Passatge Alcover, 2 / 08720 Vilafranca del Penedès / Tel. 938 900 815 / agricol@agricol.cat / http://ca-es.facebook.com/agricol.cat / @agricol1876


2023/01/29

Danses del segle XX. Els colors de l’arpa en l’orquestra de corda


Sessió vinculada al concert que tindrà lloc l’endemà diumenge 29 de gener a l’Auditori Municipal de Vilafranca.

David Puertas comentarà i i il·lustrarà musicalment part del repertori que es podrà escoltar en el concert i que porta per títol Danses del segle XX. Els colors de l’arpa en l’orquestra de corda, amb la direcció artística de Sara Bitlloch i l’arpista Esther Pinyol.

La Camerata Penedès s’endinsa en el món de les danses del segle XX a través d’obres d’Henry Purcell, Claude Debussy, Eduard Toldrà i Igor Stravinsky.

L’arpa serà l’encarregada de submergir l’oient en una profunda dualitat entre allò sacre i allò profà a través de les Deux danses del compositor francès Claude Debussy.

Henry Purcell i Eduard Toldrà conduiran a la part final del concert arrodonida per Apollon Musagète , un ballet d’estil neoclàssic influenciat per la tradició barroca francesa de la mà del compositor Igor Stravinsky. 

La Camerata Penedès, orquestra resident de l’Auditori Municipal de Música de Vilafranca, està formada per 10 músics constituïts en cooperativa i compta amb col·laboradors segons les necessitats artístiques de cada projecte.


Son joves músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos i amb una àmplia trajectòria professional: els seus membres són col·laboradors habituals de les principals orquestres del país com l'OBC, l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra del Palau de les Arts, l'Orquestra de Cadaqués o Le Concert des Nations, liderada per Jordi Savall, entre d'altres.

2023/01/04

Homenatge a Gabriel Ferrater


La Secció literària de L’Agrícol juntament amb la Biblioteca Torres i Bages i l’editorial Peu de Mosca han programat dos actes en homenatge a Gabriel Ferrater, que formen part dels últims actes de la commemoració de l’Any Gabriel Ferrater. Durant el 2022 s’han celebrat actes coincidint amb els 100 anys del naixement del poeta i intel·lectual i els 50 de la seva mort. Durant un any s’ha commemorat l’obra d’un dels grans poetes catalans de tots els temps, que va excel·lir també com a crític d’art i de literatura i va renovar l’estudi i l’ensenyament de la lingüística.

La conferència ”La figura intel·lectual de Gabriel Ferrater”, a càrrec de Jordi Cornudella, editor i poeta, comissari de l’Any Gabriel Ferrater, i David Torres, editor, i fundador de l’editorial Peu de Mosca, i un recital poètic d’EVA 354 obriran l’homenatge a Vilafranca. L’acte es farà el dimecres 11 de gener, a les 19.30 h,  a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Pge. Alcover, 2 de Vilafranca).


El segon acte d’homenatge se celebrarà a la Biblioteca Torras i Bages, que acollirà l’espectacle poeticomusical “Planeta Ferrater”, el dijous 12 de gener, a les 19 h, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas i Gemma Deusedas, veus, amb música d'Oriol Tramvia i Pau Mainé, interpretada en directe per aquest darrer. Amb el sedàs dramatúrgic de LluísAnton Baulenas, l’espectacle conté poemes de Ferrater, cançons, i textos diversos. Una aproximació biogràfica i artística a la vida i l’obra de Gabriel Ferrater que ofereix una visió més global de l’autor, més enllà del poeta. En la Setmana Ferrater, Vilafranca s’omplirà i respirarà els seus versos.

 Jordi Cornudella i Martorell és poeta i editor català, llicenciat en Filologia clàssica. També ha publicat assajos i estudis, i és traductor de prosa i poesia. Treballa en el món editorial des del 1986. És marmessor del llegat literari dels germans Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, i patró de la Fundació J. V. Foix. Recentment s’ha encarregat de l'edició crítica de Les dones i els dies (2018) i de l’edició del Curs de literatura catalana contemporània (2019). El 2022 fou nomenat comissari de l'Any Gabriel Ferrater. David Torres és editor, i fundador de l’editorial Peu de Mosca. EVA354 és un servei de Voluntariat Lector que es coordina i actua en diferents àmbits locals i socials de l’Alt Penedès. Llegeix en veu alta i aporta els continguts literaris, la veu, la proximitat, l’apropament personal i el plaer de la lectura. Apropen la riquesa del llenguatge ja siguin grups o persones individuals. Lluís-Anton Baulenas és narrador i antic dramaturg. Ha escrit entre d'altres, novel·les com La Felicitat (2001, Premi Bertrana) i Per un sac d'ossos (2005, Premi Ramon Llull), El nas de Mussolini (2009, Premi Sant Jordi), Quan arribi el pirata i se m’emporti (2013), Amics per sempre (2017) i Els camins de la Rut (2019). Tres obres seves han estat adaptades al cinema per Ventura Pons, Amor idiota, Anita no perd el tren i A la deriva. Ha estat traduït a diverses llengües. Gemma Deusedas és actriu, llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. Pedagoga en la formació d’Arts Escèniques. Ha fet televisió, a Antena 3, TVE i TV3, on ha destacat en la seva participació a Polònia i Temps de silenci. Té una llarga trajectòria com a actriu de teatre, que compagina amb la pedagogia teatral i la realització d’espectacles i esdeveniments.

  

2022/12/07

175 anys de La Polifònica

 El 75è Aniversari de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca dins el cicle “A l’Agrícol parlem de música” el dissabte 17 de desembre a les 7 de la tarda


Xavier Cervera, Àngels Guardiet i David Hernández seran els encarregats d’aquesta xerrada on es comentarà la història, evolució musical i el futur d’aquesta entitat vilafranquina que enguany celebra els seus 75 anys.

L’Agrupació Polifònica és una entitat coral nascuda l’any 1947 a Vilafranca del Penedès amb el nom de Cor Nadalenc i amb la finalitat inicial de cantar per les festes de Nadal. Des d’aleshores la seva activitat ha estat ininterrompuda i ha ampliat progressivament els seus objectius i repertori, que avui comprèn centenars d’obres dels més diversos estils de música coral. L’entitat ha estat dirigida successivament per Maria-Rosa Juncosa, Manel Cervera i Josep-Anton Huguet. Xavier Cervera n’ha estat el director des del 1974 fins al 2010. Actualment, David Hernández Urpí, és el director titular, amb Miquel Villalba de director assistent.

La Polifònica de Vilafranca ha actuat arreu de Catalunya i a nombrosos països europeus, i ha col·laborat sovint amb prestigioses orquestres, directors, cors i solistes; per exemple i recentment: Orquestra Barroca Catalana i Orquestra Simfònica del Vallès;  Josep Vila Casañas i Rubén Gimeno; Orfeó Català i Cor Amics de l’Òpera Sabadell;  Marta Matheu, Anna Alàs, Marta Infante, Ulrike Haller, David Alegret, Josep Pizarro, Xavier Mendoza i Enric Martínez Castignani,  entre altres.

Ha participat en múltiples festivals i cicles de concerts, i ha realitzat diversos enregistraments, l’últim dels quals, un CD amb la versió completa de l’obra de teatre líric La Santa Espina, d’Enric Morera i Àngel Guimerà.

Dins les interpretacions més destacades realitzades darrerament, cal assenyalar: Passió segons Sant Joan de J.S. Bach, Psalm 42 Wie der Hirsch scrhreit, de F. Mendelssohn, El Messies de G.F. Händel, Messe de Requiem, d’André Campra, selecció de cors d’òpera i altres cors cèlebres (Beethoven, Bizet, Borodin, Orff, Verdi) i l’esmentada obra lírica La Santa Espina. També ha  interpretat altres tipus de música, com concert de pop rock, i medley rock català, així com diverses obres de compositors contemporanis, com Bernat Vivancos o Arvo Pärt.

 

La Polifònica de Vilafranca és membre fundador de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) i està integrada per una cinquantena de cantaires, amb caràcter totalment amateur.

2022/11/22

Presentació del llibre AUMON de Montserrat Aloy Roca

 L’escriptora i poeta Montserrat Aloy Roca presentarà el seu darrer llibre de poemes titulat Aumon, el proper dijous, 1 de desembre, a les 19,30h, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol. L’acte comptarà amb Anna Tomàs Mayolas, mediadora familiar i comunitària,  i Anna Ruiz Mestres, professora i crítica literària, que comentaran el poemari amb l’autora. La presentació està organitzada per Vinyartístics, LinX Edicions i la Secció literària de L’Agrícol.


Aumon
, publicat a LinX edicions, amb pròleg d’Olga Xirinacs i epíleg d’Eduard López Mercadé, és un poemari sobre els no-llocs. Montserrat Aloy ofereix un llibre de poemes compacte, directe i alhora enigmàtic, que demana la complicitat del lector a tots nivells amb uns poemes relativament breus però extensos en suggeriments.

Conté quatre apartats amb imatges dels fotògrafs David Marí i Vicent Manuel i un collage sobre el desamor d'Albert Claramont.  El primer, "7 de mi", fa referència a l'estrip a la pell amb què s'explica el desig. El segon, "Ellallò", és un joc eròtic de paisatge del cos i gastronomia. "Trenca engrunes i un crostó" és el tercer, compost per 30 haikus i una tanka, de caràcter eròtic i delicat. I finalment el darrer, "Desamar-se", parla de al desavinença i la fredor com a acabament de l'afecte, i del comiat entre les persones que s'estimaven. Aumon portarà als lectors als no-llocs on han estimat, i als on van deixar de fer-ho. Perquè, de fet, tots som d’aquí i de cap lloc, de l’Aumon, que el record fixa i alhora esborra.

Montserrat Aloy i Roca va nàixer a Tàrrega el 1967. Es llicencià en Filologia Anglesa a la Universitat de Lleida. Viu a Tàrrega, a l’Urgell, comarca on troba la matèria primera per crear els seus poemes. Col·labora en revistes i publicacions locals, com Culturàlia, Xercavins, Nova Tàrrega i Transparències. És actriu i rapsoda participa en molts espectacles i recitals. Tradueix la poesia que l’emociona, de l’anglès al català. Conrea altres gèneres literaris, com el relat curt, el teatre, la poesia i l’article d’opinió. És coneguda a les xarxes pel seu blog Cantireta, que ella defineix com: “Bloc segarrenco-urgellenc i poètic, eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català.” Ha publicat el llibre de poemes Gàbies de vidre i pols ( 2002), amb il·lustracions de Glòria Coma. Al 2017 publica La boira incessant, amb el fotògraf de Gandia, David Marí. És un llibre de prosa poètica eròtica. Al 2021 publica el llibre La flor groga, un conte per parlar dels humans i la seva relació amb el món, des de la perspectiva de les flors. Amb il·lustracions de Silvia Morilla. Al 2022, publica Aumon nou recull de poesia.

Joan de Déu Prats presenta El gran llibre de les bruixes catalanes

 

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre El gran llibre de les bruixes catalanes, de Joan de Déu Prats, amb il·lustracions de Maria Padilla, publicat a l’editorial Comanegra.  La presentació anirà a càrrec de Joan de Déu Prats, l’autor del llibre, i de Miquel Florido, escriptor local, el proper divendres, 2 de desembre, a les 19,30h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

El gran llibre de les bruixes catalanes és un cant d’amor al nostre imaginari i un exercici de reparació històrica. Les bruixes catalanes reals i somiades ho recorden en aquest llibre a través dels seus prodigis i a través de la terrible persecució que van patir. Existeix un món visible i un d’invisible. El misteri sempre bategarà.

El gran llibre de les bruixes catalanes forma part de la col·lecció «Catalunya Fantàstica», grans àlbums il·lustrats que combinen la divulgació històrica i la meravella. El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya i El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya són altres títols que formen part de la col·lecció.

Joan de Déu Prats ha escrit més de cent-trenta llibres en l’àmbit infantil, juvenil i d’adults, traduïts a diferents idiomes. En el vessant d’adults ha conreat sobre tot la divulgació llegendística, mítica i històrica de Barcelona i de Catalunya. Ha escrit “Històrica mítica de Cap de Creus” i “Història mítica les Terres de l’Ebre”, “El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya”, “El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya” i  “El gran llibre dels exploradors catalans”, amb l’editorial Comanegra. També ha escrit “Enamora’t”, llegendes catalanes d’amor i “Dracs, llegendes catalanes amb passió de foc” i “Catalunya i 50 excursions a cascades i salts d’aigua”, amb Cossetània edicions, entre altres obres on barreja l’imaginari del país i la seva història. També té publicats cinc llibres sobre històries i llegendes de Barcelona i Girona.

 

2022/11/13

Conferència Teresa Costa-Gramunt


 

"Espurnes" de Roser Ríos


 

Premis Joan Coromines


 

Mostra literària


El dissabte dia 19 de novembre l'Agrícol, a través de la seva secció literària, col·labora a la 1ª Mostra d'autors penedesencs a Vilanova i la Geltrú

Es durà a terme a la Plaça de la vila de Vilanova i la Geltrú de els 11 dle amtí a les 6 d ela tarda, i ha etsat organitzada pel Col·lectiu Mir Geribert amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

La mostra pretén fer conèixer als visitants la riquesa literària de l’àmbit territorial de la Vegueria del Penedès, els escriptors i escriptores que resideixen al territori i també aquells llibres, escrits i altres formes d’expressió literària que en parlen.

2022/03/25

PENSAMENT POLÍTIC


Raimon Gusi Amigó presenta el llibre “Escrits i cartes de combat”, publicat a Edicions i Propostes Culturals Andana, el dimecres 30 de març, a les 19’30h, a la sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Pge Alcover, 2 de Vilafranca). La presentació anirà a càrrec de Raimon Gusi, l’autor del llibre, d’Anna Ruiz, professora i crítica literària, i de l’editor Ramon Nadal, en un acte organitzat per la Secció literària de l’Agrícol.

Escrits i cartes de combat és un recull de cartes al director i d’articles de Raimon Gusi publicats a la premsa els darrers anys. Els més antics daten de l’any 2013, el més recent ha estat publicat el gener de 2022. La temàtica dels articles és variada com també ho és el públic al qual van dirigits. Alguns dels escrits són d’àmbit local, d’altres són més generalistes i es refereixen al territori català; la majoria eren de rabiosa actualitat en el moment en què es van publicar, però també alguns pocs recorden i reten homenatge a fets o persones del passat. Tots ells, tenen una clara voluntat política, una voluntat que es correspon amb la d’una persona que ha dedicat la vida al servei públic des de la convicció i des de la militància a unes idees, de les quals aquest llibre vol ser un llegat.

Raimon Gusi Amigó, vilafranquí, assessor documentalista i professor d’història de Catalunya, se’l coneix per la seva intensa activitat social, cultural i política. Socialdemòcrata i independentista de convicció, va iniciar la carrera política als joves del Front Nacional de Catalunya i a l’Assemblea de Catalunya. Ha desenvolupat càrrecs de rellevància com President nacional de la JNC i director tècnic de l’Associació Catalana de Municipis I Comarques (ACM).

Ha estat president i conseller de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i regidor de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, amb importants càrrecs representatius a entitats i fundacions. Està associat en múltiples entitats cíviques, socials i culturals del Penedès i en l’àmbit nacional, en moltes de les qual és membre actiu. Recentment ha tingut la representació de Delegat al Consell de Representants de la Crida i ha estat coordinador de l’Assemblea Nacional Catalana de Vilafranca. 

POESIA ERòTICA


Miquel Cartró presenta el seu nou poemari Habitació 103, publicat a l’Editorial Neopàtria, amb pròleg de Teresa Costa-Gramunt i il·lustracions de Sofia Armengol. La presentació tindrà lloc el divendres, 25 de març, a les 20h, a l’ Auditori de VINSEUM, organitzat per la Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol. Lluís Montané ha fet la fotografia de l’autor.

La presentació comptarà amb l’autor Miquel Cartró, acompanyat de Teresa Costa-Gramunt, escriptora i humanista, Pep Forns, psicòleg i escriptor,  i Antoni Bonet, representant de l’editorial Neopàtria. Jaume Montané, actor, recitarà poemes del llibre.

Habitació 103 és un nou treball poètic de Miquel Cartró amb una poesia vital que neix des de l’experiència com a pacient de la COVID-19. Les emocions i els pensaments flueixen i es destil·len amb una reflexió íntima i positiva. Troba respostes a la calidesa del gest, a la confiança, a l’essència humana.

Els poemes d’Habitació 103 són la genuïna expressió d’allò personal que esdevé universal perquè crea una estança càlida o perquè edifica un espai de comunitat amb el lector que, com el mateix poeta, més d’un dia i més de dos haurà sentit por en aquests dies de pandèmia real.

En el moment àlgid de l’energia d’eros, Miquel Cartró Boada s’aferma a la vida mitjançant la donació d’alguna cosa pròpia: l’escriptura d’Habitació 103, el seu quart i lluminós llibre de poemes. Una resposta a la vida, un acte d’amor.

Miquel Cartró Boada és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. S’ha especialitzat en poesia eròtica, on ofereix experiències sensuals, seductores i fascinants, que convida a gaudir-ne amb tots els sentits. Els poemaris eròtics publicats són Amb la marina als ulls (Neopàtria, 2015), Festí (Neopàtria 2017) i La pell sobre el setí (Neopàtria 2019). Ha participat en recopilacions col·lectives com La Catalana de lletres 2003 (Cossetània Edicions, 2003),  99 Poemes per a Nadal (Neopàtria, 2018) i  Relats a vora mar II (Neopàtria, 2020). Habitació 103 (Neopàtria, 2022) és una nova proposta poètica.

Teresa Costa-Gramunt, de formació humanista i especialitzada en el disseny d’exlibris, s’ha dedicat intensament a la creació literària. Ha publicat cap a una cinquantena de llibres entre assaigs, retrats, biografies, narracions, llibres de viatges, estudis literaris, poemes, prosa poètica i memorialística. Conferenciant de temes artístics i humanístics, també desplega una gran activitat intel·lectual com a articulista cultural i d’opinió a través de les seves columnes a: Diari de Vilanova, El 3 de Vuit, Eix Diari, La Fura i Núvol. Ha obtingut diversos premis de narrativa, poesia i periodisme. Alguns dels seus poemes formen part de diverses antologies i han estat traduïts a diverses llengües. També és traductora, assagista i editora.

Pep Forns Varias, psicòleg, periodista i escriptor sadurninenc. Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona i en Ciències de la Informació per l’Autònoma. Té consulta de psicologia a Sant Sadurní, a Espai de Consciència (Espai C) i ofereix tallers per a Cuidadors Familiars a diversos municipis de la comarca. S'ha format en Pedagogia Sistèmica i Constel·lacions Familiars a l'Institut Gestalt. Com a periodista ha treballat al setmanari El 3 de Vuit, a Ràdio Vilafranca i a Catalunya Ràdio, entre altres mitjans, i actualment és columnista de El 3 de Vuit. És autor de diversos llibres relacionats amb Sant Sadurní i el sector del cava.

Jaume Montané Varias és un actor professional, nascut a Vilafranca del Penedès, amb més de 25 anys d'experiència professional al Teatre, Cinema i Televisió.

Al llarg de la seva trajectòria al teatre ha treballat amb companyies i teatres d'arreu. Ha treballat gèneres tan diversos com la comèdia, el teatre clàssic, el teatre-dansa, el monòleg o el teatre musical. Pel que fa a la televisió, ha treballat a sèries, i al cinema ha treballat en pel·lícules de produccions catalana i internacional. Compagina l'ofici d'actor amb la de monitor de teatre, sobretot a col·lectius de persones amb risc d'exclusió social així com dins l’àmbit de la salut mental.

 

2022/03/16

Nou llibre de Xavier Hernàndez

Xavier Hernàndez Ventosa presenta el llibre “Balla, Esperança, balla i vuit relats més”, amb il·lustracions d’Anna-Lina Mattar, publicat a Edicions Andana, relats colpidors sobre persones que han de lluitar per tirar la pròpia vida endavant però que parteixen d’uns paràmetres diferents dels de la majoria. El Grup cooperatiu Entrem, que es dedica a la inserció sociolaboral de persones amb algun trastorn de salut mental, discapacitat i/o risc d’exclusió social, ha promogut l’edició del llibre amb motiu del 25è aniversari del seu centre especial de treball.

La presentació anirà a càrrec de Xavier Hernàndez, l’autor del llibre, de Pere Martí Bertran, escriptor i crític literari, i de l’editor Ramon Nadal. L’acte l’organitza la Secció literària de l’Agrícol i  tindrà lloc el proper dimecres 16 de març a les 19,30 h, a sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol.




 Balla, Esperança, balla i vuit relats més
, obra del vilafranquí Xavier Hernández, és el resultat de la voluntat de compartir relats de vida intensos i de superació. Relats durs i punyents però alhora esperançats de persones que, com tothom, senten, estimen, pateixen, aprenen i viuen. El passat 2020, Xavier Hernàndez va fer una immersió per conèixer la vida de persones vinculades a les cooperatives del Grup Entrem. Les vides reals en què s'inspiren aquests relats han estat dures, a voltes, molt dures, encara que, finalment, també esperançades. Els protagonistes dels relats podrien ser representatius de tantes i tantes vides que han de discórrer per uns camins molt més dificultosos. Novel·lar-les i compartir-les permet imaginar una societat més acollidora, més justa i més inclusiva. Esperança no és només un nom propi: és, per damunt de tot, un sentiment, un estat de l'ànima. És, en definitiva, la voluntat d'un futur millor.

Xavier Hernàndez Ventosa és autor d’una desena d’obres de literatura infantil i juvenil, d’entre les que destaquen El segrest de la Xufles (1989), La nit que van plorar per mi (1996), Com la terra vol la pluja (premi Columna jove, 2000), La Llumdemaig i l’arc de Sant Martí (2000), El joc de la guineu (2006) o Els vents, que els tanquin (2011). Es va adreçar a un públic més ampli amb els relats novel·lats de Pic, repic i repicó, és Festa Major (2008) on descriu la festa major de Vilafranca del Penedès. Balla, esperança, balla significa la seva primera incursió en el terreny de la literatura destinada al públic adult.

 

Us deixem el vídeo de la presentació íntegre!


 

2022/01/28

María Rodríguez Sandía presenta el poemari “Mudar les ales i esmolar les plomes”

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acollirà la presentació del llibre “Mudar les ales i esmolar les
plomes”, de María Rodríguez Sandía, publicat a l’Editorial Neopàtria. L’acte comptarà amb Pep Forns, psicòleg i escriptor, David Monteagudo, escriptor, Toni Bonet, editor, i María Rodríguez Sandía, autora del poemari, amb el suport de la Secció literària de l’Agrícol. La presentació tindrà lloc el divendres 28 de gener, a les 20h, a sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol.

 

El poemari “Mudar les ales i esmolar les plomes” és el segon poemari de María Rodríguez Sandía. Aquest poemari ha estat gestat durant dos mesos de reclusió per COVID a l’estiu del 2021. Aquesta situació fa que l’autora explori i doni veu i forma a sentiments i pensaments deixant que “les paraules s’escampin i esquitxin com plomes esmolades”. María Rodríguez expressa que “el sentiment de frustració, de ràbia continguda per la impotència de no saber quan podria recuperar la normalitat i la veu, la meva eina de treball principal, han estat el detonant d’aquests versos. "

 

 María Rodríguez Sandía és una artista completa, formadora, poeta, actriu, coach lúdica, inquieta, creativa, multidisciplinària, que explora les emocions i cerca la felicitat pròpia i dels altres. El teatre és una constant a la seva vida en diferents registres com actriu, directora, formadora, portant la direcció de l’escola EFIT del Casal de Vilafranca i impulsant el premi de Dramatúrgia Rosa Florido al 2012. Creu en el poder transformador del riure i imparteix tallers de Risoteràpia i Coaching Lúdic. “Estacions elementals”, editorial Neopàtria, 2020, va ser el seu primer poemari, del qual se n’ha fet una edició en format Cd amb els poemes recitats per ella mateixa i incorporant alguns efectes i músiques creades expressament per Roger Subirana. “Mudar les ales i esmolar les plomes”, publicat també a l’Editorial Neopàtria, 2022, confirma la trajectòria poètica de María Rodríguez Sandía.

2021/12/09

Jesús Castillo, poeta


Jesús Castillo Prado presentarà el seu primer llibre de relats Llums de far i converses de barana, publicat a l’editorial Neopàtria, el divendres 17 de desembre, a les 19h, al Centre Artístic Penedès l’Agrícol de Vilafranca, que anirà a càrrec de Miquel Cartró, poeta, i Toni Bonet, escriptor i representant de l’editorial. L’acte següent es farà dissabte 18 de desembre, a les 11,30h, a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, a Igualada, a càrrec de l’artista Teresa Riba, escultora. Diumenge 19de desembre, a les 12h, el trobarem al Castell De Ribes, a Sant Pere de Ribes, amb Bárbara Scuderi, poetessa, professora, historiadora i periodista. Dilluns 20 de desembre, a les 19h, al Casal Popular El Polvorí de Cambrils, amb Ignasi Martí, historiador i activista social. Finalment, dimarts dia 21, a les 19 hores, la darrera de les presentacions es farà a la Casa del Mar, al passeig Marítim de Vilanova i la Geltrú, amb Àngels Parés, catedràtica d’institut, historiadora i política, i Isidre Roset, doctor en història de l’art.

Llums de far i converses de barana és un conjunt de 120 relats breus poc convencionals. La majoria són reflexions del protagonista, un faroner – l’autor en diu farer -, a través de converses amb la barana del far o amb Elna, escultura de l’artista igualadina Teresa Riba, creada per compartir-la i a la seva manera ajudar la gent, o inspirat en versos del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull.

El farer, melodramàtic i narcisista, escriu el seus pensament, els seus silencis, les seves dèries en fulls de llibreta, com si fos un diari, per deixar constància de la seva existència. Són relats poc convencionals que parlen d’amor i desamor, eròtics o erotitzants, i ni una cosa ni l’altre. L’autor escull el far per la seva gran simbologia, com a generador de positivitat, pel seu magnetisme. Les converses amb el far i amb Elna alliberen el farer de pensaments que el pertorben. Sorgeix el seu far interior i escriu, amb claredat, eclèctic, amb un llenguatge propi ple de metàfores, sense cap més propòsit que llençar i omplir el mar ampolles de vidre plenes de missatges.


Jesús Castillo Prado (Vilafranca del Penedès, març de 1972). És llicenciat en historia i Graduat Superior en arxivística. En l’àmbit de la recerca històrica ha participat en la publicació de La repressió del primer franquisme a l’Alt Penedès. 1939-1948 (Cossetània, 2009), Dietari d'en Lluís Queralt i Via. Notes i transcripció (Institut d’Estudis Penedesencs, 2007), Adolf Lara (1869-1935). L'estela dels vitralls. Retrat d'un retratista (Museu del Vi-Museu de Vilafranca, 2005), El cementiri de Vilafranca del Penedès. Fins arribar aquí tot va anar bé (Jordi Valls, editor, 2004), i ha participat en l’elaboració de diversos capítols de la sèrie Retalls d’història, emesa per la Xarxa de televisions locals. Llums de far i converses de barana (Neopàtria, 2021) és el seu primer treball publicat de narrativa. Actualment treballa d’arxiver a l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. És aficionat a l’esport, membre de l’entitat Correm per la terra.

 

2021/12/02

Setmana en contra de la violència de gènere a l'Agrícol



                    Taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”

 

El dilluns 22 de novembre de 2021 es va celebrar una taula rodona: “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol organitzat en motiu de la celebració del 25N. L’acte comptà amb la participació de Teresa Costa-Gramunt, escriptora, Roger Benito, historiador, Mercè Bagaria, escriptora i Erland M. G. Bergsrud, escriptor. Joan Cuscó Clarassó, filòsof, musicòleg i president del Centre Artístic Penedès L’Agrícol, moderà l’acte.

 

Recital “Ungüents i poesia”

 

El divendres 26 de novembre de 2021 varem celebrar aquest acte a l'Agrícol, organitzat per la secció literària, que va comptar amb: Anna Ruiz Mestres, membre de la secció literària que presentà l'acte i a les ponents / escriptores: Mercè Bagaria, Lídia Gázquez, Eva Pèrez Benages, Marta Pérez Sierra, Sandra Roig, Cèlia Sànchez-Mústich, amb l'absència de Bàrbara Scuderi, Anna Godoy a la viola. I tast de vins a càrrec de Mercè Torres Agulló, gentilesa de Caves J. Hill.

2021/11/22

taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”

El dilluns 22 de novembre se celebrarà una taula rodona sobre “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol, en motiu de la celebració del 25N-Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.  L’acte comptarà amb la participació de Teresa Costa-Gramunt, escriptora, Roger Benito, historiador, Mercè Bagaria, escriptora i Erland M. G. Bergsrud, escriptor. Joan Cuscó Clarassó, filòsof, musicòleg i president del Centre Artístic Penedès L’Agrícol, moderarà l’acte.


La taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.” tractarà sobre la situació històrica de com les dones hem esdevingut bruixes, de com es va viure aquesta situació al Penedès i també a Altafulla, i de com aquest jou s’ha tractat i es tracta literàriament.

A l’Edat Mitjana, moltes dones s’ocupaven de recollir les herbes per fer tisanes, infusions, cataplasmes i altres remeis, que ajudaven al benestar dels familiars i de les persones del seu entorn. Els models de gènere dominants, feudal i patriarcal, ho van convertir en un problema. Les dones guaridores feien , sense pretendre-ho, la competència als metges. Entre sacerdots i erudits, homes privilegiats va prendre força un corrent d’opinió misogin que s’afermà durant segles, donant lloc a un període de regressió per a les dones en tots els terrenys. La lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va intensificar, començant aleshores la cacera de bruixes. Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Les dones sense homes, solteres i vídues, més grans de quaranta anys, podien fàcilment ser considerades bruixes, però moltes també podien ser casades, joves... Un nombre important de les dones condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats.

L’Agrícol se suma a la celebració del 25N per conscienciar i manifestar el seu rebuig contra les violències masclistes, contra qui les exerceixen i qui les silencien. Demana a les administracions que implementin polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Així mateix, exigeix que es legisli per tal que no hi hagi espai per a la impunitat.

Recital poètic “Ungüents i poesia”

 


El divendres 26 de novembre se celebrarà el recital poètic “Ungüents i poesia.”, amb una àmplia participació de poetes, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol, en motiu de la celebració del 25N-Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.  L’acte comptarà amb un tast de vi, col.laboració de Caves J. Hill, a càrrec de la sommelier Mercè Torres Agulló.

 

La participació de poetes és excepcional, que donarà una àmplia càrrega poètica al recital. L’Agrícol acollirà a Mercè Bagaria, Lídia Gázquez, Eva Pérez Benages, Marta Pérez Sierra, Sandra Roig, Cèlia Sànchez-Mústic i Bàrbara Scuderi.

 

Amb els versos inspiradors del poema Tríptic per a una quimera (Bruixa de dol, ed. Empúries) de Maria-Mercè Marçal  “I hem alçat, a l’esqueix de l’hora violeta / una festa d’olors amb la trena desfeta”, les poetes refan ungüents poètics per reivindicar la dona lliure i creativa, poderosa i valenta.

 

A l’Edat Mitjana, les dones exercien en el camp de la medicina i els models de gènere dominants, feudal i patriarcal, ho van convertir en un problema. Entre sacerdots i erudits, homes privilegiats pren força un corrent d’opinió misogin que s’afermà durant segles, donant lloc a un període de regressió per a les dones en tots els terrenys. La lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va intensificar, començant aleshores la cacera de bruixes. Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Les dones sense homes, solteres i vídues, més grans de quaranta anys, podien fàcilment ser considerades bruixes, però moltes també podien ser casades, joves... Un nombre important de les dones condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats.

 

L’Agrícol se suma a la celebració del 25N per conscienciar i manifestar el seu rebuig contra les violències masclistes, contra qui les exerceixen i qui les silencien. Demana a les administracions que implementin polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Així mateix, exigeix que es legisli per tal que no hi hagi espai per a la impunitat.

2021/10/22

Del parlar del Penedès

 El proper dimecres 27 d’octubre se celebrarà una taula rodona sobre les “Les nostres paraules”, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol en el marc del Correllengua 2021.  L’acte comptarà amb la participació del filòleg vilafranquí Ramon Marrugat, docent activista per la llengua i Jordi Esteban, pedagog, expert en metodologies de l’aprenentatge de llengua. Presentarà l’acte Jaume Marfany, president de la CAL i membre de la Secció literària de l’Agrícol.


El filòleg vilafranquí Ramon Marrugat, conjuntament amb l'Institut d'Estudis Penedesencs, porta uns anys estudiant la llengua catalana que es parla al Penedès. Recentment acaba de publicar el llibre “Cuc a enraonar”, editorial Andana, que recull d’articles sobre les especificitats de la llengua catalana al Penedès, publicats al setmanari El 3 de Vuit.

Jordi Esteban i Calm és llicenciat en filosofia i lletres i docent jubilat. La seva dedicació principal és la didàctica de la llengua catalana i la investigació de metodologies d'aprenentatge. És membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana. És el director del projecte de la CAL “Xerrem Junts”,  Una iniciativa de foment de l’ús social del català per a persones que aprenen l'idioma. Jordi Esteban ha publicat el llibre “Paraules viatgeres” on podem conèixer moltes històries sobre l’origen de paraules d’ús quotidià, narrades de manera amena i sintètica, que satisfà la nostra curiositat i ens fa conscients del seu valor.

La CAL i El Correllengua compleixen enguany 25 anys. El Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. En cada edició es reconeix i es ret homenatge a la vida i l’obra d’escriptors i escriptores, artistes, activistes, empreses... que s’han significat per la seva vàlua i també pel seu compromís envers la llengua i la cultura catalanes. El Correllengua 2021 està dedicat a la periodista i escriptora del País Valencià Isabel Clara-Simó.

 

Us deixem el vídeo de l'acte ja realitzat, per si us el vau perdre:



 

 

2021/10/21

El Correllengua 2021 a l'Agrícol

 

El primer acte del Correllengua 2021 va ser organitzat a través de l'Agrícol de Vilafranca i la llibreria l'Odissea amb Jaume Marfany membre de la secció literària i president de la CAL i, Anna Ruiz membre de la secció literària de l'Agrícol i Cristina Dalfó Simó, catedràtica i filla de l'escriptora.

A continuació us deixem el vídeo de l'acte íntegre i us convidem a venir el dimecres 27 al segon acte que consisteix en "El lèxic del Penedès", amb Ramon Marrugat, filòleg i la presentació del llibre "Paraules viatgeres", de Jordi Esteban Calm, pedagog. Presentació a Càrrec de Jaume Marfany, president de la CAL i membre de la secció literària de l'Agrícol.


2021/10/09

COLLAGES ANALÒGICS DE FERNANDO BUSTAMANTE

El proper dissabte dia 9 d’octubre a les 19h s’inaugura al Centre Artístic del Penedès l’exposició “Del transcendent i de l’insignificant” de Fernando Bustamante. Es tracta d’una col·lecció de collages fets a partir de fotografies de l’edifici de l’Agrícol. Bustamante construeix noves mirades sobre la història i la memòria de l’entitat, l’art i la cultura a partir de detalls dels espais que des del 1893 acullen aquesta activitat de la societat. Cada detall obre records i imatges que transcendeixen l’efímer.


L’autor

Fernando Bustamante Enríquez és un artista mexicà que viu a Catalunya des de l’any 2002. Llicenciat en periodisme i comunicació, té un postgrau en escriptura creativa i és Tècnic en Emergències Sanitàries i Màster en direcció de residències i centres de dia. Coma creador ha desenvolupat diversos projectes de creació literària i en l’expressió artística a través de la fotografia i el collage analògic, essent aquesta darrera tècnica la que ha emprat per a l’exposició que ara presenta. I, a Vilafranca del Penedès, també ha exposat els seus collages a la Sala de Pas de L’Escorxador i es autor del projecte testimonial sobre la pandèmia de la Covid19 dins una residencia Veus a les vuit del vespre.


Collages per a la memòria

Per Bustamante el collage és una manera de treballar sobre i a partir del temps i la memoria, i les 17 obres que ara ha fet a partir de l’Agrícol representen: “Una manera d’imaginar la història a partir del que és material, pensar en els seus protagonistes, el que van somiar i somien. Un edifici que es va anar aixecant. Veus i silencis. I és que hi ha llocs que guarden una atmosfera habitant entre els seus murs aliena a el pas dels anys. Llocs que es tornen testimonis, que s'inscriuen en els cicles dels pobles. Entrar per la porta de l'Agrícol, recórrer els seus passadissos, escales, salons és un acte que indubtablement fa pensar en els qui van donar i donen de si per mantenir viu aquest espai; però situant a l'escenari com a protagonista, un imagina el que el lloc aporta en aquest intercanvi.” Els edificis, són morts en sí mateixos però vius per l’activitat que acullen, que han acollit i que acolliran perquè la vida s’hi desplega constantment. No debades, l’artista veu el collage com un vehicle de comunicació entre la matèria inert i la vida: “Crear sobre el temps, l'espai, els racons de l'oblit i de la memòria. La matèria i el sentit que li donem. Interiors i exteriors. Sobre el que expliquen les parets, les portes, les finestres. Sobre el lent procés d'una esquerda, la metamorfosi de cada mota de pols suspesa amb la missió que li va ser conferida, so de portes que unes mans no van tornar a obrir, grinyolar de finestres inaugurant tardors, humitats, objectes abonats a la melodia dels anys i la malenconiosa simfonia dels calendaris. Collages sobre els secrets d'un racó, sobre el transcendent i l'insignificant.”