Enric Casasses a l'Agrícol

 

Santi Lorente a Vilafranca

 

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació de la novel·la “El triángulo de Las Bardenas”, de  Santi Lorente, publicat a Ediciones Papeles del Duende.  La presentació anirà a càrrec de l’autor Santi Lorente i de Joan Guixeras, músic i advocat, a les 20h, a sala Sara Kirchner de l’entitat.

A mig camí entre la ciència ficció i la novel.la històrica, “El triángulo de Las Bardenas” se situa a l’Europa dels anys 30 i 40 del segle passat, entre els períodes dramàtics de la Guerra civil espanyola i la Segona guerra mundial.

L'amor de dues dones va ser capaç de variar el full de ruta de les potències aliades. Una tudelana i la seva parella, una increïble rossa de dos metres vinguda d'altres mons, arribaran a París, Nova York, Casablanca,... perquè el misteri del Triangle de les Bardenas no pugui ser revelat.

La ciència ficció l’aporta un personatge, Sira, i la base extraterrestre Pimitia, instal·lada en el subsol de Las Bardenas. Provinents del planeta Kron, els alienígenes conviden els humans a entendre’ns si volem evitar un conflicte nuclear que acabi amb la vida a la Terra.

Santi Lorente Bona, nascut a Tudela, autor de la novel.la “El triángulo de Las Bardenas”, ha estat molt polifacètic: seminarista, cantant de rock dels anys 80, obrer, sindicalista, treballador de l’administració pública i un referent com a guia turístic de Tudela. Al llarg de la seva vida, ha escrit articles a la premsa i és autor de microrelats, algun dels quals ha estat premiat. Durant el 2020 va ser molt actiu a les xarxes socials, fet que va culminar amb la publicació de “Los Cuentos del Confinamiento”. “El triangulo de Las Bardenas” és la seva primera novel.la.

400 anys del Rector de Vallfogona

 La celebració es fa en el marc de l’Any Rector de Vallfogona en el quatricentenari de la seva mort, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes per encàrrec de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La commemoració comptarà amb el poeta i rapsoda Josep Pedrals, comissari del centenari, i l’escriptor Miquel Florido. L’acte inclourà  la participació del voluntariat lector EVA354 que recitaran poemes de Francesc Vicent Garcia. L’acte se celebrarà el dimecres, 29 de novembre, a les 19h, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

Francesc Vicent Garcia es pot considerar com al poeta català més important entre Ausiàs Marc i Jacint Verdaguer. Es tracta d’una figura complexa, en la qual es combina un component històric, un de literari i un de llegendari. Va néixer a Saragossa de manera accidental el 1579, però passà tota la infantesa a Tortosa ja que els pares eren tortosins, i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623.  Va ser el primer poeta en llengua catalana que escriu a la manera dels poetes barrocs. La seva obra, d’una qualitat excepcional, és el gran referent de la poesia en llengua catalana fins a la Renaixença.

En paral·lel al seu reconeixement dins el món literari, el Rector de Vallfogona també és un mite que forma part de l’imaginari col·lectiu català, on apareix com el paradigma del clergue enginyós, murri i sorneguer. És el personatge més característic de l’humor clerical català. Vicent Garcia va destacar pel domini en la utilització dels temes com l’amor, l’escatologia, l’erotisme i el sarcasme.

Josep Pedrals és poeta i rapsoda. La relació amb l’obra de Francesc Vicent Garcia ve de lluny. N’ha estat un autèntic valedor en els escenaris, recitant-ne la poesia. El reivindica com a un dels grans mestres de la poesia catalana.

Josep Pedrals es dedica a la poesia des de diversos fronts: n’escriu llibres d'investigació, divulga i recita poesia, organitza celebracions poètiques, dirigeix el festival Barcelona Poesia i posa versos a la música de diversos compositors o expandeix la teatralitat del vers.

Les seves recents aportacions en format llibre són Els límits del Quim Porta (2018; premi Homo Fabra; premi Llegir en Cas d'Incendi; premi Ciutat de Barcelona de Literatura), El joc del penjat (2022) i Confessió del goliard (2022).

En el camp teatral, cal destacar obres com Safari Pitarra (TNC, 2014), Fang i setge (Teatre Victòria, 2016), la traducció del clàssic Esperant Godot de Samuel Beckett (Sala Beckett, 2019) o un clàssic del teatre Maldà, Nadales (2018-...).

Fer una Banda Sonora

Aquest dissabte, 4 de novembre, el cicle "A l’Agrícol parlem de música" està dedicat al procés de composició de bandes sonores de pel·lícules a càrrec de Rafel Jaume Venys.

La xerrada tindrà lloc a les 7 de la tarda i està vinculada al concert que es farà el 5 de novembre a l’Auditori M. Rosa Juncosa. Una proposta musical de la nova formació "Penedès Film Orchestra" que interpretarà un repertori tribut del cinema.

Rafel Jaume Venys  va néixer a Palma el 1998. Emprenedor, pianista i compositor, explicarà com és el procés de creació d’una banda sonora. Estudiant d’enginyeria amb passió per la música i la filosofia, li agrada explorar i aprendre com funciona el món i la tecnologia tot establint relacions amb l’impacte que tindrà en el futur.

La "Penedès Film Orchestra" és una formació musical i audiovisual de nova creació que té la voluntat d’oferir un repertori relacionat amb les bandes sonores originals de tots els temps que combina amb la projecció d’escenes de pel·lícules.

L’orquestra està capitanejada pel músic penedesenc Pere Gual, que n’és el director i arranjador, i compta amb la col·laboració de l'actriu Laura Aubert.

És un espectacle coproduït i organitzat pel Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca i Vinseum (amb la col·laboració del Cineclub Vilafranca) i inclòs en la programació del  MOST Festival Internacional de Cinema del Vi que enguany se celebrarà del 2 al 12 de novembre del 2023.

Us hi esperem

Jacint Verdaguer a la Capella dels Dolors de Vilafranca

La Secció literària del Centre Artístic Penedès presenta el llibre “Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i Significació de Primavera de Jacint Verdaguer”, de l’autor Joan Requesens i Piquer amb pròleg Roger Canadell Rusiñol, publicat a Quaderns de la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris (UVIC), 2021.

La presentació anirà a càrrec d’Anna Maria Ruiz, professora i crítica literària, i de l’autor del llibre, intel·lectual i estudiós de l’obra de Verdaguer. El voluntariat per la lectura EVA354 recitarà fragments del poema Primavera de Jacint Verdaguer. L’acte es farà el dimecres, 25 d’octubre, a les 19h, a la Capella dels Dolors, a la plaça Jaume I de Vilafranca del Penedès,

 “Jean-Paul Richter, Ludwig Uhland. Fonts i significació de Primavera de Jacint Verdaguer” és una interpretació del poema arran de la descoberta d’un manuscrit de Verdaguer en què hi ha copiats fragments d’aquests autors romàntics alemanys que tenen relació amb Primavera pel seu contingut. Tot apunta que la lectura de la novel·la Titan de Richter i dels versos d’Uhland va ser per al poeta la confirmació del significat que donava al poema presentat als Jocs Florals barcelonins de 1896.

Primavera, el darrer llegat líric més important de Jacint Verdaguer, és un poema que roman ocult quasi cent anys als arxius de la Biblioteca de Catalunya (es troba el 1995 i el 2013 es publica en l’obra completa). Aquest poema testamental de J. Verdaguer no parla de misses ni sermons, sinó del seu amor per la poesia i la voluntat de perdurar com a poeta entre nosaltres i no com a religiós. El poema, primer es va editar amb el títol Pomerola, que per al nostre poeta significà l’arbre-santuari, on dins les seves branques plenes de flors, en plena adolescència, s’enamorà de la poesia.

Joan Requesens i Piquer (Manresa, 1944). Doctor en Filologia Catalana i Llicenciat en Teologia. Ha publicat estudis sobre Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Hug de Balma, Joan Lluís Vives, els Borja i altres. També estudis i edicions sobre profecies religiosopolítiques del temps de Ferran el Catòlic. Investigacions sobre Jaume Collell i Jacint Verdaguer. D’aquest, entre altres treballs, l’edició crítica de Càntics. És corresponent de la RABLB i membre de la Societat Verdaguer. 

Homenatge a Josep Vallverdú

 

La Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol homenatja l’escriptor, assagista i traductor, Josep Vallverdú, en el marc de  la commemoració del centenari del seu naixement.  L’acte es farà el dimecres, 18 d’octubre, a les 19 h,  al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.

L’homenatge comptarà amb una taula rodona amb la filòloga i editora Carme Vidal Huguet, comissària del centenari, que ens parlarà del poeta i assagista; amb l’escriptor i crític literari Pere Martí Bertran, que ens presentarà l’escriptor de literatura infantil i juvenil i coordinarà la taula, i amb la il·lustradora Núria Tomàs Mayolas, que ens parlarà sobre la importància de la il·lustració en l’obra de l’autor. L’acte comptarà amb la participació de lectores d’EVA354 que llegiran textos de Josep Vallverdú.

Coincidint amb el centenari de l’escriptor, la Generalitat de Catalunya ha impulsat aquest 2023 les activitats de l’Any Josep Vallverdú,  una iniciativa que ha permès donar a conèixer i recuperar la seva l’obra, infantil i juvenil, els llibres personals i la poesia. Així mateix, també s’ha impulsat la traducció i l’anàlisi acadèmica de l’obra de l'escriptor de Lleida. Se’l coneix sobretot per haver escrit les peripècies del gos Rovelló, un dels clàssics de la literatura infantil i juvenil dels últims 30 anys.

Josep Vallverdú (Lleida, 1923). És un home de factura polièdrica, com demostra la seva obra, que arrenca amb la narrativa juvenil a partir dels primers anys seixanta; narrativa que ha estat guardonada amb dos Premis Folch i Torres, un dels quals per a Rovelló, amb més de 30 edicions en català i traduccions a l’eusquera, al francès, a l’italià, al rus i al castellà..., i un Premi Joaquim Ruyra per Trampa sota les aigües. Aquesta obra infantil i juvenil el converteix en un dels escriptors vius més llegits.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen, finalista del Premi Josep Pla i Medalla d’Or i Dr. Honoris Causa per la Universitat de Lleida, ciutat on el Premi d’Assaig que convoquen conjuntament Paeria i Diputació de Lleida duu el seu nom, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat, avui, des del seu recer balaguerí, es dedica, sobretot, a la poesia, publicada per Pagès editors amb títols com Argila, Ronda de boires, A ull nu, Pa de forment o Atresorat silenci.

Filòleg de formació, llicenciat en Filologia clàssica, ha traduït també una setantena de llibres, bàsicament de l’anglès, i molts per a “La cua de palla”. D’ell hem llegit, en català, entre altres, Chesterton, Jack London, Elliot, Oscar Wilde, Stevenson, Steinbeck, Dashiel Hammett, London, Poe o Luther King.

Una de les constants de la seva vida és la lluita per la llengua catalana des d’aquella “resistència cultural” en els anys de dictadura fins ara. Josep Vallverdú considera que “la literatura en català està bé, hi ha molts escriptors”, però en canvi creu que la llengua en l’àmbit quotidià “s’hauria d’utilitzar més amb tothom, perquè és la nostra llengua pròpia”.

A L’AGRÍCOL PARLEM DE MÚSICA” S’INICIA AMB UNA CONFERÈNCIA SOBRE EL COMPOSITOR JOSEP SOLER

Aquest dissabte a les 7 de la tarda es fa el primer acte en homenatge a la figura del compositor vilafranquí Josep Soler i Sardà.

La conferència, amb el títol Josep Soler, com pensar l’impensable,  forma part del cicle que Els Amics dels Orgues i la Càtedra Llorens i Barba/Ciutat de Vilafranca amb la col·laboració de l’Agrícol i de Vinseum organitzen dedicat a recordar la figura i l’obra del compositor Vilafranquí Josep Soler Sardà, ara que fa un any de la seva mort.

Josep Soler ha estat un dels compositors catalans més importants  i imprescindibles de la Catalunya del segle XX  i dels més reconeguts internacionalment. La  seva creació de música per a orgue, i de manera molt especial per a l’orgue de Santa Maria de Vilafranca, ha estat una de les seves vessants més destacades.

Els actes es faran els dies 30 de setembre i 7 i 8 d’octubre, són gratuïts, tot i que en el concert del dia 8 hi haurà taquilla inversa.

Diego Civilotti, és doctor en filosofia i músic. La seva tesi doctoral “L’estètica musical de Josep Soler” és una gran aportació per a poder conèixer profundament l’obra de Soler i, tal com ell mateix diu “ Vaig trobar un autor que reunia en la seva vida i obra les meves dues grans passions: la filosofia i la música”. Segons Civilotti, per a poder avaluar la influència de Soler en la música contemporània, calia un treball d’investigació que estudiés específicament el seu pensament estètic des de l’àmbit filosòfic. 

Teresa Costa-Gramunt presenta Un amor a càmera lenta

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca, acollirà la presentació del poemari Un amor a càmera lenta  (Editorial Aledis, 2023) de Teresa Costa-Gramunt, amb il·lustracions d’Adelaida Murillo. L’acte es farà el proper dimecres 27 de setembre, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol. Acompanyaran a l’autora, Marta Pérez Sierra, poeta, i Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària.

Un amor a càmera lenta ens explica la història d’un amor, que com tots, té moments complexos, molts rostres, tonalitats i nivells: des del més carnal fins al més sensible i espiritual. Un amor a càmera lenta posa el focus en el ritme pausat de l’amor entre una parella de mitjana edat en els dies inicials que comprenen moments de vulnerabilitat com la gelosia retrospectiva. Aquest agent provocador trastoca l’amor ideal que cal fer conviure amb la quotidianitat. A Un amor a càmera lenta es troba el mite de l’amor cortès que inspira la vida de la parella i s’ha treballat amb la imaginació, amb la facultat de la ment per crear imatges simbòliques. A Un amor a càmera lenta abunden imatges mentals trenades en el fil narratiu. Autors i referències literàries i pictòriques són freqüents en aquest experiment literari entre la narració, la reflexió i la poesia, així com respon a la inspiració d’altres veus literàries i a la fascinació per les arts visuals.

Les il·lustracions d’Adelaida Murillo van tenyint de passió les pagines del llibre amb un disseny minimalista i un joc cromàtic elegant que omplen Un amor a càmera lenta d’una bellesa encisadora.

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona (1951), viu a Vilanova i la Geltrú. Formació artística i humanista: disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbolisme. Dissenyadora gràfica, és fundadora i vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Exlibristes. Des de 1990 es dedica intensament a la creació literària. Com a escriptora ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, biografies, llibres de viatges, poemes i prosa poètica i memorialística. Com a articulista col·labora a: El 3 de Vuit, La Fura, Eix Diari, Núvol, El Temps de les Arts, Quadern de les idees i Catorze 14. Ha guanyat diversos premis literaris i periodístics. Traductora del català al castellà, i a la inversa. La seva obra poètica forma part de diverses antologies. 

Llengua i identitat nacional a l’Agrícol

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre Llengua i identitat nacional, de Jordi Martí Monllau, filòsof, publicat a Edicions del 1979. La presentació anirà a càrrec de Pere Martí Olivella, filòsof, el proper divendres, 18 de setembre, a les 19,30h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

El llibre com diu en el subtítol, proposa un nou discurs sobre la llengua als Països Catalans. L'autor parteix de la constatació de l'existència d'un conflicte lingüístic degut a la constant opressió exercida per l'Estat espanyol sobre el Català. En segon lloc constata la relació entre identitat nacional i llengua. I, finalment, destaca la urgent necessitat de renovar el discurs sobre aquesta opressió, i substituir el sentiment de culpa associat a la reivindicació dels nostres drets lingüístics, per la convicció que, en tant que Catalunya i la seua llengua són indissociables i que, atemptar contra la llengua, és atemptar contra una comunitat i els seus membres, la seva reivindicació és un acte de Justícia, i que, qui hauria de justificar la seva conducta, és qui actua contra la Justícia.

Les dades sociolingüístiques assenyalen un retrocés important de l'ús del Català en la ciutadania dels Països Catalans. Jordi Martí indica que només a partir d’un canvi de discurs podrem evitar que els catalanoparlants no haguem d'abdicar forçosament de la nostra llengua, i per tant, de la nostra nació.

Jordi Martí Monllau (Tortosa, Baix Ebre, 1967) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats. Ha fet de llibreter i actualment treballa com a professor de filosofia a l’Institut Julio Antonio, de Móra d’Ebre. Col·labora en diverses publicacions, tals com Llengua Nacional, Llibertat.cat, Núvol, L’Europeu o L’Unilateral. Ha participat en el volum col·lectiu Som llengua (Biblioteca del Núvol, 2022) i és autor de l’assaig Devolució (Biblioteca del Núvol, 2023).

Ha impartit conferències sobre sociolingüística i ideologia lingüística. I els anys 2016 i 2017 va coordinar les dues edicions del cicle de conferències sobre sociolingüística a les Terres de l’Ebre “Llengua, societat i poder”.

Fwd: Montserrat Morera presenta la novel·la Ravals en el marc del Maig literari de l’Agrícol

Amigues i amics,

per si no us ha arribat la presentació del llibre Ravals, us ho faig saber, ja que és una novel·la que em sembla que val molt la pena, que està tenint un recorregut (clubs de lectura, ruta literària...) que demostra com va sent de ben rebuda entre el públic lector. Ja que tenim l'oportunitat de tenir la Montserrat Morera a Vilafranca, aprofitem-ho!

Ben cordialment,

Pere Martí i Bertran

C. Sant Ramon de Penyafort, 13

08720 Vilafranca del Penedès

Tel. 938920115

Web: http://www.escriptors.cat/autors/martibertranp/

 

----------

Montserrat Morera presenta la novel·la Ravals en el marc del Maig literari de l'Agrícol

El Centre Artístic Penedès L'Agrícol ofereix una nova proposta del Maig literari amb la presentació de la novel·la Ravals, de Montserrat Morera Escarré, publicada per Bromera, una obra fascinant, plena de maduresa, que es desenvolupa al barri barceloní del Raval. L'acte es farà el proper dimecres 10 de maig, a les 19h, a la sala Sara Kirchner de L'Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l'entitat.  La presentació anirà a càrrec de Pere Martí i Bertran, crític literari i escriptor, i d'Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària.

Ravals (Bromera, 2022) és una novel·la contemporània amb trets històrics que té per escenari principal el barri barceloní on va créixer l'autora,  Montserrat Morera Escarré. Des de la Guerra Civil fins als atemptats de 2017, Ravals afronta les transformacions urbanístiques i socials d'aquest barri, però, per damunt de tot, aporta una visió honesta de les persones que l'habiten i l'habitaran, sense falses nostàlgies ni ingenuïtats, sempre canviant, com tots els ravals i com la vida mateixa. Montserrat Morera ha escrit una biografia individual i alhora col·lectiva plena de silencis i misteris, amb ritme lent per facilitar la digestió de tanta vida viscuda. El Raval és un barri de migracions, que sempre ha anat canviant de població, i la novel·la ho reflecteix. És un cant a la vida de barri, una oda a tots els ravals del món i també a la necessària transformació de les ciutats enteses com a organismes vius. La novel·la permet conèixer els personatges, la complexitat de les seves relacions i, alhora, mig entendre per què som com som.

Montserrat Morera Escarré (Barcelona, 1952) és professora i escriptora. Doctorada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professora associada en aquesta universitat i professora a l'educació secundària. També ha cursat la diplomatura de l'antiga Escola de Sociologia de Barcelona. Publica material didàctic, de divulgació i acadèmic fins que s'entrega a la ficció. El primer llibre, d'autoria compartida, és la novel·la juvenil Niké vol dir victòria (1999) i, en solitari, la novel·la Perfum d'almesc (2008). Ha escrit narració curta i contes com "Una maleta molt pesada" (Premi Núvol de Contes 2017) i "Escut" (Premi de narrativa curta per Internet TINET, Ciutat de Tarragona 2021). El 2022, publica la novel·la Ravals. Des de 2012 manté el blog Temps de metàfora.

Centre Artístic Penedès L'Agrícol

Secció literària
Passatge Alcover, 2
08720 Vilafranca del Penedès
http://www.agricol.cat/

@agricol1876
lagricol.literari@agricol.cat

Neix el maig literari a l'Agrícol

 La secció literària de l'entitat organitza tres presentacions de llibres aquest mes de maig 2023.

Us hi esperem!

TOTS ELS ACTES A LES 19H A LA SALA KIRCHNER

Dimecres 3 de maig:
Presentació dels llibres: Tutti Frutti (Documenta balear, 2021) i El contagi (Saldonar, 2021), amb l'autor, filòleg i catedràtic emèrit August Bover, acompanyat pel filòleg i doctor en literatura comparada, Jaume Martí Olivella.

 

Dimecres 10 de maig

 Presentació de la novel·la: Ravals, (Bromera, 2022). Amb l'autora, Montserrat Morera Escarré, acompanyada per l'escriptor i crític literari Pere Martí Betran i la professora i crítica literària, Anna Ruiz Mestres.

 

Dimecres 17 de maig

Presentació de la novel·la: Ànima de sal, (Viena Edicions, 2022), amb l'autor Jordi Sedó, acompanyat de Jaume Marfany, president de la CAL, i la professora i crítica literària, Anna Ruiz Mestres.

Presentació del llibre de Nati Soler i Olga Pros “Portes obertes, portes tancades, portes que canvien la vida”

Nati Soler Alcaide i Olga Pros Jané presenten el llibre “Portes obertes, portes tancades, portes que canvien la vida”, Ònix Editor 2022, el proper 15 de març, a les 19h, a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’entitat. La presentació comptarà amb les autores i anirà a càrrec d’Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària i Anna Tomàs Mayolas, lectora i mediadora. També hi intervindran Neus Baldric, Roser Sonet i Joan Mitjans, del Grup de Teatre El Centre, dirigits per Montse Martí,

El llibre “Portes obertes, portes tancades, portes que canvien la vida” és una àmplia col·lecció d’imatges de portes d’Olga Pros, fotògrafa, fetes a les seves sortides amb bicicleta, a partir de les quals Natí Soler ha creat una història ben peculiar que va recorrent les imatges. Crea un poble imaginari, on hi van apareixent molt ben perfilades diferents tipologies humanes, amb diàlegs frescos, divertits i profunds, com també l’expressió de sentiments i conflictes que trenquen la utopia d’una societat que pretén ser justa i equilibrada.

Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959), ha publicat Les dents del gat (Premi Vila de Martorell 2003), La casa amb set butxaques (Premi Grandalla 2008), La lentitud del ramat (Premi Màrius Torres 2014), Diuen… escrits propers (Cossetània, 2016) o Cadells de gat (Ònix Editor, 2020). Motor de sang (Premi de Poesia Antoni Matutano Vila d'Almassora 2020, Onada Edicions SL 2021).  Col·labora en premsa local i és membre del grup Art Polièdric.

Olga Pros Jané, (Llorenç del Penedès, 1959) especialitzada en arts plàstiques, dibuix, pintura, ceràmica i fotografia. Al 2020, col·labora amb la Nati Soler, a la portada i les il·lustracions del llibre Cadells de Gat i darrerament al llibre Portes obertes, portes tancades, portes que canvien la vida. Ha exposat les seves fotografies al Centre Artístic Penedès L’Agrícol l’any 2020 i aquest any 2023. 

Marta Pérez Sierra presenta el poemari En brut

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol, de Vilafranca, acollirà la presentació del poemari En brut (Témenos Edicions, 2022) de Marta Pérez Sierra, el proper dissabte, 18 de febrer, a les 19h, a la Sala Sara Kirchner, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol. Acompanyaran a l’autora, Teresa Costa-Gramunt, poeta i autora de l’epíleg, Pere Cabaret, autor del pròleg, Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària, i Carles Cervelló, poeta i editor.

En brut és un llibre testimoni del període de la Guerra Civil i la dura postguerra a través de la mirada de Santiago Borrell, fets en els darrers anys de vida. Gràcies a les llibretes amb dibuixos, que el seu fill Pere Borrell conserva, i que el llibre reprodueix amb fotografies artístiques d'Enric Macià. La Marta Pérez Sierra ha posat paraules al llegat, en un diàleg amb els dibuixos potents i màgics d'en Santiago Borrell, que actuen com a detonant de la reflexió poètica. Un treball d’introspecció que ha portat a la poeta pel camí de cendres que deixa l’incendi dels anys.  El dolor i el goig, la música per sobreviure.

Teresa Costa-Gramunt a l’epíleg del poemari destaca que hi podrem “Retrobar la veu, a vegades un crit, una rialla o un plor, que d’alguna manera s’amagava en cada dibuix, en cada traç. Sens dubte són un repte artístic de calat que Marta Pérez Sierra assoleix de cristal·litzar amb grans dosis d’energia creadora”.

Marta Pérez Sierra  és autora de tretze poemaris entre els quals destaquen: Dones d’heura (Pagès, 2011), II Premi Jordi Pàmies; Ostatge (Tèmenos, 2016), XXII Premi Josep Fàbregas i Capell; Llavors, els peixos (La Garúa – Tanit, 2017) amb pintures d’en Jordi Vila Llacer; Escorcoll (Ed. Del Buc, 2019) XXXVI premi Manuel Rodríguez Martínez – Ciutat d’Alcoi;  Punta de plom (Pagès editors, 2020) XVI Premi Agustí Bartra – Ciutat de Terrassa, i En brut (Témenos Edicions, 2022). El seu últim llibre publicat és Un bonsai dins meu (Editorial Aledis, 2022) amb il·lustracions de Núria Saladrigas. 

Danses del segle XX. Els colors de l’arpa en l’orquestra de corda

Sessió vinculada al concert que tindrà lloc l’endemà diumenge 29 de gener a l’Auditori Municipal de Vilafranca.

David Puertas comentarà i i il·lustrarà musicalment part del repertori que es podrà escoltar en el concert i que porta per títol Danses del segle XX. Els colors de l’arpa en l’orquestra de corda, amb la direcció artística de Sara Bitlloch i l’arpista Esther Pinyol.

La Camerata Penedès s’endinsa en el món de les danses del segle XX a través d’obres d’Henry Purcell, Claude Debussy, Eduard Toldrà i Igor Stravinsky.

L’arpa serà l’encarregada de submergir l’oient en una profunda dualitat entre allò sacre i allò profà a través de les Deux danses del compositor francès Claude Debussy.

Henry Purcell i Eduard Toldrà conduiran a la part final del concert arrodonida per Apollon Musagète , un ballet d’estil neoclàssic influenciat per la tradició barroca francesa de la mà del compositor Igor Stravinsky. 

La Camerata Penedès, orquestra resident de l’Auditori Municipal de Música de Vilafranca, està formada per 10 músics constituïts en cooperativa i compta amb col·laboradors segons les necessitats artístiques de cada projecte.

Son joves músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos i amb una àmplia trajectòria professional: els seus membres són col·laboradors habituals de les principals orquestres del país com l'OBC, l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra del Palau de les Arts, l'Orquestra de Cadaqués o Le Concert des Nations, liderada per Jordi Savall, entre d'altres.

Homenatge a Gabriel Ferrater

La Secció literària de L’Agrícol juntament amb la Biblioteca Torres i Bages i l’editorial Peu de Mosca han programat dos actes en homenatge a Gabriel Ferrater, que formen part dels últims actes de la commemoració de l’Any Gabriel Ferrater. Durant el 2022 s’han celebrat actes coincidint amb els 100 anys del naixement del poeta i intel·lectual i els 50 de la seva mort. Durant un any s’ha commemorat l’obra d’un dels grans poetes catalans de tots els temps, que va excel·lir també com a crític d’art i de literatura i va renovar l’estudi i l’ensenyament de la lingüística.

La conferència ”La figura intel·lectual de Gabriel Ferrater”, a càrrec de Jordi Cornudella, editor i poeta, comissari de l’Any Gabriel Ferrater, i David Torres, editor, i fundador de l’editorial Peu de Mosca, i un recital poètic d’EVA 354 obriran l’homenatge a Vilafranca. L’acte es farà el dimecres 11 de gener, a les 19.30 h,  a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Pge. Alcover, 2 de Vilafranca).

El segon acte d’homenatge se celebrarà a la Biblioteca Torras i Bages, que acollirà l’espectacle poeticomusical “Planeta Ferrater”, el dijous 12 de gener, a les 19 h, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas i Gemma Deusedas, veus, amb música d'Oriol Tramvia i Pau Mainé, interpretada en directe per aquest darrer. Amb el sedàs dramatúrgic de Lluís‑Anton Baulenas, l’espectacle conté poemes de Ferrater, cançons, i textos diversos. Una aproximació biogràfica i artística a la vida i l’obra de Gabriel Ferrater que ofereix una visió més global de l’autor, més enllà del poeta. En la Setmana Ferrater, Vilafranca s’omplirà i respirarà els seus versos.

 Jordi Cornudella i Martorell és poeta i editor català, llicenciat en Filologia clàssica. També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. Treballa en el món editorial des del 1986. És marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. Recentment s’ha encarregat de l'edició crítica de Les dones i els dies (2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (2019). El 2022 fou nomenat comissari de l'Any Gabriel Ferrater. David Torres és editor, i fundador de l’editorial Peu de Mosca. EVA354 és un servei de Voluntariat Lector que es coordina i actua en diferents àmbits locals i socials de l’Alt Penedès. Llegeix en veu alta i aporta els continguts literaris, la veu, la proximitat, l’apropament personal i el plaer de la lectura. Apropen la riquesa del llenguatge ja siguin grups o persones individuals. Lluís-Anton Baulenas és narrador i antic dramaturg. Ha escrit entre d'altres, novel·les com La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull), El nas de Mussolini (2009, Premi Sant Jordi), Quan arribi el pirata i se m’emporti (2013), Amics per sempre (2017) i Els camins de la Rut (2019). Tres obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota, Anita no perd el tren i A la deriva. Ha estat traduït a diverses llengües. Gemma Deusedas és actriu, llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. Pedagoga en la formació d’Arts Escèniques. Ha fet televisió, a Antena 3, TVE i TV3, on ha destacat en la seva participació a Polònia i Temps de silenci. Té una llarga trajectòria com a actriu de teatre, que compagina amb la pedagogia teatral i la realització d’espectacles i esdeveniments.

  

175 anys de La Polifònica

 El 75è Aniversari de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca dins el cicle “A l’Agrícol parlem de música” el dissabte 17 de desembre a les 7 de la tarda

Xavier Cervera, Àngels Guardiet i David Hernández seran els encarregats d’aquesta xerrada on es comentarà la història, evolució musical i el futur d’aquesta entitat vilafranquina que enguany celebra els seus 75 anys.

L’Agrupació Polifònica és una entitat coral nascuda l’any 1947 a Vilafranca del Penedès amb el nom de Cor Nadalenc i amb la finalitat inicial de cantar per les festes de Nadal. Des d’aleshores la seva activitat ha estat ininterrompuda i ha ampliat progressivament els seus objectius i repertori, que avui comprèn centenars d’obres dels més diversos estils de música coral. L’entitat ha estat dirigida successivament per Maria-Rosa Juncosa, Manel Cervera i Josep-Anton Huguet. Xavier Cervera n’ha estat el director des del 1974 fins al 2010. Actualment, David Hernández Urpí, és el director titular, amb Miquel Villalba de director assistent.

La Polifònica de Vilafranca ha actuat arreu de Catalunya i a nombrosos països europeus, i ha col·laborat sovint amb prestigioses orquestres, directors, cors i solistes; per exemple i recentment: Orquestra Barroca Catalana i Orquestra Simfònica del Vallès;  Josep Vila Casañas i Rubén Gimeno; Orfeó Català i Cor Amics de l’Òpera Sabadell;  Marta Matheu, Anna Alàs, Marta Infante, Ulrike Haller, David Alegret, Josep Pizarro, Xavier Mendoza i Enric Martínez Castignani,  entre altres.

Ha participat en múltiples festivals i cicles de concerts, i ha realitzat diversos enregistraments, l’últim dels quals, un CD amb la versió completa de l’obra de teatre líric La Santa Espina, d’Enric Morera i Àngel Guimerà.

Dins les interpretacions més destacades realitzades darrerament, cal assenyalar: Passió segons Sant Joan de J.S. Bach, Psalm 42 Wie der Hirsch scrhreit, de F. Mendelssohn, El Messies de G.F. Händel, Messe de Requiem, d’André Campra, selecció de cors d’òpera i altres cors cèlebres (Beethoven, Bizet, Borodin, Orff, Verdi) i l’esmentada obra lírica La Santa Espina. També ha  interpretat altres tipus de música, com concert de pop rock, i medley rock català, així com diverses obres de compositors contemporanis, com Bernat Vivancos o Arvo Pärt.

 

La Polifònica de Vilafranca és membre fundador de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) i està integrada per una cinquantena de cantaires, amb caràcter totalment amateur.

Presentació del llibre AUMON de Montserrat Aloy Roca

 L’escriptora i poeta Montserrat Aloy Roca presentarà el seu darrer llibre de poemes titulat Aumon, el proper dijous, 1 de desembre, a les 19,30h, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol. L’acte comptarà amb Anna Tomàs Mayolas, mediadora familiar i comunitària,  i Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària, que comentaran el poemari amb l’autora. La presentació està organitzada per Vinyartístics, LinX Edicions i la Secció literària de L’Agrícol.

Aumon, publicat a LinX edicions, amb pròleg d’Olga Xirinacs i epíleg d’Eduard López Mercadé, és un poemari sobre els no-llocs. Montserrat Aloy ofereix un llibre de poemes compacte, directe i alhora enigmàtic, que demana la complicitat del lector a tots nivells amb uns poemes relativament breus però extensos en suggeriments.

Conté quatre apartats amb imatges dels fotògrafs David Marí i Vicent Manuel i un collage sobre el desamor d'Albert Claramont.  El primer, "7 de mi", fa referència a l'estrip a la pell amb què s'explica el desig. El segon, "Ellallò", és un joc eròtic de paisatge del cos i gastronomia. "Trenca engrunes i un crostó" és el tercer, compost per 30 haikus i una tanka, de caràcter eròtic i delicat. I finalment el darrer, "Desamar-se", parla de al desavinença i la fredor com a acabament de l'afecte, i del comiat entre les persones que s'estimaven. Aumon portarà als lectors als no-llocs on han estimat, i als on van deixar de fer-ho. Perquè, de fet, tots som d’aquí i de cap lloc, de l’Aumon, que el record fixa i alhora esborra.

Montserrat Aloy i Roca va nàixer a Tàrrega el 1967. Es llicencià en Filologia Anglesa a la Universitat de Lleida. Viu a Tàrrega, a l’Urgell, comarca on troba la matèria primera per crear els seus poemes. Col·labora en revistes i publicacions locals, com Culturàlia, Xercavins, Nova Tàrrega i Transparències. És actriu i rapsoda participa en molts espectacles i recitals. Tradueix la poesia que l’emociona, de l’anglès al català. Conrea altres gèneres literaris, com el relat curt, el teatre, la poesia i l’article d’opinió. És coneguda a les xarxes pel seu blog Cantireta, que ella defineix com: “Bloc segarrenco-urgellenc i poètic, eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català.” Ha publicat el llibre de poemes Gàbies de vidre i pols ( 2002), amb il·lustracions de Glòria Coma. Al 2017 publica La boira incessant, amb el fotògraf de Gandia, David Marí. És un llibre de prosa poètica eròtica. Al 2021 publica el llibre La flor groga, un conte per parlar dels humans i la seva relació amb el món, des de la perspectiva de les flors. Amb il·lustracions de Silvia Morilla. Al 2022, publica Aumon nou recull de poesia.

Joan de Déu Prats presenta El gran llibre de les bruixes catalanes

 

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre El gran llibre de les bruixes catalanes, de Joan de Déu Prats, amb il·lustracions de Maria Padilla, publicat a l’editorial Comanegra.  La presentació anirà a càrrec de Joan de Déu Prats, l’autor del llibre, i de Miquel Florido, escriptor local, el proper divendres, 2 de desembre, a les 19,30h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

El gran llibre de les bruixes catalanes és un cant d’amor al nostre imaginari i un exercici de reparació històrica. Les bruixes catalanes reals i somiades ho recorden en aquest llibre a través dels seus prodigis i a través de la terrible persecució que van patir. Existeix un món visible i un d’invisible. El misteri sempre bategarà.

El gran llibre de les bruixes catalanes forma part de la col·lecció «Catalunya Fantàstica», grans àlbums il·lustrats que combinen la divulgació històrica i la meravella. El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya i El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya són altres títols que formen part de la col·lecció.

Joan de Déu Prats ha escrit més de cent-trenta llibres en l’àmbit infantil, juvenil i d’adults, traduïts a diferents idiomes. En el vessant d’adults ha conreat sobre tot la divulgació llegendística, mítica i històrica de Barcelona i de Catalunya. Ha escrit “Històrica mítica de Cap de Creus” i “Història mítica les Terres de l’Ebre”, “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, “El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya” i  “El gran llibre dels exploradors catalans”, amb l’editorial Comanegra. També ha escrit “Enamora’t”, llegendes catalanes d’amor i “Dracs, llegendes catalanes amb passió de foc” i “Catalunya i 50 excursions a cascades i salts d’aigua”, amb Cossetània edicions, entre altres obres on barreja l’imaginari del país i la seva història. També té publicats cinc llibres sobre històries i llegendes de Barcelona i Girona.

 

Conferència Teresa Costa-Gramunt

 

"Espurnes" de Roser Ríos