tudela. Al llarg de la seva vida, ha escrit articles a la premsa i és autor de microrelats, algun dels quals ha estat premiat. Durant el 2020 va ser molt actiu a les xarxes socials, fet que va culminar amb la publicació de “Los Cuentos del Confinamiento”. “El triangulo de Las Bardenas” és la seva primera novel.la.

400 anys del Rector de Vallfogona

 La celebració es fa en el marc de l’Any Rector de Vallfogona en el quatricentenari de la seva mort, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes per encàrrec de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La commemoració comptarà amb el poeta i rapsoda Josep Pedrals, comissari del centenari, i l’escriptor Miquel Florido. L’acte inclourà  la participació del voluntariat lector EVA354 que recitaran poemes de Francesc Vicent Garcia. L’acte se celebrarà el dimecres, 29 de novembre, a les 19h, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

Francesc Vicent Garcia es pot considerar com al poeta català més important entre Ausiàs Marc i Jacint Verdaguer. Es tracta d’una figura complexa, en la qual es combina un component històric, un de literari i un de llegendari. Va néixer a Saragossa de manera accidental el 1579, però passà tota la infantesa a Tortosa ja que els pares eren tortosins, i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623.  Va ser el primer poeta en llengua catalana que escriu a la manera dels poetes barrocs. La seva obra, d’una qualitat excepcional, és el gran referent de la poesia en llengua catalana fins a la Renaixença.

En paral·lel al seu reconeixement dins el món literari, el Rector de Vallfogona també és un mite que forma part de l’imaginari col·lectiu català, on apareix com el paradigma del clergue enginyós, murri i sorneguer. És el personatge més característic de l’humor clerical català. Vicent Garcia va destacar pel domini en la utilització dels temes com l’amor, l’escatologia, l’erotisme i el sarcasme.

Josep Pedrals és poeta i rapsoda. La relació amb l’obra de Francesc Vicent Garcia ve de lluny. N’ha estat un autèntic valedor en els escenaris, recitant-ne la poesia. El reivindica com a un dels grans mestres de la poesia catalana.

Josep Pedrals es dedica a la poesia des de diversos fronts: n’escriu llibres d'investigació, divulga i recita poesia, organitza celebracions poètiques, dirigeix el festival Barcelona Poesia i posa versos a la música de diversos compositors o expandeix la teatralitat del vers.

Les seves recents aportacions en format llibre són Els límits del Quim Porta (2018; premi Homo Fabra; premi Llegir en Cas d'Incendi; premi Ciutat de Barcelona de Literatura), El joc del penjat (2022) i Confessió del goliard (2022).

En el camp teatral, cal destacar obres com Safari Pitarra (TNC, 2014), Fang i setge (Teatre Victòria, 2016), la traducció del clàssic Esperant Godot de Samuel Beckett (Sala Beckett, 2019) o un clàssic del teatre Maldà, Nadales (2018-...).

2023/11/08

Fer una Banda Sonora

Aquest dissabte, 4 de novembre, el cicle "A l’Agrícol parlem de música" està dedicat al procés de composició de bandes sonores de pel·lícules a càrrec de Rafel Jaume Venys.

La xerrada tindrà lloc a les 7 de la tarda i està vinculada al concert que es farà el 5 de novembre a l’Auditori M. Rosa Juncosa. Una proposta musical de la nova formació "Penedès Film Orchestra" que interpretarà un repertori tribut del cinema.

Rafel Jaume Venys  va néixer a Palma el 1998. Emprenedor, pianista i compositor, explicarà com és el procés de creació d’una banda sonora. Estudiant d’enginyeria amb passió per la música i la filosofia, li agrada explorar i aprendre com funciona el món i la tecnologia tot establint relacions amb l’impacte que tindrà en el futur.

La "Penedès Film Orchestra" és una formació musical i audiovisual de nova creació que té la voluntat d’oferir un repertori relacionat amb les bandes sonores originals de tots els temps que combina amb la projecció d’escenes de pel·lícules.

L’orquestra està capitanejada pel músic penedesenc Pere Gual, que n’és el director i arranjador, i compta amb la col·laboració de l'actriu Laura Aubert.

És un espectacle coproduït i organitzat pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca i Vinseum (amb la col·laboració del Cineclub Vilafranca) i inclòs en la programació del  MOST Festival Internacional de Cinema del Vi que enguany se celebrarà del 2 al 12 de novembre del 2023.

Us hi esperem

2023/10/28

Jacint Verdaguer a la Capella dels Dolors de Vilafranca


La Secció literària del Centre Artístic Penedès presenta el llibre “Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i Significació de Primavera de Jacint Verdaguer”, de l’autor Joan Requesens i Piquer amb pròleg Roger Canadell Rusiñol, publicat a Quaderns de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris (UVIC), 2021.

La presentació anirà a càrrec d’Anna Maria Ruiz, professora i crítica literària, i de l’autor del llibre, intel·lectual i estudiós de l’obra de Verdaguer. El voluntariat per la lectura EVA354 recitarà fragments del poema Primavera de Jacint Verdaguer. L’acte es farà el dimecres, 25 d’octubre, a les 19h, a la Capella dels Dolors, a la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès,

 “Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i significació de Primavera de Jacint Verdaguer” és una interpretació del poema arran de la descoberta d’un manuscrit de Verdaguer en què hi ha copiats fragments d’aquests autors romàntics alemanys que tenen relació amb Primavera pel seu contingut. Tot apunta que la lectura de la novel·la Titan de Richter i dels versos d’Uhland va ser per al poeta la confirmació del significat que donava al poema presentat als Jocs Florals barcelonins de 1896.

Primavera, el darrer llegat líric més important de Jacint Verdaguer, és un poema que roman ocult quasi cent anys als arxius de la Biblioteca de Catalunya (es troba el 1995 i el 2013 es publica en l’obra completa). Aquest poema testamental de J. Verdaguer no parla de misses ni sermons, sinó del seu amor per la poesia i la voluntat de perdurar com a poeta entre nosaltres i no com a religiós. El poema, primer es va editar amb el títol Pomerola, que per al nostre poeta significà l’arbre-santuari, on dins les seves branques plenes de flors, en plena adolescència, s’enamorà de la poesia.


Joan Requesens i Piquer
(Manresa, 1944). Doctor en Filologia Catalana i Llicenciat en Teologia. Ha publicat estudis sobre Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Hug de Balma, Joan Lluís Vives, els Borja i altres. També estudis i edicions sobre profecies religiosopolítiques del temps de Ferran el Catòlic. Investigacions sobre Jaume Collell i Jacint Verdaguer. D’aquest, entre altres treballs, l’edició crítica de Càntics. És corresponent de la RABLB i membre de la Societat Verdaguer. 

2023/10/06

Homenatge a Josep Vallverdú

 


La Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol homenatja l’escriptor, assagista i traductor, Josep Vallverdú, en el marc de  la commemoració del centenari del seu naixement.  L’acte es farà el dimecres, 18 d’octubre, a les 19 h,  al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

L’homenatge comptarà amb una taula rodona amb la filòloga i editora Carme Vidal Huguet, comissària del centenari, que ens parlarà del poeta i assagista; amb l’escriptor i crític literari Pere Martí Bertran, que ens presentarà l’escriptor de literatura infantil i juvenil i coordinarà la taula, i amb la il·lustradora Núria Tomàs Mayolas, que ens parlarà sobre la importància de la il·lustració en l’obra de l’autor. L’acte comptarà amb la participació de lectores d’EVA354 que llegiran textos de Josep Vallverdú.

Coincidint amb el centenari de l’escriptor, la Generalitat de Catalunya ha impulsat aquest 2023 les activitats de l’Any Josep Vallverdú,  una iniciativa que ha permès donar a conèixer i recuperar la seva l’obra, infantil i juvenil, els llibres personals i la poesia. Així mateix, també s’ha impulsat la traducció i l’anàlisi acadèmica de l’obra de l'escriptor de Lleida. Se’l coneix sobretot per haver escrit les peripècies del gos Rovelló, un dels clàssics de la literatura infantil i juvenil dels últims 30 anys.

Josep Vallverdú (Lleida, 1923). És un home de factura polièdrica, com demostra la seva obra, que arrenca amb la narrativa juvenil a partir dels primers anys seixanta; narrativa que ha estat guardonada amb dos Premis Folch i Torres, un dels quals per a Rovelló, amb més de 30 edicions en català i traduccions a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i al castellà..., i un Premi Joaquim Ruyra per Trampa sota les aigües. Aquesta obra infantil i juvenil el converteix en un dels escriptors vius més llegits.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen, finalista del Premi Josep Pla i Medalla d’Or i Dr. Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ciutat on el Premi d’Assaig que convoquen conjuntament Paeria i Diputació de Lleida duu el seu nom, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat, avui, des del seu recer balaguerí, es dedica, sobretot, a la poesia, publicada per Pagès editors amb títols com Argila, Ronda de boires, A ull nu, Pa de forment o Atresorat silenci.

Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, ha traduït també una setantena de llibres, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”. D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, London, Poe o Luther King.

Una de les constants de la seva vida és la lluita per la llengua catalana des d’aquella “resistència cultural” en els anys de dictadura fins ara. Josep Vallverdú considera que “la literatura en català està bé, hi ha molts escriptors”, però en canvi creu que la llengua en l’àmbit quotidià “s’hauria d’utilitzar més amb tothom, perquè és la nostra llengua pròpia”.

2023/09/30

A L’AGRÍCOL PARLEM DE MÚSICA” S’INICIA AMB UNA CONFERÈNCIA SOBRE EL COMPOSITOR JOSEP SOLER


Aquest dissabte a les 7 de la tarda es fa el primer acte en homenatge a la figura del compositor vilafranquí Josep Soler i Sardà.

La conferència, amb el títol Josep Soler, com pensar l’impensable,  forma part del cicle que Els Amics dels Orgues i la Càtedra Llorens i Barba/Ciutat de Vilafranca amb la col·laboració de l’Agrícol i de Vinseum organitzen dedicat a recordar la figura i l’obra del compositor Vilafranquí Josep Soler Sardà, ara que fa un any de la seva mort.

Josep Soler ha estat un dels compositors catalans més importants  i imprescindibles de la Catalunya del segle XX  i dels més reconeguts internacionalment. La  seva creació de música per a orgue, i de manera molt especial per a l’orgue de Santa Maria de Vilafranca, ha estat una de les seves vessants més destacades.

Els actes es faran els dies 30 de setembre i 7 i 8 d’octubre, són gratuïts, tot i que en el concert del dia 8 hi haurà taquilla inversa.

Diego Civilotti, és doctor en filosofia i músic. La seva tesi doctoral “L’estètica musical de Josep Soler” és una gran aportació per a poder conèixer profundament l’obra de Soler i, tal com ell mateix diu “ Vaig trobar un autor que reunia en la seva vida i obra les meves dues grans passions: la filosofia i la música”. Segons Civilotti, per a poder avaluar la influència de Soler en la música contemporània, calia un treball d’investigació que estudiés específicament el seu pensament estètic des de l’àmbit filosòfic. 

2023/09/15

Teresa Costa-Gramunt presenta Un amor a càmera lenta

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca, acollirà la presentació del poemari Un amor a càmera lenta  (Editorial Aledis, 2023) de Teresa Costa-Gramunt, amb il·lustracions d’Adelaida Murillo. L’acte es farà el proper dimecres 27 de setembre, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol. Acompanyaran a l’autora, Marta Pérez Sierra, poeta, i Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària.

Un amor a càmera lenta ens explica la història d’un amor, que com tots, té moments complexos, molts rostres, tonalitats i nivells: des del més carnal fins al més sensible i espiritual. Un amor a càmera lenta posa el focus en el ritme pausat de l’amor entre una parella de mitjana edat en els dies inicials que comprenen moments de vulnerabilitat com la gelosia retrospectiva. Aquest agent provocador trastoca l’amor ideal que cal fer conviure amb la quotidianitat. A Un amor a càmera lenta es troba el mite de l’amor cortès que inspira la vida de la parella i s’ha treballat amb la imaginació, amb la facultat de la ment per crear imatges simbòliques. A Un amor a càmera lenta abunden imatges mentals trenades en el fil narratiu. Autors i referències literàries i pictòriques són freqüents en aquest experiment literari entre la narració, la reflexió i la poesia, així com respon a la inspiració d’altres veus literàries i a la fascinació per les arts visuals.

Les il·lustracions d’Adelaida Murillo van tenyint de passió les pagines del llibre amb un disseny minimalista i un joc cromàtic elegant que omplen Un amor a càmera lenta d’una bellesa encisadora.

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona (1951), viu a Vilanova i la Geltrú. Formació artística i humanista: disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbolisme. Dissenyadora gràfica, és fundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes. Des de 1990 es dedica intensament a la creació literària. Com a escriptora ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, biografies, llibres de viatges, poemes i prosa poètica i memorialística. Com a articulista col·labora a: El 3 de Vuit, La Fura, Eix Diari, Núvol, El Temps de les Arts, Quadern de les idees i Catorze 14. Ha guanyat diversos premis literaris i periodístics. Traductora del català al castellà, i a la inversa. La seva obra poètica forma part de diverses antologies. 

Llengua i identitat nacional a l’Agrícol

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre Llengua i identitat nacional, de Jordi Martí Monllau, filòsof, publicat a Edicions del 1979. La presentació anirà a càrrec de Pere Martí Olivella, filòsof, el proper divendres, 18 de setembre, a les 19,30h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

El llibre com diu en el subtítol, proposa un nou discurs sobre la llengua als Països Catalans. L'autor parteix de la constatació de l'existència d'un conflicte lingüístic degut a la constant opressió exercida per l'Estat espanyol sobre el Català. En segon lloc constata la relació entre identitat nacional i llengua. I, finalment, destaca la urgent necessitat de renovar el discurs sobre aquesta opressió, i substituir el sentiment de culpa associat a la reivindicació dels nostres drets lingüístics, per la convicció que, en tant que Catalunya i la seua llengua són indissociables i que, atemptar contra la llengua, és atemptar contra una comunitat i els seus membres, la seva reivindicació és un acte de Justícia, i que, qui hauria de justificar la seva conducta, és qui actua contra la Justícia.

Les dades sociolingüístiques assenyalen un retrocés important de l'ús del Català en la ciutadania dels Països Catalans. Jordi Martí indica que només a partir d’un canvi de discurs podrem evitar que els catalanoparlants no haguem d'abdicar forçosament de la nostra llengua, i per tant, de la nostra nació.


Jordi Martí Monllau
(Tortosa, Baix Ebre, 1967) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats. Ha fet de llibreter i actualment treballa com a professor de filosofia a l’Institut Julio Antonio, de Móra d’Ebre. Col·labora en diverses publicacions, tals com Llengua Nacional, Llibertat.cat, Núvol, L’Europeu o L’Unilateral. Ha participat en el volum col·lectiu Som llengua (Biblioteca del Núvol, 2022) i és autor de l’assaig Devolució (Biblioteca del Núvol, 2023).

Ha impartit conferències sobre sociolingüística i ideologia lingüística. I els anys 2016 i 2017 va coordinar les dues edicions del cicle de conferències sobre sociolingüística a les Terres de l’Ebre “Llengua, societat i poder”.

2023/05/06

Fwd: Montserrat Morera presenta la novel·la Ravals en el marc del Maig literari de l’Agrícol

Amigues i amics,
per si no us ha arribat la presentació del llibre Ravals, us ho faig saber, ja que és una novel·la que em sembla que val molt la pena, que està tenint un recorregut (clubs de lectura, ruta literària...) que demostra com va sent de ben rebuda entre el públic lector. Ja que tenim l'oportunitat de tenir la Montserrat Morera a Vilafranca, aprofitem-ho!
Ben cordialment,

Pere Martí i Bertran
C. Sant Ramon de Penyafort, 13
08720 Vilafranca del Penedès
Tel. 938920115
 
----------


Montserrat Morera presenta la novel·la Ravals en el marc del Maig literari de l'Agrícol


El Centre Artístic Penedès L'Agrícol ofereix una nova proposta del Maig literari amb la presentació de la novel·la Ravals, de Montserrat Morera Escarré, publicada per Bromera, una obra fascinant, plena de maduresa, que es desenvolupa al barri barceloní del Raval. L'acte es farà el proper dimecres 10 de maig, a les 19h, a la sala Sara Kirchner de L'Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l'entitat.  La presentació anirà a càrrec de Pere Martí i Bertran, crític literari i escriptor, i d'Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària.

Ravals (Bromera, 2022) és una novel·la contemporània amb trets històrics que té per escenari principal el barri barceloní on va créixer l'autora,  Montserrat Morera Escarré. Des de la Guerra Civil fins als atemptats de 2017, Ravals afronta les transformacions urbanístiques i socials d'aquest barri, però, per damunt de tot, aporta una visió honesta de les persones que l'habiten i l'habitaran, sense falses nostàlgies ni ingenuïtats, sempre canviant, com tots els ravals i com la vida mateixa. Montserrat Morera ha escrit una biografia individual i alhora col·lectiva plena de silencis i misteris, amb ritme lent per facilitar la digestió de tanta vida viscuda. El Raval és un barri de migracions, que sempre ha anat canviant de població, i la novel·la ho reflecteix. És un cant a la vida de barri, una oda a tots els ravals del món i també a la necessària transformació de les ciutats enteses com a organismes vius. La novel·la permet conèixer els personatges, la complexitat de les seves relacions i, alhora, mig entendre per què som com som.

Montserrat Morera Escarré (Barcelona, 1952) és professora i escriptora. Doctorada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professora associada en aquesta universitat i professora a l'educació secundària. També ha cursat la diplomatura de l'antiga Escola de Sociologia de Barcelona. Publica material didàctic, de divulgació i acadèmic fins que s'entrega a la ficció. El primer llibre, d'autoria compartida, és la novel·la juvenil Niké vol dir victòria (1999) i, en solitari, la novel·la Perfum d'almesc (2008). Ha escrit narració curta i contes com "Una maleta molt pesada" (Premi Núvol de Contes 2017) i "Escut" (Premi de narrativa curta per Internet TINET, Ciutat de Tarragona 2021). El 2022, publica la novel·la Ravals. Des de 2012 manté el blog Temps de metàfora.


Centre Artístic Penedès L'Agrícol
Secció literària
Passatge Alcover, 2
08720 Vilafranca del Penedès
http://www.agricol.cat/



2023/04/26

Neix el maig literari a l'Agrícol

 La secció literària de l'entitat organitza tres presentacions de llibres aquest mes de maig 2023.

Us hi esperem!

TOTS ELS ACTES A LES 19H A LA SALA KIRCHNER
Dimecres 3 de maig:
Presentació dels llibres: Tutti Frutti (Documenta balear, 2021) i El contagi (Saldonar, 2021), amb l'autor, filòleg i catedràtic emèrit August Bover, acompanyat pel filòleg i doctor en literatura comparada, Jaume Martí Olivella.
 
Dimecres 10 de maig
 Presentació de la novel·la: Ravals, (Bromera, 2022). Amb l'autora, Montserrat Morera Escarré, acompanyada per l'escriptor i crític literari Pere Martí Betran i la professora i crítica literària, Anna Ruiz Mestres.
 
Dimecres 17 de maig
Presentació de la novel·la: Ànima de sal, (Viena Edicions, 2022), amb l'autor Jordi Sedó, acompanyat de Jaume Marfany, president de la CAL, i la professora i crítica literària, Anna Ruiz Mestres.




2023/03/15

Presentació del llibre de Nati Soler i Olga Pros “Portes obertes, portes tancades, portes que canvien la vida”


Nati Soler Alcaide i Olga Pros Jané presenten el llibre “Portes obertes, portes tancades, portes que canvien la vida”, Ònix Editor 2022, el proper 15 de març, a les 19h, a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’entitat. La presentació comptarà amb les autores i anirà a càrrec d’Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària i Anna Tomàs Mayolas, lectora i mediadora. També hi intervindran Neus Baldric, Roser Sonet i Joan Mitjans, del Grup de Teatre El Centre, dirigits per Montse Martí,

El llibre “Portes obertes, portes tancades, portes que canvien la vida” és una àmplia col·lecció d’imatges de portes d’Olga Pros, fotògrafa, fetes a les seves sortides amb bicicleta, a partir de les quals Natí Soler ha creat una història ben peculiar que va recorrent les imatges. Crea un poble imaginari, on hi van apareixent molt ben perfilades diferents tipologies humanes, amb diàlegs frescos, divertits i profunds, com també l’expressió de sentiments i conflictes que trenquen la utopia d’una societat que pretén ser justa i equilibrada.


Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959), ha publicat Les dents del gat (Premi Vila de Martorell 2003), La casa amb set butxaques (Premi Grandalla 2008), La lentitud del ramat (Premi Màrius Torres 2014), Diuen… escrits propers (Cossetània, 2016) o Cadells de gat (Ònix Editor, 2020). Motor de sang (Premi de Poesia Antoni Matutano Vila d'Almassora 2020, Onada Edicions SL 2021).  Col·labora en premsa local i és membre del grup Art Polièdric.

Olga Pros Jané, (Llorenç del Penedès, 1959) especialitzada en arts plàstiques, dibuix, pintura, ceràmica i fotografia. Al 2020, col·labora amb la Nati Soler, a la portada i les il·lustracions del llibre Cadells de Gat i darrerament al llibre Portes obertes, portes tancades, portes que canvien la vida. Ha exposat les seves fotografies al Centre Artístic Penedès L’Agrícol l’any 2020 i aquest any 2023. 

2023/02/17

Marta Pérez Sierra presenta el poemari En brut


El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca, acollirà la presentació del poemari En brut (Témenos Edicions, 2022) de Marta Pérez Sierra, el proper dissabte, 18 de febrer, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol. Acompanyaran a l’autora, Teresa Costa-Gramunt, poeta i autora de l’epíleg, Pere Cabaret, autor del pròleg, Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària, i Carles Cervelló, poeta i editor.

En brut és un llibre testimoni del període de la Guerra Civil i la dura postguerra a través de la mirada de Santiago Borrell, fets en els darrers anys de vida. Gràcies a les llibretes amb dibuixos, que el seu fill Pere Borrell conserva, i que el llibre reprodueix amb fotografies artístiques d'Enric Macià. La Marta Pérez Sierra ha posat paraules al llegat, en un diàleg amb els dibuixos potents i màgics d'en Santiago Borrell, que actuen com a detonant de la reflexió poètica. Un treball d’introspecció que ha portat a la poeta pel camí de cendres que deixa l’incendi dels anys.  El dolor i el goig, la música per sobreviure.


Teresa Costa-Gramunt a l’epíleg del poemari destaca que hi podrem “Retrobar la veu, a vegades un crit, una rialla o un plor, que d’alguna manera s’amagava en cada dibuix, en cada traç. Sens dubte són un repte artístic de calat que Marta Pérez Sierra assoleix de cristal·litzar amb grans dosis d’energia creadora”.

Marta Pérez Sierra  és autora de tretze poemaris entre els quals destaquen: Dones d’heura (Pagès, 2011), II Premi Jordi Pàmies; Ostatge (Tèmenos, 2016), XXII Premi Josep Fàbregas i Capell; Llavors, els peixos (La Garúa – Tanit, 2017) amb pintures d’en Jordi Vila Llacer; Escorcoll (Ed. Del Buc, 2019) XXXVI premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi;  Punta de plom (Pagès editors, 2020) XVI Premi Agustí Bartra – Ciutat de Terrassa, i En brut (Témenos Edicions, 2022). El seu últim llibre publicat és Un bonsai dins meu (Editorial Aledis, 2022) amb il·lustracions de Núria Saladrigas. 

2023/01/29

Danses del segle XX. Els colors de l’arpa en l’orquestra de corda


Sessió vinculada al concert que tindrà lloc l’endemà diumenge 29 de gener a l’Auditori Municipal de Vilafranca.

David Puertas comentarà i i il·lustrarà musicalment part del repertori que es podrà escoltar en el concert i que porta per títol Danses del segle XX. Els colors de l’arpa en l’orquestra de corda, amb la direcció artística de Sara Bitlloch i l’arpista Esther Pinyol.

La Camerata Penedès s’endinsa en el món de les danses del segle XX a través d’obres d’Henry Purcell, Claude Debussy, Eduard Toldrà i Igor Stravinsky.

L’arpa serà l’encarregada de submergir l’oient en una profunda dualitat entre allò sacre i allò profà a través de les Deux danses del compositor francès Claude Debussy.

Henry Purcell i Eduard Toldrà conduiran a la part final del concert arrodonida per Apollon Musagète , un ballet d’estil neoclàssic influenciat per la tradició barroca francesa de la mà del compositor Igor Stravinsky. 

La Camerata Penedès, orquestra resident de l’Auditori Municipal de Música de Vilafranca, està formada per 10 músics constituïts en cooperativa i compta amb col·laboradors segons les necessitats artístiques de cada projecte.


Son joves músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos i amb una àmplia trajectòria professional: els seus membres són col·laboradors habituals de les principals orquestres del país com l'OBC, l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra del Palau de les Arts, l'Orquestra de Cadaqués o Le Concert des Nations, liderada per Jordi Savall, entre d'altres.

2023/01/04

Homenatge a Gabriel Ferrater


La Secció literària de L’Agrícol juntament amb la Biblioteca Torres i Bages i l’editorial Peu de Mosca han programat dos actes en homenatge a Gabriel Ferrater, que formen part dels últims actes de la commemoració de l’Any Gabriel Ferrater. Durant el 2022 s’han celebrat actes coincidint amb els 100 anys del naixement del poeta i intel·lectual i els 50 de la seva mort. Durant un any s’ha commemorat l’obra d’un dels grans poetes catalans de tots els temps, que va excel·lir també com a crític d’art i de literatura i va renovar l’estudi i l’ensenyament de la lingüística.

La conferència ”La figura intel·lectual de Gabriel Ferrater”, a càrrec de Jordi Cornudella, editor i poeta, comissari de l’Any Gabriel Ferrater, i David Torres, editor, i fundador de l’editorial Peu de Mosca, i un recital poètic d’EVA 354 obriran l’homenatge a Vilafranca. L’acte es farà el dimecres 11 de gener, a les 19.30 h,  a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Pge. Alcover, 2 de Vilafranca).


El segon acte d’homenatge se celebrarà a la Biblioteca Torras i Bages, que acollirà l’espectacle poeticomusical “Planeta Ferrater”, el dijous 12 de gener, a les 19 h, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas i Gemma Deusedas, veus, amb música d'Oriol Tramvia i Pau Mainé, interpretada en directe per aquest darrer. Amb el sedàs dramatúrgic de LluísAnton Baulenas, l’espectacle conté poemes de Ferrater, cançons, i textos diversos. Una aproximació biogràfica i artística a la vida i l’obra de Gabriel Ferrater que ofereix una visió més global de l’autor, més enllà del poeta. En la Setmana Ferrater, Vilafranca s’omplirà i respirarà els seus versos.

 Jordi Cornudella i Martorell és poeta i editor català, llicenciat en Filologia clàssica. També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. Treballa en el món editorial des del 1986. És marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. Recentment s’ha encarregat de l'edició crítica de Les dones i els dies (2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (2019). El 2022 fou nomenat comissari de l'Any Gabriel Ferrater. David Torres és editor, i fundador de l’editorial Peu de Mosca. EVA354 és un servei de Voluntariat Lector que es coordina i actua en diferents àmbits locals i socials de l’Alt Penedès. Llegeix en veu alta i aporta els continguts literaris, la veu, la proximitat, l’apropament personal i el plaer de la lectura. Apropen la riquesa del llenguatge ja siguin grups o persones individuals. Lluís-Anton Baulenas és narrador i antic dramaturg. Ha escrit entre d'altres, novel·les com La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull), El nas de Mussolini (2009, Premi Sant Jordi), Quan arribi el pirata i se m’emporti (2013), Amics per sempre (2017) i Els camins de la Rut (2019). Tres obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota, Anita no perd el tren i A la deriva. Ha estat traduït a diverses llengües. Gemma Deusedas és actriu, llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. Pedagoga en la formació d’Arts Escèniques. Ha fet televisió, a Antena 3, TVE i TV3, on ha destacat en la seva participació a Polònia i Temps de silenci. Té una llarga trajectòria com a actriu de teatre, que compagina amb la pedagogia teatral i la realització d’espectacles i esdeveniments.