Llengua i identitat nacional a l’Agrícol

 El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acull la presentació del llibre Llengua i identitat nacional, de Jordi Martí Monllau, filòsof, publicat a Edicions del 1979. La presentació anirà a càrrec de Pere Martí Olivella, filòsof, el proper divendres, 18 de setembre, a les 19,30h, a sala Sara Kirchner de L’Agrícol, en un acte organitzat per la Secció literària de l’entitat.

El llibre com diu en el subtítol, proposa un nou discurs sobre la llengua als Països Catalans. L'autor parteix de la constatació de l'existència d'un conflicte lingüístic degut a la constant opressió exercida per l'Estat espanyol sobre el Català. En segon lloc constata la relació entre identitat nacional i llengua. I, finalment, destaca la urgent necessitat de renovar el discurs sobre aquesta opressió, i substituir el sentiment de culpa associat a la reivindicació dels nostres drets lingüístics, per la convicció que, en tant que Catalunya i la seua llengua són indissociables i que, atemptar contra la llengua, és atemptar contra una comunitat i els seus membres, la seva reivindicació és un acte de Justícia, i que, qui hauria de justificar la seva conducta, és qui actua contra la Justícia.

Les dades sociolingüístiques assenyalen un retrocés important de l'ús del Català en la ciutadania dels Països Catalans. Jordi Martí indica que només a partir d’un canvi de discurs podrem evitar que els catalanoparlants no haguem d'abdicar forçosament de la nostra llengua, i per tant, de la nostra nació.

Jordi Martí Monllau (Tortosa, Baix Ebre, 1967) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Estudis Avançats. Ha fet de llibreter i actualment treballa com a professor de filosofia a l’Institut Julio Antonio, de Móra d’Ebre. Col·labora en diverses publicacions, tals com Llengua Nacional, Llibertat.cat, Núvol, L’Europeu o L’Unilateral. Ha participat en el volum col·lectiu Som llengua (Biblioteca del Núvol, 2022) i és autor de l’assaig Devolució (Biblioteca del Núvol, 2023).

Ha impartit conferències sobre sociolingüística i ideologia lingüística. I els anys 2016 i 2017 va coordinar les dues edicions del cicle de conferències sobre sociolingüística a les Terres de l’Ebre “Llengua, societat i poder”.

Danses del segle XX. Els colors de l’arpa en l’orquestra de corda

Sessió vinculada al concert que tindrà lloc l’endemà diumenge 29 de gener a l’Auditori Municipal de Vilafranca.

David Puertas comentarà i i il·lustrarà musicalment part del repertori que es podrà escoltar en el concert i que porta per títol Danses del segle XX. Els colors de l’arpa en l’orquestra de corda, amb la direcció artística de Sara Bitlloch i l’arpista Esther Pinyol.

La Camerata Penedès s’endinsa en el món de les danses del segle XX a través d’obres d’Henry Purcell, Claude Debussy, Eduard Toldrà i Igor Stravinsky.

L’arpa serà l’encarregada de submergir l’oient en una profunda dualitat entre allò sacre i allò profà a través de les Deux danses del compositor francès Claude Debussy.

Henry Purcell i Eduard Toldrà conduiran a la part final del concert arrodonida per Apollon Musagète , un ballet d’estil neoclàssic influenciat per la tradició barroca francesa de la mà del compositor Igor Stravinsky. 

La Camerata Penedès, orquestra resident de l’Auditori Municipal de Música de Vilafranca, està formada per 10 músics constituïts en cooperativa i compta amb col·laboradors segons les necessitats artístiques de cada projecte.

Son joves músics formats en alguns dels conservatoris europeus més prestigiosos i amb una àmplia trajectòria professional: els seus membres són col·laboradors habituals de les principals orquestres del país com l'OBC, l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, l'Orquestra del Palau de les Arts, l'Orquestra de Cadaqués o Le Concert des Nations, liderada per Jordi Savall, entre d'altres.

taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”

El dilluns 22 de novembre se celebrarà una taula rodona sobre “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.”, a les 19h, a la Sala Kirchner de l’Agrícol (Ptge. Alcover, 2 de Vilafranca), organitzat per la Secció literària de l’Agrícol, en motiu de la celebració del 25N-Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones.  L’acte comptarà amb la participació de Teresa Costa-Gramunt, escriptora, Roger Benito, historiador, Mercè Bagaria, escriptora i Erland M. G. Bergsrud, escriptor. Joan Cuscó Clarassó, filòsof, musicòleg i president del Centre Artístic Penedès L’Agrícol, moderarà l’acte.

La taula rodona “Les bruixes, ahir. La ciència, avui.” tractarà sobre la situació històrica de com les dones hem esdevingut bruixes, de com es va viure aquesta situació al Penedès i també a Altafulla, i de com aquest jou s’ha tractat i es tracta literàriament.

A l’Edat Mitjana, moltes dones s’ocupaven de recollir les herbes per fer tisanes, infusions, cataplasmes i altres remeis, que ajudaven al benestar dels familiars i de les persones del seu entorn. Els models de gènere dominants, feudal i patriarcal, ho van convertir en un problema. Les dones guaridores feien , sense pretendre-ho, la competència als metges. Entre sacerdots i erudits, homes privilegiats va prendre força un corrent d’opinió misogin que s’afermà durant segles, donant lloc a un període de regressió per a les dones en tots els terrenys. La lluita pel control masculí del coneixement, de la ciència, es va intensificar, començant aleshores la cacera de bruixes. Qualsevol dona que gaudís de qualsevol tipus d’independència era procliu a ser considerada bruixa. Les dones sense homes, solteres i vídues, més grans de quaranta anys, podien fàcilment ser considerades bruixes, però moltes també podien ser casades, joves... Un nombre important de les dones condemnades a mort durant els segles de la cacera de bruixes van ser dones que exercien de guaridores a les seves comunitats.

L’Agrícol se suma a la celebració del 25N per conscienciar i manifestar el seu rebuig contra les violències masclistes, contra qui les exerceixen i qui les silencien. Demana a les administracions que implementin polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Així mateix, exigeix que es legisli per tal que no hi hagi espai per a la impunitat.

Nati Soler presenta el nou poemari “Motor de sang” a L’Agrícol

 

Nati Soler Alcaide presenta el poemari Motor de sang, publicat a Onada Edicions SL, obra guanyadora del Premi de Poesia Antoni Matutano Vila d'Almassora 2020,  el proper 15 de setembre, a les 19h, a la Sala Kichner del  Centre Artístic Penedès L’Agrícol (Passatge Alcover, 2, de Vilafranca) organitzat per la Secció literària de l’entitat. La presentació comptarà amb l’autora i anirà a càrrec d’Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària, que n’ha escrit el pròleg, i l’acompanyament musical de Joan Ràfols.

Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. L’acte es podrà seguir en directe per Instagram (@AGRICOL1876) i més endavant disponible a YouTube.

Motor de sang parteix del fet que a pagès, dels animals de tir en deien motors de sang, perquè eren la força imprescindible per a fer la majoria de tasques. Motor de sang parla de l’empenta descoberta dins nostre quan el pas del temps s’obstina a voler fer-nos creure que hem acomplert la part més important i llarga del viatge personal. Ens fa present l’energia que impulsa a practicar l’autèntica llibertat, no els passatemps disfressats d’ella, ni la sacrificada voluntàriament o per por, sinó aquella llibertat que només exercim amb prou valentia quan arribem a la maduresa. El poemari mostra la força retrobada quan crèiem que l’acabàvem, la lluita particular per a aconseguir l’objectiu al qual quasi havíem renunciat, manifestant-se en un temps en què ja no pensàvem posseir un esperit reivindicatiu. S’adreça amb ironia a la mateixa autora i a l’entorn i opina sobre l’escoltat i el viscut. Hi llegirem la reconciliació amb nosaltres mateixos, el camí de l’autoestima i el valor de no claudicar dels projectes vitals.

Nati Soler Alcaide (Llorenç del Penedès, 1959), és modista i poeta, però també escriu teatre i narrativa. Entre els seus llibres trobem Les dents del gat (Premi Vila de Martorell 2003), La casa amb set butxaques (Premi Grandalla 2008), La lentitud del ramat (Premi Màrius Torres 2014), Diuen… escrits propers (Cossetània, 2016) o Cadells de gat (Ònix, 2020). Col·labora en premsa local i participa en recitals. Alguns dels seus poemes han estat musicats per la compositora Carlota Baldrís. És membre del grup Art Polièdric. Ha treballat amb l’expert en pedra seca Josep Vallès, amb la pintora M. Teresa Baltasar i amb la fotògrafa Olga Pros Jané. Continua conreant projectes.

Els contes de Josep Font

El Centre Artístic Penedès L’Agrícol acollirà la presentació del llibre “Contes – Cal Obrir, Navegar, Tastar Els Silencis”, de Josep Font i Via, publicat per Edicions Andana. La presentació anirà a càrrec de l’escriptor David Monteagudo i de la professora i crítica literària Anna Ruiz Mestres, a més de l’autor i de l’editor Ramon Nadal. L’acte l’organitza la Secció literària de l’Agrícol i  tindrà lloc el proper dimecres 5 de maig a les 19,30h, a sala Sara Kirchner del Centre Artístic Penedès L’Agrícol. Per tal de poder garantir la seguretat sanitària, l’aforament serà limitat i l’entrada es farà segons l’ordre d’arribada fins a completar la capacitat prevista. L’acte es podrà seguir en directe per Instagram (@AGRICOL1876) i més endavant disponible a YouTube.

 

Contes està estructurat amb trenta-un relats breus, amb un llenguatge directe i col·loquial, sense floritures literàries i amb un afinat sentit de l'humor. Els contes de Josep Font presenten situacions quotidianes que conviden a la reflexió, a traves d’uns personatges sense atributs, passius i perplexes. Ens atrapa des del primer moment en tots i cada un dels seus relats, que poden començar amb un to lleuger i acabar amb un protagonista enfrontat a profunds dilemes morals o existencials.

 

Josep Font va posar-se a treballar, de molt jove, al departament d'informàtica d'una empresa de l'Alt Penedès. Va ser allà on va tenir l'oportunitat de conèixer Joan Brossa i de poder col·laborar amb ell, entre altres persones, en la confecció de La sextina cibernètica (1981). Darrerament, durant l'Any Brossa, ha participat en diverses xerrades a Vilafranca del Penedès i a Barcelona per donar a conèixer de quina manera, durant els anys vuitanta del segle passat, es va arribar a concebre i crear un poema cibernètic.

De sempre ha estat una persona molt compromesa amb la defensa de la llengua i la cultura catalanes i publica, amb relativa freqüència, a la premsa comarcal.

 

 

HIMNES D'EUROPA

Xavier Cervera i Gallemí a la sessió del “Parlem de Música” aquest dissabte dia 15 de febrer a les 19.00 a l’Agrícol

Sota el títol «An die Freude: una mirada als himnes i càntics d'Europa», Cervera farà un recorregut pels himnes i càntics de diversos estats i pobles del vell continent,  observant-ne els textos, les músiques, el simbolisme, el context històric en què s’han originat,  etc., començant per l’himne de la Unió Europea, de Schiller i Beethoven, fins als himnes de les petites nacions d’Europa com Còrsega, Andorra,   Euskadi, o el nostre Cant dels Segadors, és clar.

Xavier Cervera i Gallemí.  Nascut a Vilafranca del Penedès el 1948. Llicenciat en Història Contemporània, és professor emèrit del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, on ha exercit la seva activitat professional, que ha compaginat sempre amb la seva afecció per la música. Va rebre la seva iniciació musical  de part de la seva mare, professora de piano, i el seu interès pel cant coral de part del seu pare, actiu i entusiasta promotor del moviment coral. Ha rebut cursos i classes de direcció de diferents mestres com Oriol Martorell, Piere Pernoud, Manuel Cabero, Erwin List, Eric Ericson, etc. Des dels 18 anys està relacionat amb el món coral,  com a cantaire, com a director i com a col·laborador del moviment federatiu: ha estat cantaire de la Polifònica de Vilafranca i director durant més de 35 anys (1974-2010). Ha cantat a la Coral Cantiga de Barcelona  i a l’Orfeó Català. Ha estat impulsor de la federació de  Cors Joves de Catalunya  i membre del Consell Directiu, de l’EquipTècnic i de la Comissió Executiva de la Federació Catalana d’Entitats Corals.

L’assistència a les sessions és gratuïta i finalitzen amb una copa de cava per a tots els assistents.

P.S. Aquí sota us deixem el document per si és del vostre interès

https://issuu.com/agricol/docs/an_die_freude_lletres_revisat_16.02.20

Curs de filosofia catalana

El Centre Artístic Penedès L'Agrícol acull el curs "Construccions de filosofia catalana", de la càtedra Llorens i Barba, organitzat per la Universitat de Barcelona.    

Construccions de filosofia catalana

Construccions de filosofia catalana pretén introduir els participants en les múltiples polèmiques i problemàtiques que envolten la "història de la filosofia catalana" i mostrar com bona part d'aquestes polèmiques i problemàtiques es deuen a una secular submissió cultural i acadèmica. Es tractaran tant alguns autors i debats que han estat sobrevalorats com alguns altres que han estat menystinguts i oblidats, preteses glòries, mediocres grisors i nefastes figures. Un panorama entretingut que transitarà des del bon humor i la facècia com a formes de pensament fins a la crítica mordaç i polèmica. Aquest curs pretén transmetre les claus metodològiques i iniciar una sèrie de reflexions que recullin el bo i millor del que s'està fent en la recuperació de la història intel·lectual de la filosofia catalana.

Programa:

1.- Guanyar el relat: construccions de la història de la filosofia catalana.
2.- La història de quan tot era impossible: la filosofia a les universitats catalanes entre 1847 i 1913.
6.- La universitat gairebé possible: la filosofia a les universitats catalanes de 1914 a 1931
7.- Cloenda. La història per refer: el cas d’Alexandre Galí.
3.- Filosofia i irracionalitat: un senyor molt pompós i influent i alguns frenètics divertits i inclassificables.
4.- L’atracció política i periodística (I)
5.- L’atracció política i periodística (II)

Professorat:

Joan Cuscó, professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona 

Josep Monserrat, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona

Xavier Serra, professor de la Societat de Filosofia del País Valencià i de la Societat Catalana de Filosofia

CALENDARI:
Divendres 7, 14, 21, 28 de febrer,
6, 13 i 20 de març de 17.30 h a 20.30 h.

 

Informació i inscripcions:

http://www.ub.edu/gaudirub/programacurs.php?url_retorn=llistat_es&CodiCurs=1400&AnyAcademic=2019&Quatrimestre=2

Presentació de l'Orquestra de Cambra

PARLEM DE MÚSICA AMB DAVID PUERTAS

Dissabte 30 de novembre a les 7 de la tarda s’inicien les sessions del cicle “A l’agrícol parlem de música” que enguany consta de cinc sessions dedicades a la literatura de caràcter musical, l’òpera, la tecnologia i la música, els himnes d’Europa i l’escola catalana del piano.

El pianista cec (Pagès Editors) és la primera novel·la de David Puertas, reconegut divulgador musical, periodista i escriptor. Puertas col·labora habitualment amb les institucions musicals més rellevants del país com a músic i divulgador, però aquest cop ha entrat de ple en el món de la ficció per fer parlar personatges com Mozart o Beethoven i enllaçar-los amb l'època actual de la mà d'un jove músic que fa de pianista de vaixell. El llibre ens apropa a la història del primer creuer amb bandera espanyola que va navegar pel Mediterrani als anys 90. La veu del narrador és la del pianista de bord, un jove barceloní que al llarg de les pàgines va aprenent moltes coses, més enllà d’acompanyar boleros o tocar cançons de moda. El piano del vaixell es converteix en el personatge sobre el que gira una història plena de música.

H

i juga un paper important el mestre de piano ja que, abans de tocar una peça musical, el mestre li explica al protagonista com va ser escrita aquella obra, qui va ser-ne el compositor, li explica alguna història referida a aquella peça que connecta el jove estudiant amb la seva pròpia experiència. Després, el pianista del vaixell té vivències que d’una o altra manera tenen a veure amb allò que li havia explicat el mestre. Escrivint aquestes històries musicals és on l'autor s'ha trobat més còmode ja que no deixen de ser una variant de la feina que està més habituat a fer: escriure notes per als programes de mà dels concerts. La diferència principal és que, quan David Puertas escriu per a auditoris i festivals de música, ha de ser molt curós amb la documentació, mentre que aquí s'ha permès molta llibertat i ha deixat que la imaginació impregnés les pàgines de l'obra.

L’assistència a les sessions és gratuïta i finalitzen amb una copa de cava per a tots els assistents.

POEMARI ERÒTIC

Miquel Cartró presenta el seu nou poemari eròtic La pell sobre el setí, el proper dimarts, 26 de novembre, a les 19’30h, a l’ Auditori del Vinseum, organitza per la Secció literària de L’Agrícol. La presentació comptarà amb un espectacle poètic, plàstic, dansa i escènic, amb la direcció artística de l’actor Toni Regueiro. Actuaran el ballarí Marc Fernàndez amb les ballarines Teresa Serrat i Maribel Martínez, recitarà l’actor Xavi Mañé i Pepe Andrade captarà amb pinzellades vigoroses la dimensió eròtica de La pell sobre el setí.

La pell sobre el setí, editorial Neopàtria, és un nou treball poètic eròtic de Miquel Cartró que ens acosta la mirada a les festes sexuals en grup o swingers. El llibre compte amb un pròleg d’Anna Ruiz Mestres, professora de literatura i crítica literària, i amb un epíleg de Dani Borrell, psicòleg, terapeuta sexual i de parella del Centre Quantum.

El poemari versa sobre la iniciació d’una parella en aquestes trobades. Els protagonistes fan un recorregut que comença en l’excitació de ser observats i desitjats, fins a participar activament en relacions múltiples on descobriran límits i plaers de nous jocs sexuals.

Anna Ruiz descriu la poesia de Miquel Cartró com “on s’entrecreuen la seda, la pell, el plaer i la transgressió... I el lector es veurà engolit per l’aprenentatge dels plaers menys convencionals però no per això menys perdurables. ... L’autor se sent còmode parlant-nos dels jocs eròtics i deixa una mica de banda, s’allunya un xic, de la naturalitat i de la tendresa del món interior de la parella, per obrir-se a un gaudi nou, desconegut, diferent i potser per això més motivador. Aquí estem davant el tast d’una experiència nova que transformarà per sempre la parella (potser per bé o per mal)”.

Dani Borrell ha escrit un epíleg per al poemari on destaca que “tenir relacions sexuals amb més d’una persona és una de les fantasies sexuals majoritàries entre homes i dones. Hi ha diferents combinacions possibles on s’entrellacen homes i dones, orientacions sexuals diverses, parafílies sexuals, un ventall ampli de pràctiques sexuals, un ambient que et transporta a un univers sensorial on la música i el vi també tenen un paper protagonista en la present obra eròtica d’en Miquel Cartró”.

Miquel Cartró ha tancat amb La pell sobre el setí una trilogia de poesia eròtica que va començar amb Amb la marina als ulls (2015) i Festí (2017).

Llibre de Ramon Arnabat

L’historiador Ramon Arnabat Mata, doctor en Història i professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presentarà dijous dia 10 d’octubre, a les 8 del vespre i a l’Agrícol, el llibre Asociaos y sereis fuertes. Sociabilidades, modernizaciones y ciudadanías en España 1860-1930 (Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2019). Es tracta del primer estudi realitzat a l’Estat espanyol que proposa una aproximació general i territorial sobre la història de l’associacionisme i de la sociabilitat contemporànies en el període comprès entre la segona meitat del segle XIX i el primer terç del XX.
La glosa del llibre anirà a càrrec de Montserrat Duch, catedràtica d’Història contemporània de la URV i membre del grup de recerca Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al món (ISOCAC). Així mateix, intervindrà Salvador Casals, gerent del Casal Societat La Principal de Vilafranca del Penedès i expresident de la Federació d’Ateneus de Catalunya i membre del plenari del CoNCA.

Anàlisi exhaustiva
A la primera part del llibre, l’autor fa una anàlisi exhaustiva de la història associativa en l’àmbit territorial que permet copsar-ne les coincidències i les divergències en diferents nacionalitats i regions de l’Estat espanyol. Tot plegat fonamentat en una ingent recerca documental i bibliogràfica i expressat en forma de quadres, mapes i gràfics que ajuden a al compressió dels fets analitzats. Val a dir que Ramon Arnabat posa la seva atenció a totes les modalitats d’associacionisme ja sigui cooperatives, mútues, sindicats, centres obrers o associacions agràries catòliques.
A la segona part, Arnabat analitza la relació entre l’associacionisme i les modernitzacions econòmiques, culturals i socials, també des d’una perspectiva territorial, i estableix relacions i connexions de causa i efecte entre aquests aspectes de la història. Finalment, la tercera part del llibre estudia el paper clau que ha jugat l’associacionisme en els processos de politització o socialització política de les classes populars i en la formació de les ciutadanies a l’Espanya contemporània.
El resultat de tot plegat és un estudi de 500 pàgines que té el mèrit de ser la primera aproximació de conjunt sobre una temàtica fonamental, com és  l’associacionisme, per entendre els processos de participació i politització de les classes populars, tal i com assenyala l’eminent historiador, Josep Fontana, en el pròleg del llibre. El llibre, que es convertirà, a ben segur, en un estudi de referència en aquest àmbit historiogràfic, es clou amb un prefaci del professor Jean-Louis Guereña, pioner en l’estudi de la sociabilitat i l’associacionisme a Europa.
Ramon Arnabat, doctor en Història, professor d’Història contemporània a la URV i membre del grup de recerca ISOCAC amb el qual participa en diversos projectes d’investigació històrica. La seva activitat investigadora s’ha centrat en l’estudi de la revolució i la contrarevolució durant el segle XIX; de la sociabilitat i dels moviments socials a l’època contemporània, i de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme. Ha dirigit diversos projectes de recerca i transferència sobre la història del Penedès i de Catalunya, com ara el projecte Tots els Noms (IEP) i el CIARGA. Ha estat president de l’Institut d’Estudis Penedesencs (2008-2014) i actualment és regidor de Vilafranca en Comú a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

TINC UNA JOGUINA PER TU

El claustre de Sant Francesc de Vilafranca acollirà l’exposició “Tinc un tanc de joguina” del 8 al 30 de juny, un projecte d'àlbum il·lustrat realitzat a partir del poema pacifista “Tinc un tanc de joguina” de Pere Martí i Bertran i les il·lustracions de Núria Tomàs Mayolas. L’acte d’inauguració es farà el proper dissabte 8 de juny, a les 12’30h i comptarà amb un “tastet” de poemes de Pere Martí i Bertran.

L’exposició s’emmarca dins del cicle Paraules al Claustre i + organitzat per la Regidoria de cultura de l’Ajuntament de Vilafranca i en el marc de la celebració del 25è aniversari del programa “Llegir per sentir” de Ràdio Vilafranca, amb la col·laboració de la Biblioteca Torras i Bages, l’Escola Dr. Estalella i Graells, l’Escola Vedruna Sant Elies i la Secció literària de l’Agrícol.

Aquesta exposició presenta les vint-i-cinc il·lustracions realitzades amb llapis de colors que acompanyen el poema, obra de la Il·lustradora Núria Tomàs. Estan alineades en una sola imatge, un mural de més de 8 metres on es compagina un dibuix d’observació realista amb un altre de més gràfic i expressiu.

En l’exposició hi participen també els alumnes de quart de Primària de l’Escola Dr. Estalella i Graells i de l’Escola Vedruna Sant Elies de Vilafranca del Penedès. L’exposició presenta els dibuixos que els alumnes van realitzar en un taller impartit pels dos autors del projecte, per provocar una reflexió i un debat intern sobre la presa de consciència que individualment podem prendre decisions i esdevenir agents transformadors de la societat. En aquest cas, per la pau. Per tancar l’exposició, s’ha programat un taller creatiu “Tinc un tanc de joguina” per a les famílies a càrrec de Núria Tomàs Mayolas i Pere Martí i Bertran, que es farà el diumenge 30 de juny, a les 12h al mateix claustre.

Núria Tomàs Mayolas  té publicades il·lustracions en editorials com ara l’Abadia de Montserrat, Alfaguara-Grup Promotor, La Impremta, Cim edicions, Candaya, Bóbila Libros, Gregal, Blast Press (EUA) o Ruqaya’s  Bookshelf (Canadà). Combina la seva feina d’il·lustradora amb la d’educadora en d’arts visuals, tant per a infants com per adults, i de tant en tant també escriu ressenyes sobre àlbums il·lustrats que es publiquen a “El 3 de Vuit”, “El 9 Nou”, “El Vallenc” i “Nova Conca”.

Pere Martí Bertran, fins fa poc ha estat, ja que s’ha jubilat, catedràtic de Llengua i Literatura a l'institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès. A més de la seva tasca docent, ha col×laborat i col×labora a diversos mitjans de comunicació on ha publicat articles i ressenyes majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. Pel que fa a publicacions, és autor de diverses traduccions, tant del francès com del castellà i de diverses adaptació de clàssics; i d’unes vint-i-cinc obres de literatura infantil.

CONVIT FILOSÒFIC

El Centre Artístic Penedès L'Agrícol organitza el sopar convit filosòfic "Dues mirades sobre Eugeni d'Ors", el proper dissabte 8 de juny, a les 20h, al Centre L' Agrícol de Vilafranca, organitzat per la Secció literària. Les places són limitades i cal fer la reserva al Centre L'Agrícol, telèfon 634 77 61 27, abans del dijous dia 6 de juny. El Convit filosòfic compta amb el suport d'Embotits selectes J. Vives i de Bodegues Pinord.

L'acte comptarà amb Teresa Costa-Gramunt que presentarà el llibre "La escritura y el poder: Vida y ambiciones de Eugenio d'Ors", d'Andreu Navarra, i amb Oriol Pi de Cabanyes, que presentarà el treball inèdit d'Eugeni d'Ors "Els fenòmens de l'atenció",  recuperat per Víctor Pérez.

Andreu Navarra presentarà la biografia més completa i matisada d'Eugeni d'Ors, que porta per títol "La escritura y el poder: Vida y ambiciones de Eugenio d'Ors". Eugeni d'Ors (1881-1954) sens dubte és un dels autors espanyols més versàtils i controvertits del segle XX.

Andreu Navarra és filòleg, historiador i investigador versat en el regeneracionisme espanyol de finals del segle XIX i principis del XX i -com a excepcional biògraf d'Eugeni d'Ors- gran coneixedor de les figures de la literatura i l'assagisme català  i espanyol dels últims cent anys.

De la seva banda, Víctor Pérez, especialista en història intel·lectual de Catalunya, presentarà el llibre "Els fenòmens de l'atenció",  editat per Obrador Edèndum, un curs inèdit d'Eugeni d'Ors que revela el seu interès per estar al corrent de la incipient psicologia experimental. Aquest text mostra com l'objectiu del jove Eugeni d'Ors —conscient de les seves aptituds i delerós per fer-les valer— era aconseguir d'obrir-se pas en el món acadèmic català, gràcies a la seva habilitat d'escriure bé. Més que no pas un erudit, d'Ors volia ésser un reformador de la cultura a Catalunya d'acord amb l'ideal noucentista que ell encapçalava i que molts propagaven.

Víctor Pérez va dedicar la seva tesi doctoral a aquesta obra inèdita per aportar una nova clau interpretativa sobre el personatge i la seva obra i, alhora, treure a la llum més informació sobre la història de la psicologia a Catalunya.

Parlem del Rèquiem de Mozart

Dins el cicle “A l’Agrícol parlem de música”, el músic i director Pere Lluís Biosca serà el ponent de l’audició comentada del Rèquiem de W.A.Mozart que tindrà lloc el divendres 5 d’abril a les 8 del vespre a l’Agrícol (en col·laboració amb Vila?ensa).

Aquesta obra serà interpretada el diumenge 7 d’abril a l’Auditori Municipal de Vilafranca per una orquestra formada per músics de les darreres temporades de clàssica a l’Auditori i el Cor de Cambra Francesc Valls, actualment dirigit per Pere Lluís Biosca. Els assistents a la xerrada podran gaudir de la promoció 2x1 per assistir al concert.

Considerat com un dels directors catalans dedicat a la música vocal amb més projecció, Pere Lluís Biosca manté una intensa tasca com a director titular de diverses formacions i com a pedagog de la direcció coral. Nascut a Vilafranca del Penedès el 1977, es formà a Barcelona amb Mireia Barrera, Josep Vila i Pierre Cao, i a Hèlsinki amb Matti Hyökki.

El seu interès per la música antiga el portà a crear La Xantria, un grup vocal dedicat a la recuperació i interpretació del repertori català anterior al segle XIX amb qui ha realitzat dos enregistraments per a Musièpoca sobre la música inèdita de Josep Mir i Llussà i Tomàs Milans i Godayol. Cal destacar que el disc dedicat a la música de Josep Mir i Llussà amb La Xantria i Vespres d’Arnadí va rebre el premi Museé d’Or al millor enregistrament europeu de l’estiu de l’any 2011, entre d’altres.

Com a director, també ha participat al Gran Teatre del Liceu preparant les parts corals de diverses produccions com, per exemple, Hagman hagman de L. Balada.

Actualment, és director titular des de la seva fundació del Cor de Cambra ARSinNOVA, amb qui ha rebut nombrosos premis – Premi Nacional de Cant Coral (Gijón, 2013) -, del Cor de Cambra Francesc Valls de la Catedral de Barcelona i del Cor d’Homes d’Igualada.

És professor de l’Escola Superior del taller de Músics i dels Cursos de Direcció que organitza la Federació Catalana d’Entitats Corals.

L’assistència a les sessions és gratuïta i finalitzen amb una copa de cava per a tots els assistents.