Passatge Alcover, 2 / 08720 Vilafranca del Penedès / Tel. 938 900 815 / agricol@agricol.cat / http://ca-es.facebook.com/agricol.cat / @agricol1876


2021/10/22

Del parlar del Penedès

 El proper dimecres 27 d’octubre se celebrarà una taula rodona sobre les “Les nostres paraules”, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol en el marc del Correllengua 2021.  L’acte comptarà amb la participació del filòleg vilafranquí Ramon Marrugat, docent activista per la llengua i Jordi Esteban, pedagog, expert en metodologies de l’aprenentatge de llengua. Presentarà l’acte Jaume Marfany, president de la CAL i membre de la Secció literària de l’Agrícol.


El filòleg vilafranquí Ramon Marrugat, conjuntament amb l'Institut d'Estudis Penedesencs, porta uns anys estudiant la llengua catalana que es parla al Penedès. Recentment acaba de publicar el llibre “Cuc a enraonar”, editorial Andana, que recull d’articles sobre les especificitats de la llengua catalana al Penedès, publicats al setmanari El 3 de Vuit.

Jordi Esteban i Calm és llicenciat en filosofia i lletres i docent jubilat. La seva dedicació principal és la didàctica de la llengua catalana i la investigació de metodologies d'aprenentatge. És membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. És el director del projecte de la CAL “Xerrem Junts”,  Una iniciativa de foment de l’ús social del català per a persones que aprenen l'idioma. Jordi Esteban ha publicat el llibre “Paraules viatgeres” on podem conèixer moltes històries sobre l’origen de paraules d’ús quotidià, narrades de manera amena i sintètica, que satisfà la nostra curiositat i ens fa conscients del seu valor.

La CAL i El Correllengua compleixen enguany 25 anys. El Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. En cada edició es reconeix i es ret homenatge a la vida i l’obra d’escriptors i escriptores, artistes, activistes, empreses... que s’han significat per la seva vàlua i també pel seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes. El Correllengua 2021 està dedicat a la periodista i escriptora del País Valencià Isabel Clara-Simó.

 

2021/10/21

El Correllengua 2021 a l'Agrícol

 

El primer acte del Correllengua 2021 va ser organitzat a través de l'Agrícol de Vilafranca i la llibreria l'Odissea amb Jaume Marfany membre de la secció literària i president de la CAL i, Anna Ruiz membre de la secció literària de l'Agrícol i Cristina Dalfó Simó, catedràtica i filla de l'escriptora.

A continuació us deixem el vídeo de l'acte íntegre i us convidem a venir el dimecres 27 al segon acte que consisteix en "El lèxic del Penedès", amb Ramon Marrugat, filòleg i la presentació del llibre "Paraules viatgeres", de Jordi Esteban Calm, pedagog. Presentació a Càrrec de Jaume Marfany, president de la CAL i membre de la secció literària de l'Agrícol.


2021/10/09

COLLAGES ANALÒGICS DE FERNANDO BUSTAMANTE

El proper dissabte dia 9 d’octubre a les 19h s’inaugura al Centre Artístic del Penedès l’exposició “Del transcendent i de l’insignificant” de Fernando Bustamante. Es tracta d’una col·lecció de collages fets a partir de fotografies de l’edifici de l’Agrícol. Bustamante construeix noves mirades sobre la història i la memòria de l’entitat, l’art i la cultura a partir de detalls dels espais que des del 1893 acullen aquesta activitat de la societat. Cada detall obre records i imatges que transcendeixen l’efímer.


L’autor

Fernando Bustamante Enríquez és un artista mexicà que viu a Catalunya des de l’any 2002. Llicenciat en periodisme i comunicació, té un postgrau en escriptura creativa i és Tècnic en Emergències Sanitàries i Màster en direcció de residències i centres de dia. Coma creador ha desenvolupat diversos projectes de creació literària i en l’expressió artística a través de la fotografia i el collage analògic, essent aquesta darrera tècnica la que ha emprat per a l’exposició que ara presenta. I, a Vilafranca del Penedès, també ha exposat els seus collages a la Sala de Pas de L’Escorxador i es autor del projecte testimonial sobre la pandèmia de la Covid19 dins una residencia Veus a les vuit del vespre.


Collages per a la memòria

Per Bustamante el collage és una manera de treballar sobre i a partir del temps i la memoria, i les 17 obres que ara ha fet a partir de l’Agrícol representen: “Una manera d’imaginar la història a partir del que és material, pensar en els seus protagonistes, el que van somiar i somien. Un edifici que es va anar aixecant. Veus i silencis. I és que hi ha llocs que guarden una atmosfera habitant entre els seus murs aliena a el pas dels anys. Llocs que es tornen testimonis, que s'inscriuen en els cicles dels pobles. Entrar per la porta de l'Agrícol, recórrer els seus passadissos, escales, salons és un acte que indubtablement fa pensar en els qui van donar i donen de si per mantenir viu aquest espai; però situant a l'escenari com a protagonista, un imagina el que el lloc aporta en aquest intercanvi.” Els edificis, són morts en sí mateixos però vius per l’activitat que acullen, que han acollit i que acolliran perquè la vida s’hi desplega constantment. No debades, l’artista veu el collage com un vehicle de comunicació entre la matèria inert i la vida: “Crear sobre el temps, l'espai, els racons de l'oblit i de la memòria. La matèria i el sentit que li donem. Interiors i exteriors. Sobre el que expliquen les parets, les portes, les finestres. Sobre el lent procés d'una esquerda, la metamorfosi de cada mota de pols suspesa amb la missió que li va ser conferida, so de portes que unes mans no van tornar a obrir, grinyolar de finestres inaugurant tardors, humitats, objectes abonats a la melodia dels anys i la malenconiosa simfonia dels calendaris. Collages sobre els secrets d'un racó, sobre el transcendent i l'insignificant.” 

Rosa M. Prat presenta “El batec del temps”


Rosa M. Prat presenta “El batec del temps” (El Cep i la Nansa edicions), històries breus de gran intensitat de la nostra història més propera que tenen com a principals protagonistes dones, el proper dimecres 6 d’octubre, a les 19’30h, a la Sala Kichner del  Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca), en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat. La presentació comptarà amb l’autora Rosa M. Prat i Balaguer, la participació de Francesc Mestres, editor, i anirà a càrrec d’Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària, amb l’acompanyament musical d’Anna Godoy a la viola.

Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. Més endavant la presentació estarà disponible al YouTube de L’Agrícol.

“El batec del temps” és un recull de 24 històries de ficció que tenen la resiliència i el pas del temps com l´escenari de fragments de vida. Estructurat amb quatre capítols -les quatre estacions de l´any-, ens parla de les moltes arestes d´una intimitat silenciosa: amor, desamors, i lluites internes per a vèncer malalties. I també d´altres arestes que en podríem anomenar d´intimitat pública: refugiats dels Balcans, l´exili republicà de la guerra civil espanyola, les inundacions del Vallès, l´atemptat terrorista de Barcelona… Un llibre, també, on són molts els tributs literaris que hi apareixen: Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maggie o´Farrell, Jorge Luis Borges, Wajdi Mouawad, etc

Rosa M. Prat i Balaguer va néixer a Terrassa el 1950 i viu a Sant Sadurní d’Anoia. És doctora en Ciències de l’Educació i llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va exercir de mestra i directora d’educació primària, i actualment està jubilada. Ha publicat el llibre “Coneguem Sant Sadurní d’Anoia” i les novel·les “Pedres blanques”, finalista del Premi Autor Revelació de l’Ateneu Barcelonès el 2016, el recull de contes “El batec del temps” al 2020 i al 2021 la novel·la “Terra de vinyes”, guanyadora del VIè Premi Celler de Lletres que convoca la Biblioteca Municipal de Sant Sadurní d'Anoia.

2021/09/28

Cent anys del naixement de La mainada, debat sobre les revistes infantils catalanes

 

Us deixem la gravació íntegra de la taula rodona que varem fer el passat 26 de setembre 2021, sobre les revistes infantils catalanes, arran del centenari del naixement de la revista La mainada.
Amb Pere Martí Betran, autor i persona que introdueix als convidats; Mercè Canela, directora de Cavall fort, Àlex Novials, director del Petit Sapiens i Maria Betran, directora d'El cocoter.

 

Taula rodona per conmemorar l'any Triadú a l'Agrícol

 

ç
Us deixem la Taula rodona íntegra que varem fer per commemorar l'any Joan Triadú amb Pere Martí Bertran, Carles Duarte, Joan Josep Isern i Teresa Triadú.

 

 

2021/09/15

Homenatge a Joan Triadú a l’Agrícol de Vilafranca

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acollirà l’homenatge a Joan Triadú i Font, mestre, pedagog, crític literari, escriptor, traductor, defensor de la llengua catalana i activista cultural, en el marc de l’Any Joan Triadú en commemoració dels 100 anys del seu naixement. L’acte es farà el dilluns,  20 de setembre, a les 19 h,  al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge d’Alcover, 2 de Vilafranca del Penedès) organitzat per la secció literària de l’entitat.


L’homenatge consistirà en una immillorable taula rodona amb Carles Duarte, poeta i lingüista; Joan Josep Isern, crític literari i escriptor; Teresa Triadú, pedagoga, gestora cultural i filla de l’escriptor, i Pere Martí Bertran, professor, escriptor i crític literari que coordinarà la taula.

Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. L’acte es podrà seguir més endavant disponible a YouTube.

La trajectòria vital de Joan Triadú i Font va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. És autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista Serra d’Or i a les pàgines de cultura del diari Avui des que es va començar a publicar, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.

Joan Triadú ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions, la seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.

Carles Duarte és poeta i lingüista i activista cultural. La seva obra ha estat traduïda a una quinzena de llengües i ha merescut premis com el Rosa Leveroni, Vila de Martorell, Crítica "Serra d'Or", Premi de la Crítica Catalana de poesia... És cavaller de les Arts i les Lletres de la República francesa i té la Creu de Sant Jordi (2007). També ha publicat llibres de narrativa i ha fet diverses traduccions, tant al català com al castellà i ha col·laborat com a articulista en diversos diaris i revistes. Actualment és director general de la Institució Cultural del CIC

Joan Josep Isern és un crític literari, escriptor, professor i titulat en arquitectura tècnica. La seva activitat professional es desenvolupa al voltant de la publicitat, la comunicació, la informació i la difusió cultural. Durant 2021 és el comissari de l'Any Joan Triadú.

Teresa Triadú Vila-Abadal ha exercit la docència, va liderar l’inici de l’Escola Thau Sant Cugat i en va exercir la direcció. Ha treballat en l’àmbit de la pedagogia, la comunicació i ha col·laborat amb entitats educatives i culturals. Treballa a la Institució Cultural del CIC  i forma part del grup impulsor de l’Any Joan Triadú.

Pere Martí Bertran, professor, escriptor i crític literari, col·labora a diversos mitjans de comunicació on ha publicat articles i ressenyes majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. Pel que fa a publicacions, és autor d’una trentena d’obres de literatura infantil, de diverses traduccions, tant del francès com del castellà, i de diverses adaptació de clàssics.

 

https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2021/anyjoantriadu/inici/

Nati Soler presenta el nou poemari “Motor de sang” a L’Agrícol

 


Nati Soler Alcaide presenta el poemari Motor de sang, publicat a Onada Edicions SL, obra guanyadora del Premi de Poesia Antoni Matutano Vila d'Almassora 2020,  el proper 15 de setembre, a les 19h, a la Sala Kichner del  Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca) organitzat per la Secció literària de l’entitat. La presentació comptarà amb l’autora i anirà a càrrec d’Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària, que n’ha escrit el pròleg, i l’acompanyament musical de Joan Ràfols.

Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. L’acte es podrà seguir en directe per Instagram (@AGRICOL1876) i més endavant disponible a YouTube.

Motor de sang parteix del fet que a pagès, dels animals de tir en deien motors de sang, perquè eren la força imprescindible per a fer la majoria de tasques. Motor de sang parla de l’empenta descoberta dins nostre quan el pas del temps s’obstina a voler fer-nos creure que hem acomplert la part més important i llarga del viatge personal. Ens fa present l’energia que impulsa a practicar l’autèntica llibertat, no els passatemps disfressats d’ella, ni la sacrificada voluntàriament o per por, sinó aquella llibertat que només exercim amb prou valentia quan arribem a la maduresa. El poemari mostra la força retrobada quan crèiem que l’acabàvem, la lluita particular per a aconseguir l’objectiu al qual quasi havíem renunciat, manifestant-se en un temps en què ja no pensàvem posseir un esperit reivindicatiu. S’adreça amb ironia a la mateixa autora i a l’entorn i opina sobre l’escoltat i el viscut. Hi llegirem la reconciliació amb nosaltres mateixos, el camí de l’autoestima i el valor de no claudicar dels projectes vitals.


Nati Soler Alcaide
(Llorenç del Penedès, 1959), és modista i poeta, però també escriu teatre i narrativa. Entre els seus llibres trobem Les dents del gat (Premi Vila de Martorell 2003), La casa amb set butxaques (Premi Grandalla 2008), La lentitud del ramat (Premi Màrius Torres 2014), Diuen… escrits propers (Cossetània, 2016) o Cadells de gat (Ònix, 2020). Col·labora en premsa local i participa en recitals. Alguns dels seus poemes han estat musicats per la compositora Carlota Baldrís. És membre del grup Art Polièdric. Ha treballat amb l’expert en pedra seca Josep Vallès, amb la pintora M. Teresa Baltasar i amb la fotògrafa Olga Pros Jané. Continua conreant projectes.

2021/05/10

Sant Jordi 21 a l'Agrícol

 La sala Kirchner de l'Agrícol, va acollir per Sant Jordi dues presentacions i dos tasts de vi.

 

La primera presentació va ser del llibre L'alè de Dionís, del filòleg, musicòleg, escriptor i president de l'entitat, Joan Cuscó Clarassó, acompanyat de Xavier Hernández, escriptor i ex-membre de la secció literària. Us  la deixem a continuació.

La segona va ser del poemari Estacions elementals, de María Rodríguez Sandía, que va comptar amb Miquel Cartró, membre de la secció literària.

8:30 per saltar el tast.



Miquel Florido va presentar Et recordaré a l'Agrícol

La primera novel·la del quintinenc resident a Vilafranca, va ser presentada a la sala Kirchner de l'Agrícol, el passat dimarts 20 d'abril, entre els actes de la setmana de Sant Jordi 2021.


 La presentació va comptar amb els propis membres de la secció literària, que varen comentar i exposar les virtuts del llibre des de diferents punts de vista, analitzant-ne elements i detalls de l'extensa obra de gairebé 700 pàgines. Era el tercer llibre de Florido, després de dos de relats i reflexions.


Et recordaré, és una novel·la distòpica que combina gèneres com la ciència ficció, el misteri, el romanç o la fantasia, i que ens porta, a través de la Lisa, la protagonista, per un periple intens en la descoberta de la veritat sobre la seva vida o la pròpia i immensa ciutat de Crisol, el lloc on es desenvolupen els fets. Pots llegir la sinopsi i els primers capítols en el següent enllaç.

Et deixem la presentació completa al nostre canal de YouTube, no t'oblidis de deixar el m'agrada i subscriure't.

 
 
Tall de Penedès TV:

 


2021/05/06

Poesia, música i dansa a l'Agrícol

 


Exposició de la Societat Coral El Penedès

 


AÏDA DE VERDI A L'AGRÍCOL

 


Divendres dia 7 de maig tindrà lloc la darrera sessió de “A l’Agrícol parlem de música” amb una xerrada a càrrec de Jordi Maddaleno al voltant de l’òpera Aïda de Verdi

L’acte tindrà lloc el divendres 7 de maig a 2/4 de 8 del vespre a la sala Sara Kirchner i serveix com a preparació per a la sortida al Teatre l’Atlàntida de Vic per assistir a la representació d’Aïda, tot i que és oberta al públic en general.

Jordi Maddaleno va estudiar Història de l’Art a la UAB i és Graduat Superior en Realització Audiovisual a l’EMAV (Escola de Mitjans Audiovisuals) de Barcelona.

Des de l’any 1998 treballa com a assistent del Professor Roger Alier, amb qui ha col·laborat en projectes operístics arreu de Catalunya, així com en les dues temporades de la reobertura del Teatre Principal de Barcelona: 1998-1999 i 1999-2000.

És crític d’òpera per a diverses publicacions com la revista Òpera Actual, Platea Magazine o el diari La Vanguardia, on escriu des de l'any 2016. Compagina el seu vessant com a gestor musical en diverses iniciatives com les de “Enamorat de la Lírica” a Tivissa, els Sopars Lírics al Restaurant 7 Portes, o al Cicle d’Òpera als Parcs per la Diputació de Barcelona.

Aquesta sessió es farà amb les mesures sanitàries pertinents i es limitarà l’aforament del 50% amb reserva prèvia a lagricol.musica@gmail.com

2021/04/26

Els contes de Josep Font


El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acollirà la presentació del llibre “Contes – Cal Obrir, Navegar, Tastar Els Silencis”, de Josep Font i Via, publicat per Edicions Andana. La presentació anirà a càrrec de l’escriptor David Monteagudo i de la professora i crítica literària Anna Ruiz Mestres, a més de l’autor i de l’editor Ramon Nadal. L’acte l’organitza la Secció literària de l’Agrícol i  tindrà lloc el proper dimecres 5 de maig a les 19,30h, a sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol. Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. L’acte es podrà seguir en directe per Instagram (@AGRICOL1876) i més endavant disponible a YouTube.

 

Contes està estructurat amb trenta-un relats breus, amb un llenguatge directe i col·loquial, sense floritures literàries i amb un afinat sentit de l'humor. Els contes de Josep Font presenten situacions quotidianes que conviden a la reflexió, a traves d’uns personatges sense atributs, passius i perplexes. Ens atrapa des del primer moment en tots i cada un dels seus relats, que poden començar amb un to lleuger i acabar amb un protagonista enfrontat a profunds dilemes morals o existencials.

 

Josep Font va posar-se a treballar, de molt jove, al departament d'informàtica d'una empresa de l'Alt Penedès. Va ser allà on va tenir l'oportunitat de conèixer Joan Brossa i de poder col·laborar amb ell, entre altres persones, en la confecció de La sextina cibernètica (1981). Darrerament, durant l'Any Brossa, ha participat en diverses xerrades a Vilafranca del Penedès i a Barcelona per donar a conèixer de quina manera, durant els anys vuitanta del segle passat, es va arribar a concebre i crear un poema cibernètic.

De sempre ha estat una persona molt compromesa amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes i publica, amb relativa freqüència, a la premsa comarcal.

 


 

2021/04/09

EL CANT CORAL AMB VEUS ARTIFICIALS


Jordi Janer
, investigador en tecnologia musical, parlarà sobre les veus artificials aplicades al cant coral en el Parlem de Música d’aquest dissabte a l’Agrícol

Dissabte 10 d’abril a les 7 de la tarda i dins el cicle “A l’agrícol parlem de música”, Jordi Janer mostrarà  com les últimes innovacions en tecnologia musical poden convertir-se en eines útils per a músics, melòmans o per la societat en general. Es centrarà  en el cas de la veu cantada generada per ordinador, explicant l'evolució des dels seus inicis, a finals del segle XX, fins als últims desenvolupaments basats en la intel·ligència artificial, i com aquests poden aconseguir resultats convincents.

Es donarà a conèixer també una nova eina d'assaig pel cant coral anomenada Cantāmus, com a exemple de com les veus artificials poden ajudar al procés d'aprenentatge de nou repertori.

Janer és enginyer electrònic, especialitzat en tecnologies d'àudio i les seves aplicacions en el camp de la música. Actualment és cofundador i director de Voctro Labs, una empresa informàtica que treballa en la generació de veus artificials pel món audiovisual. Ha treballat com a investigador al Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra, participant en diversos projectes de recerca i innovació a nivell internacional.

Aquesta sessió es farà amb les mesures sanitàries pertinents i es limitarà l’aforament del 50% amb reserva prèvia a lagricol.musica@gmail.com 

2021/03/19

Presentació de la traducció al català de “L’esfinx del glaç”, de Jules Verne, a l’Agrícol

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acollirà la presentació de la primera traducció al català de ”L’esfinx del glaç” de Jules Verne, traduïda per l'escriptor Antoni Munné-Jordà i publicada a l’editorial El Cep i la Nansa.

La presentació anirà a càrrec de Jaume Pons Alorda, escriptor, poeta, traductor i professor d’escriptura creativa, Francesc Mestres, editor del Cep i la Nansa, i d’Antoni Munné-Jordà, traductor de l’obra. L’acte es farà el proper dimecres, 24 de març, a les 19h a la Sala Kichner, del Centre Artístic Penedès L’Agrícol, organitzat per la secció literària de l’entitat. Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. L’acte es podrà seguir en directe per Instagram (@AGRICOL1876), i més endavant disponible a YouTube.


“L'esfinx del glaç”
és un homenatge de Verne a Edgar Allan Poe i el seu llibre “Les aventures d'Arthur Gordon Pym” , que acaba amb la visió d'una blanca figura gegantina al Pol Sud. Jules Verne va reprendre la narració i va publicar “L’esfinx del glaç”, una de les novel·les més profundes i considerades de l’autor. La traducció en català de “L’esfinx del glaç” és servida en una llengua clara, viva i acolorida, al servei de la prosa consistent i engrescadora de la narració de Jules Verne.

El geòleg nord-americà Jeorling, que enllesteix estudis per les illes que encerclen l’oceà Glacial antàrtic, l’agost de 1839 s’embarca en una goleta a càrrec d’un capità aparentment obsedit a creure que les aventures d’Arthur Gordon Pym prop del pol Sud, narrades per Edgar Allan Poe, van ser reals. Fets atzarosos els impulsaran a reprendre’n el rastre, a través de les mars i les terres d’un continent aleshores desconegut i inexplorat: l’Antàrtida.

A més de l’aventura humana, el viatge extraordinari i l’especulació sobre la natura d’una terra aleshores ignota —fins catorze anys després de la publicació de la novel·la no van arribar a trepitjar el pol Sud, Amundsen el desembre de 1911 i Scott el gener de 1912—, L’esfinx del glaç és també una mostra brillant d’allò que Gérard Genette (Palimpsestes, 1982) anomena hipertextualitat.


Antoni Munné-Jordà
(Barcelona, 1948) és un escriptor de llarga trajectòria, actiu des de la darreria dels anys seixanta. Ha estat present en la majoria d’iniciatives d’articulació del gènere de la ciència-ficció, com a articulista, compilador, prologuista, editor i autor. Ha dirigit les col·leccions “Aventures” de Pòrtic, “Guies de viatge” de La Magrana, “2001” de Pleniluni i “Ciència-ficció” de Pagès. Ha fet de corrector editorial des de 1972, i des de 1976 fins a 2012 va ser corrector i redactor de la revista Serra d’Or. És autor de la trilogia de Vilanova, de novel·la fantàstica ambientada a la costa vilanovina, amb una interessant i treballada utilització de la terminologia marinera. La traducció de “L’esfinx del glaç” de l’obra de Jules Verne, ha estat publicada per l’editorial El cep i la nansa, al març de 2021. 

 

 


 

2021/02/05

“Estarem per orgues!”.

 "Estarem per orgues!" almenys una estona, és una xerrada on Jonatan Carbó ens endinsarà el món d'aquest instrument singular, molt present en la nostra tradició cultural però alhora força desconegut. A través de la vivència d'un organista de Vilafranca que ens parlarà una mica dels nombrosos i frondosos camps que tenen a veure amb l'orgue: des de l'organologia i la història fins els compositors i les seves obres. També donarà a conèixer el ric patrimoni organístic més proper, presentant la nova Associació d'Amics dels Orgues de Vilafranca i amb alguns apunts sobre el concert que se celebrarà l'endemà a Santa Maria. 


Format al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amb la professora Maria Nacy, i en diversos cursos d'especialització amb professors com Michael Radulescu o Montserrat Torrent, Jonatan Carbó ha ofert recitals d'orgue arreu de Catalunya, Illes Balears, Espanya i França, destacant els orgues del Palau de la Música Catalana, Monestir de Montserrat, Catedral de Perpinyà, Basílica de Santa Maria del Coro de Donosti o Basílica de Maó, entre d'altres. També ha col·laborat amb nombroses formacions orquestrals, corals o cambrístiques com l'orquestra Terrassa 48 el cor Francesc Valls o el duo estable amb el graller Jordi Mestres. Ha realitzat diferents enregistraments, entre els quals el CD "Cornucòpia. Música per gralla i orgue" i el CD "El llibre d'orgue de Santa Maria" amb l'obra íntegra de Josep Soler. En l'àmbit docent, és professor d'orgue a l'Escola i Conservatori de Musica d'Igualada i a l'Escola Pau Casals del Vendrell."  

 

Aquesta sessió es farà amb les mesures sanitàries pertinents i es limitarà l’aforament del 50%.  

Reserva prèvia per la xerrada: lagricol.musica@gmail.ccom 

Reserva concert a Sta. Maria : reserves@orguesdevilafranca.cat 

2021/01/16

L'ESCOLA CATALANA DE PIANO


Montse Ríos i Rallé, ens explicarà el procés de recerca de partitures i el contingut del seu darrer treball discogràfic “L’escola catalana del piano. Els compositors oblidats”, tot escoltant fragments de les obres d’aquests compositors a cavall dels segles XIX i XX.

Montse Ríos també parlarà del lligam d’alguns d’aquests músics amb Paris, del seu paper en la dinamització musical de Barcelona, dels pianistes de cafè, dels constructors de pianos i del paper de la música en la Renaixença. La majoria de les obres son inèdites i el disc és un homenatge a aquells homes i dones sovint massa oblidats. Encara queden molts noms i manuscrits arraconats, una riquesa que els nostres intèrprets d’avui comencen a recuperar per fer-ne justícia.

Aquesta sessió es farà amb les mesures sanitàries pertinents (mascareta i desinfecció de mans), i es limitarà l’aforament al 50%. Per tant, si penseu venir a la xerrada, cal que ens ho indiqueu responent a aquest correu, amb el nom, DNI i telèfon de cada assistent. Anirem apuntant mentre no es completi l’aforament permès (30 persones)




2020/10/29

Carme Junyent i Bel Zaballa presenten: El futur del català depèn de tu

 El 28 d'octubre de 2020, la sala Kichner de l'Agrícol, a través de la secció literària, va organitzar la presentació del darrer llibre de Carme Junyent, El futur del català depèn de tu.

Conduït per Jaume Marfany, membre de la secció literària, l'acte va acollir les trenta persones límit d'aforament, i d'altres no varen poder entrar. Per això us oferim la possibilitat de veure tota la presentació a través del nostre canal de Youtube:

Junyent i Zaballa van parlar sobre el contingut del llibre i sobre les dificultats que té el català per sobreviure en una societat que ràpidament canvia de llengua en sentir el castellà "per respecte", enlloc de difondre i reivindicar la nostra llengua, l'estem condemnant. Als instituts i sobretot, recrement amb les polèmiques que hi ha a les universitats, molts professors canvien de llengua per un o dos alumnes, vulnerant així el dret de rebre les classes en català a tota la resta.

I això només són dos exemples clars, el que és obvi és que o ens posem les piles o el català es tornarà residual en qüestió d'un parell de dècades.