MÚSICA DE CAMBRA

 

Elisenda!

“Elisenda, Reina de la Corona d’Aragó” és una novel.la de gènere històric del segle XIV, en el marc de la Corona d’Aragó. En un temps convuls, de persecució, d’ inestabilitat i de guerres, era mediadora en conflictes, devota, sensible, humana i fidel al seu primer amor de joventut, el cavaller Guillem de Montagut.

La novel.la és una biografia de ficció de la reina lleidatana, Elisenda de Montcada i de Pinós, quarta muller de Jaume II, el Just i promotora el Monestir de santa Maria de Pedralbes. La reina explica la seva vida a la seva cuidadora durant nou dies abans de la seva mort. Elisenda actua com a protagonista i com a testimoni dels esdeveniments. La crònica d’Elisenda reflexiona sobre el present i el passat, i ho fa anant endavant i endarrere en el temps. Es tracta de la narració de la vida d’una dona d’un llinatge molt important, com va ser el de la família Montcada, amb molt de poder, amb un rerefons d’intrigues de palau i de secrets familiars. Un relat d’amistat i d’amor, de tendresa i de solidaritat, d’emocions i de sentiments.

Rosa Maria Prat Balaguer és doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Membre activa de distints fòrums literaris: del Col·lectiu d’autors penedesencs “Mir Geribert”, del grup sadurninenc “Tast de paraules” i del Club de Lectura “Segona Fermentació” de la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d’Anoia, entre d’altres.

Ha publicat el llibre Coneguem Sant Sadurní d’Anoia (1994), la novel·la històrica Pedres blanques (2018) i la seva traducció al castellà PiedrasBlancas (2020), El batec del temps (2020), Terra de vinyes (2021). Editora de l’obra Esqueixos de vida, de Joan Prat Closa amb il·lustracions de Dolors Rovira i Rovira (2022). Ha participat en la publicació col·lectiva Tast de Paraules editat per l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia (abril 2024).

A través de la narrativa de ficció, intenta recuperar la memòria històrica i donar veu a les dones.

Pep Forns Varias, psicòleg, periodista i escriptor sadurninenc. Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i en Ciències de la Informació per l'Autònoma. Té consulta de psicologia a Sant Sadurní, a Espai de Consciència. Com a periodista ha treballat al setmanari El 3 de Vuit, a Ràdio Vilafranca, a Ràdio 4 i a Catalunya Ràdio, entre altres mitjans. Actualment és columnista de El 3 de Vuit. Autor de diversos llibres relacionats amb Sant Sadurní i el sector del cava: Les veus d'un barri, Sant Sadurní d'Anoia: El cava, l'hoquei sobre patins i la Festa de la Fil·loxera, Cava, on vas?, Varias, una impremta d'etiqueta. Recentment ha publicat poemes en el llibre col·lectiu Tast de Paraules. 

Lluís Massana Llorens a estudiar Sociologia a Madrid i Història a Sevilla. A l’any 1981 va assumir la direcció de l’Escola Intermunicipal del Penedès de Sant Sadurní d’Anoia, exercint-hi de professor d’Història. El va jubilar a l’any 2010. Actualment participa com a conferenciant a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, per explicar la Guerra d’Ucraïna i el Conflicte d’Orient Mitjà.

Anna Godoy López és artista penedesenca, doctora en Educació, docent universitària, musicòloga, comunicadora audiovisual, lingüista, escriptora i intèrpret de viola, tot plegat, àmbits lligats íntimament a la seva aspiració com a comunicadora integral al voltant del fet musical.

 

Joan de Déu Prats presenta El gran llibre de l'imaginari fantàstic català: Criatures, bruixes i dimonis

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre  El gran llibre de l'imaginari fantàstic català: Criatures, bruixes i dimonis, de Joan de Déu Prats, amb il·lustracions de Maria Padilla, publicat a l’editorial Comanegra.  La presentació anirà a càrrec de Joan de Déu Prats, l’autor del llibre, i de Miquel Florido, escriptor, el proper dimecres, 10 d’abril, a les 19 h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

 

Joan de Déu Prats, escriptor, i Maria Padilla, il.lustradora, referents de la divulgació de l’imaginari fantàstic català, culminen la seva obra més ambiciosa: El gran llibre de l'imaginari fantàstic català: Criatures, bruixes i dimonis. El llibre és un atles fantàstic amb més d’un centenar de criatures extraordinàries que poblen el país de cap a cap. L’autor els endreça amb el rigor de l’arxiver i la lleugeresa i l’amenitat del narrador de la vora del foc, i els posa cara i caràcter amb unes il·lustracions que són autèntiques obres d’art. És un cant d’amor al nostre imaginari i un exercici de reparació històrica.

 

Joan de Déu Prats ha escrit més de cent-trenta llibres en l’àmbit infantil, juvenil i d’adults, traduïts a diferents idiomes. Ha guanyat diferents premis com el Serra d'Or, l'Hospital Sant Joan de Déu, el Cavall Fort, el Guillem Cifre de Colonya i ha estat finalista al Barcanova. En la vessant d’adults ha conreat sobre tot la divulgació llegendística, mítica i històrica de Barcelona i de Catalunya. Ha escrit “Històrica mítica de Cap de Creus” i “Història mítica les Terres de l’Ebre”, “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, “El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya” i  “El gran llibre dels exploradors catalans”, amb l’editorial Comanegra. També ha escrit Enamora’t, llegendes catalanes d’amor i “Dracs, llegendes catalanes amb passió de foc” i “Catalunya i 50 excursions a cascades i salts d’aigua”, amb Cossetània edicions, entre altres obres on barreja l’imaginari del país i la seva història. També té publicats cinc llibres sobre històries i llegendes de Barcelona i Girona. El seu estil es caracteritza per l'agilitat, la poesia i l'humor.

 

Maria Padilla Climent és il·lustradora nascuda a Barcelona l'any 1984. Ha cursat els estudis d'art i, posteriorment, il·lustració a EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. La seva trajectòria va començar en el món de l'art, amb exposicions a Barcelona i Berlín, per després anar-se decantant cap a la il·lustració. Actualment treballa compaginant projectes editorials i contes, tant infantils com per a adults. La seva pàgina oficial és www.mariapadilla.eu.

Doble presentació literària de Miquel Florido a l’Agrícol “Et faré ballar la ment i dansar l’ànima” i “MUSA: Anatomia d’un enamorament”

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca del Penedès, acollirà la presentació dels llibres Et faré ballar la ment i dansar l’ànima i  MUSA: Anatomia d’un enamorament, editats per Crisol Edicions, el primer en format paper i digital i el segon exclusivament en format digital. L’acte es farà el proper dimecres 13 de març, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner de L’Agrícol (Pge. Alcover, 2 de Vilafranca) i anirà a càrrec de Jaume Marfany, president de la CAL, i de Miquel Florido, autor dels dos llibres. L’acte compta amb la col·laboració de la Secció literària de L’Agrícol.

Et faré ballar la ment i dansar l’ànima, és la fusió predestinada dels llibres Et faré ballar la ment (2017) i Et faré dansar l’ànima (2019), ara en un sol volum integral, amb una revisió completa, noves il·lustracions i contingut addicional.

SINOPSI: Les emocions i la racionalitat es fusionen en un conglomerat de relats i reflexions per a adults que no deixen indiferent. Les històries són vives, imagina’t viatjar a través d’un mar glaçat, sobrevolar els llums de neó d’una ciutat del futur, mantenir telepatia i no poder guardar secrets, retrobar un amor del passat o crear un invent que pot canviar la humanitat.

CONTINGUT: Es tracta d’un complet recull de relats i reflexions per a adults, que combina escrits de caràcter sentimental i racional.  A Et faré ballar la ment i dansar l’ànima hi ha reflexions quotidianes, algunes de profundes d’altres més terrenals, relats de ciència-ficció, fantasia, eròtics, comèdia, drama, terror, romanç… I alguns d’ells amb gèneres subvertits i girs sorprenents.

Ja es pot trobar a les llibreries en paper per 20€ i en digital a través d’Amazon per 4.90€.

MUSA: Anatomia d’un enamorament és un relat fresc, àgil i bell, romàntic, que a vegades pren i retorça el concepte del mateix amor. Despulla l’ego d’un escriptor que esbrina com gestionar l’enamorament que sent per una noia que li actua de disparador d’inspiració. La seva MUSA és real, li fa cas? O l’ha generat i tergiversat a base de ficcionar-la per a seguir escrivint i que el llegeixin? Un relat morbós que podria acabar amb el seu cor i amb la seva carrera, quan decideix publicar-lo a la xarxa i arriscar-se a que ella s’espanti i se n’aparti per sempre.

Exclusivament en digital a través d’Amazon i a preu simbòlic de 3€.

Miquel Florido, de Sant Quintí de Mediona, resident de fa més d’una dècada a Vilafranca, és un escriptor prolífic en diversos formats, contes, narrativa breu i novel·la. Destaquem Et faré ballar la ment (2017) i Et faré dansar l’ànima (2019) són dos llibres de relats i reflexions. Et recordaré(2020), novel·la, ciència-ficció i misteri. Ha publicat dos contes infantils: Riu, el cranc de riu (2022) i L’esperit del bosc (2023). Et faré ballar la ment i dansar l’ànima (2024) i MUSA: Anatomia d’un enamorament (2024) són les seves darreres publicacions. La seva obra ha estat reconeguda i guardonada en concursos i certàmens literaris. Forma part de la secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca, i del grup d’escriptors penedesencs Mir Geribert.

Miquel Florido és una persona inquieta, promotora d’activitats culturals, que va crear el segell editorial Crisol Edicions a l’any 2023, que actualment ja ha publicat quatre productes literaris entre reculls de relats, contes i teatre, en format paper i digital. 

Josep Lázaro presenta el poemari Extravagància boreal a L’Agrícol

 El poeta sadurninenc Josep Lázaro presenta el poemari, Extravagància boreal (editorial Trípode - 2023), el dimecres, 21 de febrer, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, de L’Agrícol (passatge Alcover, 2 de Vilafranca) en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

La presentació del poemari anirà a càrrec de l’autor, Josep Lázaro, i la professora de literatura i crítica literària, Anna Ruiz Mestres. L’acte també comptarà amb els rapsodes Jep Bargalló i Vanesa Rafecas.

A Extravagància boreal hi ha una necessitat de transformació, d’una dona que, nua de recances, inicia un comiat o diversos. L’estètica, la frescor poètica, i la profunditat dels seus versos s’endinsen en un món ple de circumstàncies diferents, que ens arrosseguen com la vida mateixa vers realitats diverses. És un llibre dens, profund, que reclama un lector atent que sàpiga caminar dins de les grans metàfores de la vida, que configuren la bellesa del llibre.

Els poemes de Josep Lázaro, que tenen «veu de dona», tracten el seu periple terrenal i poètic cap a la fugida. Sorprenen per la seva originalitat, tendresa i sentit de l’humor per la part que té de narrativa: «les paraules referides a allò quotidià són escrites amb sornegueria noucentista», comenta Rosina Ballester. El títol ens situa en allò que ens porta fora de certs límits (extravagant) i també nord enllà, on el poeta, amb la seva pròpia brúixola, trobarà la fi del periple vital (boreal). Fi, com a termini i finalitat. Perquè, mentre cerquem la direcció, la vida se’ns acaba.

Josep Lázaro ha estudiat Llengua i Literatura Catalanes a la UOC. L’any 2010 quan començava a dialogar amb la poesia «Ratllo la indigència dormint la por / sota les teves aixelles», va publicar el primer poemari, L’oblit desballestat, dins del tercer volum Zenit de la Gent del Llamp. En l’actualitat combina l’escriptura amb la seva feina de sommelier i tot que a Extravagància boreal no es percep cap traça de vi, sí que hi ha una necessitat de transformació, i no precisament la del most en alcohol, sinó la d’un ésser que inicia adeus, nua de recances, un cop bullida l’arrogància de les hores tèrboles.

Isabel Ullate Valls presenta El noi de l’autobús a L’Agrícol

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca del Penedès, acollirà la presentació del llibre El noi de l’autobús (Edicions i propostes culturals Andana) d’Isabel Ullate Valls, el proper dimecres 6 de març, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner. Isabel Ullate, autora del llibre, Toni Regueiro, actor i director, i Ramon Nadal, editor, faran la presentació del llibre. L’acte compta amb la col.laboració de la Secció literària de L’Agrícol i d’Els Fogons d'en Senén.

El noi de l’autobús és un llibre de no ficció amb elements de ficció. Amb el subtítol La Hispano Pontorrina, Transports Monasterio, Mon-Bus. De les tartanes als motors de 500 cavalls, està basat en fets reals —conté trossets de moltes vides i bocins de documentació històrica i bibliogràfica— i conforma la crònica des d’abans del 1890 i fins al 2011 de la família Monasterio i de la seva empresa de transport originàries del Pont d’Armentera. L’expliquen més de vint testimonis i principalment un narrador ben particular al qual dona veu l’autora. És la història de tres generacions sobre rodes que contribueixen a la prosperitat de les comarques de l’Alt Camp, de l’Alt Penedès, del Baix Penedès, del Garraf i de les comarques contigües, entre d’altres.

Dels carreters i els carros del segle XIX, als motors potents dels autocars del segle XXI, passant pel gasogen i l’economia de subsistència d’entreguerres, el noi de l’autobús guia el lector per un trajecte amb tres parades i narra la pròpia història personal i empresarial i la dels seus avantpassats i coetanis. A més a més, descriu episodis històrics com el pas del vehicle de tracció animal al de tracció mecànica, el paper del correu en el sector del transport de viatgers o la transformació dels camins primigenis en la xarxa viària actual. Contextualitza la narració i aborda les Guerres Carlines, la Guerra d’Àfrica i la Guerra Civil i examina els fenòmens del Seat 600 i el boom del turisme a Catalunya.

Isabel Ullate Valls, llicenciada en Filosofia, va debutar com a escriptora amb Olèrdola, el llegat de Pere Clavé Bruna, Edicions i propostes culturals Andana, 2007, un llibre a cavall de la filologia, la història i la literatura biogràfica. Tanmateix, l’art de l’escriptura emergeix espontàniament en la Isabel en tots i cadascun dels treballs i de les activitats vitals que desenvolupa: crea i relata contes i redacta projectes educatius, socials i culturals en la seva feina d’educadora, de dinamitzadora sociocultural i de tècnica social. Escriu assaig i contribueix a la divulgació filosòfica en xerrades i conferències. Amb El noi de l’autobús consolida la seva faceta literària. 

la Simfonia Júpiter de Mozart a càrrec de Miquel Villalba Castells

La sessió tindrà lloc el dissabte 20 de gener a les 7 de la tarda i està vinculada al concert que oferirà  la Camerata Penedès  l’endemà diumenge a l’Auditori M. Rosa Juncosa.

Miquel Villalba Castells és llicenciat en direcció coral i orquestral per l'ESMUC, amb els mestres Salvador Brotons i Johan Duijck, i també ha cursat el màster de Lied al mateix conservatori, amb els mestres Francisco Poyato, Assumpta Mateu, Josep Surinyac i Carmen Santamaría.

El seu rol especialista és el de pianista d'assaig en produccions d'òpera (Gran Teatre del Liceu, Palau de la Música Catalana) o corals (Cor Bruckner Barcelona, Balthasar Neumann Chor). També ha centrat l'atenció en la música de cambra, especialment la vocal, i realitza recitals lírics amb diversos cantants, com Marina Torra, Neus Llorens o Maria Jurado, i de piano a quatre mans amb Gerard Morató. També dirigeix el Cor DaCapo de Tarragona i exerceix de director adjunt a l'Agrupació Polifònica de Vilafranca.

Treballa també en la recuperació de repertori musical català en col·laboració amb la Fundació Manuel Blancafort o l'Oquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya entre d'altres, i fora de l'àmbit clàssic també ha cultivat la música rock, cuplets i altres estils populars.

Us escric des d’una presó de Grècia, d’Aléxandros Panagulis

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca del Penedès, acollirà la presentació del poemari Us escric des d’una presó de Grècia, d’Aléxandros Panagulis, Edicions Cal·lígraf, el proper dimecres 24 de gener, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol. En finalitzar, Josep Tero cantarà una selecció de cançons dedicades a Panagulis.

Us escric des d’una presó de Grècia, és un poemari que Aléxandros Panagulis va escriure amb la seva sang durant l’empresonament per anar en contra de la dictadura de la Junta militar grega. Ha estat traduït en part per Antoni Piqué, recuperat per Joan Requesens, i enllestit per Eusebi Ayensa. La presentació del poemari anirà a càrrec de Jordi Llavina professor, escriptor, poeta i crític literari, i comptarà amb Joan Requesens, doctor en filologia catalana i llicenciat en teologia, i amb Eusebi Ayensa, cotraductor, llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica.

Al 13 d’agost de 1968, un jove militant d’esquerres, Aléxandros Panagulis (1939-1976), era arrestat per la policia acusat de preparar un atemptat contra Iorgos Papadópulos, el cap de la Junta Militar que havia ocupat el poder a Grècia per mitjà d’un cop d’estat un any abans. La defensa de les seves conviccions des d’una cel·la que havien construït específicament per a ell, com si fos una tomba en vida, convertiren aquest enginyer de formació en poeta. Molts dels seus poemes, inèdits fins avui en català, van ser escrits a les parets de la seva cel·la amb la sang que li regalimava de les ferides causades per les terribles tortures a les quals era sotmès gairebé diàriament. La seva obra, doncs, constitueix un testimoni exemplar de resistència humana, que, més enllà de la seva pròpia experiència com a pres polític, segueix despertant la compassió i l’admiració de tots els demòcrates. Menys d’un any després de la seva excarceració va morir en estranyes circumstàncies en un accident de trànsit, amb només trenta-sis anys, després d’anunciar que faria públics informes secrets de la temuda Policia militar que demostraven la col·laboració de diversos polítics grecs suposadament demòcrates amb aquell règim de terror.

 

 

 

De poesia i música

RAMON SICART I PEMI ROVIROSA PRESENTEN EL PROJECTE “BREVIARI D’ALBADES I CAPVESPRES” A L’AGRÍCOL

El projecte consta d’un llibre de poemes i fotografies de Ramon Sicart i un CD de cançons compostes per Pemi Rovirosa a partir d’alguns dels poemes.

Ramon Sicart i Pemi Rovirosa presenten el llibre i les cançons del projecte Breviari d’albades i capvespres,  el dimecres, 20 de desembre, a les 19h, a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), organitzat per la secció literària de l’entitat. L’acte de presentació serà conduït pel poeta Jordi Llavina i hi participaran Pemi Rovirosa i Ramon Sicart, acompanyats per tot l’equip de músics que han enregistrat les cançons del CD.

El llibre, fruit de les caminades de Ramon Sicart realitzades preferentment a l’alba i al capvespre pels termes de Llorenç del Penedès, Sant Jaume del Domenys i El Montmell, està compost de 262 poemes en forma de tankes i 324 fotografies. Fa un recorregut vital per paisatges físics i cognitius en forma de dietari entre l’equinocci de tardor del 2020 i  l’equinocci de primavera del 2023. Els poemes i les fotografies posen èmfasi en el paisatge penedesenc a través de les flors i els arbres, les pedres i els núvols, i reflexiona sobre el pas del temps a través del trànsit de les hores, a voltes amb un toc d’ironia.

El llibre ve acompanyat per textos d’Anna Casellas, professora de llengua i literatura catalana, i del periodista Jaume Vidal Biosca així com de 5 mapes realitzats per Laia Sicart Mateo i Mònica De La Fuente Ibarz, on hi ha marcats els recorreguts de les caminades i la localització de les fotografies.

A partir dels poemes del llibre, la compositora Carlota Baldrís i l’Anna Casellas en van fer una tria de la qual en Pemi Rovirosa en va compondre un EP de quatre cançons, una per a cada estació de l’any. Una visió musical dels poemes, que poc té a veure en l’ordre i sentit del llibre, però si en la seva essència i missatge, guardant sempre el moment concret de cada poema. En cada estació, les quatre composicions juguen amb els seus poemes, adaptant-los per acabar sent cançó i arribar així a ser un tot.

Amb sonoritats molt acústiques que et situen a cada estació de l’any,  la producció musical a càrrec del mateix Pemi i de l’Arturo Torres a l’enregistrament i mescles, ha comptat amb la participació de l’Eva Cabanes a la veu, la Yasmín El Farhi als violins i el Joaquín Garcia a les percussions. 

Memòria de Sara Kirchner

Nascuda a Barcelona, Sara Kirchner Catalán va ser una de les primeres dones en entrar a la Universitat de Barcelona i una de les primeres en llicenciar-s’hi en Filosofia i Lletres. No obstant això, l’any 1955 va veure estroncada la seva carrera docent com a professora de geografia, història i història de l’art que havia començat el 1932 a Olot i continuat a partir del 1934 a Vilafranca del Penedès per culpa dels falangistes.

L'historiador Jordi Vidal Pla, que l'any 2015 en va publicar la biografia a l'editorial Andana, en farà una aproximació biogràifca en el marc del treball de recerca "memòria de Sara Kirchnwr" que duen a terme Joan Cuscó i Josep Monserrat, i que ha rebut el premi Creu Cases Sicart a la recerca de l’any 2023, que organitzen la Xarxa d’Universitats Vives i l’Institut Ramon Muntaner, i ne què han recopilat els seus treballs sobre pedagogia, història i folklore. 

La mirada de Kirchner és una mirada vital i imaginativa que vol retrobar l’esperit que hi ha rere un obra d’art, un fet quotidià o una festa.

Com diu Jordi Vidal: “La de Sara Kirchner és la història d’una persona, d’una dona, d’una professora que va deixar empremta en tota una generació, de manera ètica, callada apassionada [...]. Va ser un exemple de supervivència i d’exili interior, a la dura postguerra [...] i fins i tot, durant la Transició Democràtica”.

Enric Casasses a l'Agrícol

 

Santi Lorente a Vilafranca

 

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació de la novel·la “El triángulo de Las Bardenas”, de  Santi Lorente, publicat a Ediciones Papeles del Duende.  La presentació anirà a càrrec de l’autor Santi Lorente i de Joan Guixeras, músic i advocat, a les 20h, a sala Sara Kirchner de l’entitat.

A mig camí entre la ciència ficció i la novel.la històrica, “El triángulo de Las Bardenas” se situa a l’Europa dels anys 30 i 40 del segle passat, entre els períodes dramàtics de la Guerra civil espanyola i la Segona guerra mundial.

L'amor de dues dones va ser capaç de variar el full de ruta de les potències aliades. Una tudelana i la seva parella, una increïble rossa de dos metres vinguda d'altres mons, arribaran a París, Nova York, Casablanca,... perquè el misteri del Triangle de les Bardenas no pugui ser revelat.

La ciència ficció l’aporta un personatge, Sira, i la base extraterrestre Pimitia, instal·lada en el subsol de Las Bardenas. Provinents del planeta Kron, els alienígenes conviden els humans a entendre’ns si volem evitar un conflicte nuclear que acabi amb la vida a la Terra.

Santi Lorente Bona, nascut a Tudela, autor de la novel.la “El triángulo de Las Bardenas”, ha estat molt polifacètic: seminarista, cantant de rock dels anys 80, obrer, sindicalista, treballador de l’administració pública i un referent com a guia turístic de Tudela. Al llarg de la seva vida, ha escrit articles a la premsa i és autor de microrelats, algun dels quals ha estat premiat. Durant el 2020 va ser molt actiu a les xarxes socials, fet que va culminar amb la publicació de “Los Cuentos del Confinamiento”. “El triangulo de Las Bardenas” és la seva primera novel.la.

400 anys del Rector de Vallfogona

 La celebració es fa en el marc de l’Any Rector de Vallfogona en el quatricentenari de la seva mort, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes per encàrrec de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La commemoració comptarà amb el poeta i rapsoda Josep Pedrals, comissari del centenari, i l’escriptor Miquel Florido. L’acte inclourà  la participació del voluntariat lector EVA354 que recitaran poemes de Francesc Vicent Garcia. L’acte se celebrarà el dimecres, 29 de novembre, a les 19h, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

Francesc Vicent Garcia es pot considerar com al poeta català més important entre Ausiàs Marc i Jacint Verdaguer. Es tracta d’una figura complexa, en la qual es combina un component històric, un de literari i un de llegendari. Va néixer a Saragossa de manera accidental el 1579, però passà tota la infantesa a Tortosa ja que els pares eren tortosins, i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623.  Va ser el primer poeta en llengua catalana que escriu a la manera dels poetes barrocs. La seva obra, d’una qualitat excepcional, és el gran referent de la poesia en llengua catalana fins a la Renaixença.

En paral·lel al seu reconeixement dins el món literari, el Rector de Vallfogona també és un mite que forma part de l’imaginari col·lectiu català, on apareix com el paradigma del clergue enginyós, murri i sorneguer. És el personatge més característic de l’humor clerical català. Vicent Garcia va destacar pel domini en la utilització dels temes com l’amor, l’escatologia, l’erotisme i el sarcasme.

Josep Pedrals és poeta i rapsoda. La relació amb l’obra de Francesc Vicent Garcia ve de lluny. N’ha estat un autèntic valedor en els escenaris, recitant-ne la poesia. El reivindica com a un dels grans mestres de la poesia catalana.

Josep Pedrals es dedica a la poesia des de diversos fronts: n’escriu llibres d'investigació, divulga i recita poesia, organitza celebracions poètiques, dirigeix el festival Barcelona Poesia i posa versos a la música de diversos compositors o expandeix la teatralitat del vers.

Les seves recents aportacions en format llibre són Els límits del Quim Porta (2018; premi Homo Fabra; premi Llegir en Cas d'Incendi; premi Ciutat de Barcelona de Literatura), El joc del penjat (2022) i Confessió del goliard (2022).

En el camp teatral, cal destacar obres com Safari Pitarra (TNC, 2014), Fang i setge (Teatre Victòria, 2016), la traducció del clàssic Esperant Godot de Samuel Beckett (Sala Beckett, 2019) o un clàssic del teatre Maldà, Nadales (2018-...).

Fer una Banda Sonora

Aquest dissabte, 4 de novembre, el cicle "A l’Agrícol parlem de música" està dedicat al procés de composició de bandes sonores de pel·lícules a càrrec de Rafel Jaume Venys.

La xerrada tindrà lloc a les 7 de la tarda i està vinculada al concert que es farà el 5 de novembre a l’Auditori M. Rosa Juncosa. Una proposta musical de la nova formació "Penedès Film Orchestra" que interpretarà un repertori tribut del cinema.

Rafel Jaume Venys  va néixer a Palma el 1998. Emprenedor, pianista i compositor, explicarà com és el procés de creació d’una banda sonora. Estudiant d’enginyeria amb passió per la música i la filosofia, li agrada explorar i aprendre com funciona el món i la tecnologia tot establint relacions amb l’impacte que tindrà en el futur.

La "Penedès Film Orchestra" és una formació musical i audiovisual de nova creació que té la voluntat d’oferir un repertori relacionat amb les bandes sonores originals de tots els temps que combina amb la projecció d’escenes de pel·lícules.

L’orquestra està capitanejada pel músic penedesenc Pere Gual, que n’és el director i arranjador, i compta amb la col·laboració de l'actriu Laura Aubert.

És un espectacle coproduït i organitzat pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca i Vinseum (amb la col·laboració del Cineclub Vilafranca) i inclòs en la programació del  MOST Festival Internacional de Cinema del Vi que enguany se celebrarà del 2 al 12 de novembre del 2023.

Us hi esperem

Jacint Verdaguer a la Capella dels Dolors de Vilafranca

La Secció literària del Centre Artístic Penedès presenta el llibre “Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i Significació de Primavera de Jacint Verdaguer”, de l’autor Joan Requesens i Piquer amb pròleg Roger Canadell Rusiñol, publicat a Quaderns de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris (UVIC), 2021.

La presentació anirà a càrrec d’Anna Maria Ruiz, professora i crítica literària, i de l’autor del llibre, intel·lectual i estudiós de l’obra de Verdaguer. El voluntariat per la lectura EVA354 recitarà fragments del poema Primavera de Jacint Verdaguer. L’acte es farà el dimecres, 25 d’octubre, a les 19h, a la Capella dels Dolors, a la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès,

 “Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i significació de Primavera de Jacint Verdaguer” és una interpretació del poema arran de la descoberta d’un manuscrit de Verdaguer en què hi ha copiats fragments d’aquests autors romàntics alemanys que tenen relació amb Primavera pel seu contingut. Tot apunta que la lectura de la novel·la Titan de Richter i dels versos d’Uhland va ser per al poeta la confirmació del significat que donava al poema presentat als Jocs Florals barcelonins de 1896.

Primavera, el darrer llegat líric més important de Jacint Verdaguer, és un poema que roman ocult quasi cent anys als arxius de la Biblioteca de Catalunya (es troba el 1995 i el 2013 es publica en l’obra completa). Aquest poema testamental de J. Verdaguer no parla de misses ni sermons, sinó del seu amor per la poesia i la voluntat de perdurar com a poeta entre nosaltres i no com a religiós. El poema, primer es va editar amb el títol Pomerola, que per al nostre poeta significà l’arbre-santuari, on dins les seves branques plenes de flors, en plena adolescència, s’enamorà de la poesia.

Joan Requesens i Piquer (Manresa, 1944). Doctor en Filologia Catalana i Llicenciat en Teologia. Ha publicat estudis sobre Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Hug de Balma, Joan Lluís Vives, els Borja i altres. També estudis i edicions sobre profecies religiosopolítiques del temps de Ferran el Catòlic. Investigacions sobre Jaume Collell i Jacint Verdaguer. D’aquest, entre altres treballs, l’edició crítica de Càntics. És corresponent de la RABLB i membre de la Societat Verdaguer. 

Homenatge a Josep Vallverdú

 

La Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol homenatja l’escriptor, assagista i traductor, Josep Vallverdú, en el marc de  la commemoració del centenari del seu naixement.  L’acte es farà el dimecres, 18 d’octubre, a les 19 h,  al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

L’homenatge comptarà amb una taula rodona amb la filòloga i editora Carme Vidal Huguet, comissària del centenari, que ens parlarà del poeta i assagista; amb l’escriptor i crític literari Pere Martí Bertran, que ens presentarà l’escriptor de literatura infantil i juvenil i coordinarà la taula, i amb la il·lustradora Núria Tomàs Mayolas, que ens parlarà sobre la importància de la il·lustració en l’obra de l’autor. L’acte comptarà amb la participació de lectores d’EVA354 que llegiran textos de Josep Vallverdú.

Coincidint amb el centenari de l’escriptor, la Generalitat de Catalunya ha impulsat aquest 2023 les activitats de l’Any Josep Vallverdú,  una iniciativa que ha permès donar a conèixer i recuperar la seva l’obra, infantil i juvenil, els llibres personals i la poesia. Així mateix, també s’ha impulsat la traducció i l’anàlisi acadèmica de l’obra de l'escriptor de Lleida. Se’l coneix sobretot per haver escrit les peripècies del gos Rovelló, un dels clàssics de la literatura infantil i juvenil dels últims 30 anys.

Josep Vallverdú (Lleida, 1923). És un home de factura polièdrica, com demostra la seva obra, que arrenca amb la narrativa juvenil a partir dels primers anys seixanta; narrativa que ha estat guardonada amb dos Premis Folch i Torres, un dels quals per a Rovelló, amb més de 30 edicions en català i traduccions a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i al castellà..., i un Premi Joaquim Ruyra per Trampa sota les aigües. Aquesta obra infantil i juvenil el converteix en un dels escriptors vius més llegits.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen, finalista del Premi Josep Pla i Medalla d’Or i Dr. Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ciutat on el Premi d’Assaig que convoquen conjuntament Paeria i Diputació de Lleida duu el seu nom, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat, avui, des del seu recer balaguerí, es dedica, sobretot, a la poesia, publicada per Pagès editors amb títols com Argila, Ronda de boires, A ull nu, Pa de forment o Atresorat silenci.

Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, ha traduït també una setantena de llibres, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”. D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, London, Poe o Luther King.

Una de les constants de la seva vida és la lluita per la llengua catalana des d’aquella “resistència cultural” en els anys de dictadura fins ara. Josep Vallverdú considera que “la literatura en català està bé, hi ha molts escriptors”, però en canvi creu que la llengua en l’àmbit quotidià “s’hauria d’utilitzar més amb tothom, perquè és la nostra llengua pròpia”.

A L’AGRÍCOL PARLEM DE MÚSICA” S’INICIA AMB UNA CONFERÈNCIA SOBRE EL COMPOSITOR JOSEP SOLER

Aquest dissabte a les 7 de la tarda es fa el primer acte en homenatge a la figura del compositor vilafranquí Josep Soler i Sardà.

La conferència, amb el títol Josep Soler, com pensar l’impensable,  forma part del cicle que Els Amics dels Orgues i la Càtedra Llorens i Barba/Ciutat de Vilafranca amb la col·laboració de l’Agrícol i de Vinseum organitzen dedicat a recordar la figura i l’obra del compositor Vilafranquí Josep Soler Sardà, ara que fa un any de la seva mort.

Josep Soler ha estat un dels compositors catalans més importants  i imprescindibles de la Catalunya del segle XX  i dels més reconeguts internacionalment. La  seva creació de música per a orgue, i de manera molt especial per a l’orgue de Santa Maria de Vilafranca, ha estat una de les seves vessants més destacades.

Els actes es faran els dies 30 de setembre i 7 i 8 d’octubre, són gratuïts, tot i que en el concert del dia 8 hi haurà taquilla inversa.

Diego Civilotti, és doctor en filosofia i músic. La seva tesi doctoral “L’estètica musical de Josep Soler” és una gran aportació per a poder conèixer profundament l’obra de Soler i, tal com ell mateix diu “ Vaig trobar un autor que reunia en la seva vida i obra les meves dues grans passions: la filosofia i la música”. Segons Civilotti, per a poder avaluar la influència de Soler en la música contemporània, calia un treball d’investigació que estudiés específicament el seu pensament estètic des de l’àmbit filosòfic. 

Teresa Costa-Gramunt presenta Un amor a càmera lenta

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca, acollirà la presentació del poemari Un amor a càmera lenta  (Editorial Aledis, 2023) de Teresa Costa-Gramunt, amb il·lustracions d’Adelaida Murillo. L’acte es farà el proper dimecres 27 de setembre, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol. Acompanyaran a l’autora, Marta Pérez Sierra, poeta, i Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària.

Un amor a càmera lenta ens explica la història d’un amor, que com tots, té moments complexos, molts rostres, tonalitats i nivells: des del més carnal fins al més sensible i espiritual. Un amor a càmera lenta posa el focus en el ritme pausat de l’amor entre una parella de mitjana edat en els dies inicials que comprenen moments de vulnerabilitat com la gelosia retrospectiva. Aquest agent provocador trastoca l’amor ideal que cal fer conviure amb la quotidianitat. A Un amor a càmera lenta es troba el mite de l’amor cortès que inspira la vida de la parella i s’ha treballat amb la imaginació, amb la facultat de la ment per crear imatges simbòliques. A Un amor a càmera lenta abunden imatges mentals trenades en el fil narratiu. Autors i referències literàries i pictòriques són freqüents en aquest experiment literari entre la narració, la reflexió i la poesia, així com respon a la inspiració d’altres veus literàries i a la fascinació per les arts visuals.

Les il·lustracions d’Adelaida Murillo van tenyint de passió les pagines del llibre amb un disseny minimalista i un joc cromàtic elegant que omplen Un amor a càmera lenta d’una bellesa encisadora.

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona (1951), viu a Vilanova i la Geltrú. Formació artística i humanista: disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbolisme. Dissenyadora gràfica, és fundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes. Des de 1990 es dedica intensament a la creació literària. Com a escriptora ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, biografies, llibres de viatges, poemes i prosa poètica i memorialística. Com a articulista col·labora a: El 3 de Vuit, La Fura, Eix Diari, Núvol, El Temps de les Arts, Quadern de les idees i Catorze 14. Ha guanyat diversos premis literaris i periodístics. Traductora del català al castellà, i a la inversa. La seva obra poètica forma part de diverses antologies. 

Llengua i identitat nacional a l’Agrícol

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre Llengua i identitat nacional, de Jordi Martí Monllau, filòsof, publicat a Edicions del 1979. La presentació anirà a càrrec de Pere Martí Olivella, filòsof, el proper divendres, 18 de setembre, a les 19,30h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

El llibre com diu en el subtítol, proposa un nou discurs sobre la llengua als Països Catalans. L'autor parteix de la constatació de l'existència d'un conflicte lingüístic degut a la constant opressió exercida per l'Estat espanyol sobre el Català. En segon lloc constata la relació entre identitat nacional i llengua. I, finalment, destaca la urgent necessitat de renovar el discurs sobre aquesta opressió, i substituir el sentiment de culpa associat a la reivindicació dels nostres drets lingüístics, per la convicció que, en tant que Catalunya i la seua llengua són indissociables i que, atemptar contra la llengua, és atemptar contra una comunitat i els seus membres, la seva reivindicació és un acte de Justícia, i que, qui hauria de justificar la seva conducta, és qui actua contra la Justícia.

Les dades sociolingüístiques assenyalen un retrocés important de l'ús del Català en la ciutadania dels Països Catalans. Jordi Martí indica que només a partir d’un canvi de discurs podrem evitar que els catalanoparlants no haguem d'abdicar forçosament de la nostra llengua, i per tant, de la nostra nació.

Jordi Martí Monllau (Tortosa, Baix Ebre, 1967) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats. Ha fet de llibreter i actualment treballa com a professor de filosofia a l’Institut Julio Antonio, de Móra d’Ebre. Col·labora en diverses publicacions, tals com Llengua Nacional, Llibertat.cat, Núvol, L’Europeu o L’Unilateral. Ha participat en el volum col·lectiu Som llengua (Biblioteca del Núvol, 2022) i és autor de l’assaig Devolució (Biblioteca del Núvol, 2023).

Ha impartit conferències sobre sociolingüística i ideologia lingüística. I els anys 2016 i 2017 va coordinar les dues edicions del cicle de conferències sobre sociolingüística a les Terres de l’Ebre “Llengua, societat i poder”.

Fwd: Montserrat Morera presenta la novel·la Ravals en el marc del Maig literari de l’Agrícol

Amigues i amics,

per si no us ha arribat la presentació del llibre Ravals, us ho faig saber, ja que és una novel·la que em sembla que val molt la pena, que està tenint un recorregut (clubs de lectura, ruta literària...) que demostra com va sent de ben rebuda entre el públic lector. Ja que tenim l'oportunitat de tenir la Montserrat Morera a Vilafranca, aprofitem-ho!

Ben cordialment,

Pere Martí i Bertran

C. Sant Ramon de Penyafort, 13

08720 Vilafranca del Penedès

Tel. 938920115

Web: http://www.escriptors.cat/autors/martibertranp/

 

----------

Montserrat Morera presenta la novel·la Ravals en el marc del Maig literari de l'Agrícol

El Centre Artístic Penedès L'Agrícol ofereix una nova proposta del Maig literari amb la presentació de la novel·la Ravals, de Montserrat Morera Escarré, publicada per Bromera, una obra fascinant, plena de maduresa, que es desenvolupa al barri barceloní del Raval. L'acte es farà el proper dimecres 10 de maig, a les 19h, a la sala Sara Kirchner de L'Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l'entitat.  La presentació anirà a càrrec de Pere Martí i Bertran, crític literari i escriptor, i d'Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària.

Ravals (Bromera, 2022) és una novel·la contemporània amb trets històrics que té per escenari principal el barri barceloní on va créixer l'autora,  Montserrat Morera Escarré. Des de la Guerra Civil fins als atemptats de 2017, Ravals afronta les transformacions urbanístiques i socials d'aquest barri, però, per damunt de tot, aporta una visió honesta de les persones que l'habiten i l'habitaran, sense falses nostàlgies ni ingenuïtats, sempre canviant, com tots els ravals i com la vida mateixa. Montserrat Morera ha escrit una biografia individual i alhora col·lectiva plena de silencis i misteris, amb ritme lent per facilitar la digestió de tanta vida viscuda. El Raval és un barri de migracions, que sempre ha anat canviant de població, i la novel·la ho reflecteix. És un cant a la vida de barri, una oda a tots els ravals del món i també a la necessària transformació de les ciutats enteses com a organismes vius. La novel·la permet conèixer els personatges, la complexitat de les seves relacions i, alhora, mig entendre per què som com som.

Montserrat Morera Escarré (Barcelona, 1952) és professora i escriptora. Doctorada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professora associada en aquesta universitat i professora a l'educació secundària. També ha cursat la diplomatura de l'antiga Escola de Sociologia de Barcelona. Publica material didàctic, de divulgació i acadèmic fins que s'entrega a la ficció. El primer llibre, d'autoria compartida, és la novel·la juvenil Niké vol dir victòria (1999) i, en solitari, la novel·la Perfum d'almesc (2008). Ha escrit narració curta i contes com "Una maleta molt pesada" (Premi Núvol de Contes 2017) i "Escut" (Premi de narrativa curta per Internet TINET, Ciutat de Tarragona 2021). El 2022, publica la novel·la Ravals. Des de 2012 manté el blog Temps de metàfora.

Centre Artístic Penedès L'Agrícol

Secció literària
Passatge Alcover, 2
08720 Vilafranca del Penedès
http://www.agricol.cat/

@agricol1876
lagricol.literari@agricol.cat