Mor la poeta Joana Raspall als 100 anys

Com de ben segur ja deveu saber, aquesta matinada ha mort la poetessa Joana Raspall, a la qual des de l'Agrícol i des d'altres entitats i organismes d'aquí a Vilafranca i d'arreu del país, hem dedicat molta atenció, perquè ens ha semblat que s'ho mereixia, que havíem d'ajudar a difondre'n l'obra.

Estem convençuts que ha sigut una mort  molt dolça, com si ella després del tancament de l'any, divendres passat en un acte a Sant Feliu, al qual encara va poder assistir (!!!), hagués dit prou. Haurà estat un any preciós, per a ella, ens sembla, perquè li haurà endolcit una mica més la vellesa, però sobretot per a tots nosaltres, els seus lectors, que l'hem poguda anar descobrint cada cop amb més intensitat.

Joana Raspall  ha rebut molts reconeixements institucionals al llarg de la seva vida. Però ens agradaria que  l'Ajuntament de Vilafranca li dediqui un carrer, perquè va ser bibliotecària de Vilafranca durant la Guerra Civil, on va defensar el fons bibliogràfic, i per haver estat una escriptora i una lluitadora pels drets cívics i culturals de Catalunya. 

Amb aquestes ratlles i amb aquest poema volem donar el condol a la família, als amics i, sobretot, a la colla de l'"Eixam", els amics de la Joana Raspall que tant han fet per fer-la arribar a tots els racons dels Països Catalans.

                                    

Marxaré sola;
deixeu-me que ara sigui
tant amb vosaltres.
Tindré temps d'enyorar-vos;
l'eternitat és llarga.

(Joana Raspall: Instants )

Caldria

            Caldria saber dir en un sol gemec

tot l'horror de les coses

i respirar després el darrer glop

d'un aire net.

Aleshores

em podria morir serenament

            de cara a l'ample desert desconegut

... i algun ocell, passant,

qui sap si, encara, cantaria.  

(Joana Raspall: Jardí vivent)

Secció literària de L'Agrícol