Fins al mes de setembre al MNAC hi ha una exposició dedicada a l'artista Ismael Smith Marí (Barcelona, 1888 - New York, 1972), qui va ser un dels artistes més importants del primer terç del segle XX a Catalunya (moment en què dissenyà els nous diplomes del Centre Artístic del Penedès, l'Agrícol). És a dir, és l'autor que delimita l'abandó de la imatge Vuitcentista de l'entitat per entrar en la imatge que en podríem dir "Noucentista" o moderna.
Smith va ser famós els primers anys de la seva carrera, però el 1919 va marxar a viure als Estats Units i començà el procés del seu oblit. Allà no es va poder integrar com aspirava i va anar deixant la pràctica de l’art per dedicar-se a l’estudi de la cura del càncer, d’una forma naïf i obsessiva.
El cartell encarregat per l'Agrícol és una de les seves darreres obres catalanes i, en clau local, expressa un moment de forta transformació de la societat penedesenca.
El 1960 va acabar internat, contra la seva voluntat, al sanatori psiquiàtric de Bloomingdale, als afores de Nova York. A Catalunya no fou un artista oblidat del tot, però se’l va mantenir acotat al terreny de la il·lustració satírica i del bibelot, per la seva producció transgressora, sempre al límit, en el món d’ordre del noucentisme en el qual estava immers.
La deformació de caràcter grotesc o expressionista en l’escultura, l’ambigüitat sexual de les figures masculines i femenines dels dibuixos, o les escenes esperpèntiques dels gravats no encaixaven en el plàcid mediterranisme que s’estava imposant com a única sortida al modernisme. Era una obra inquietant i variada, que va anar quedant al marge del discurs oficial fins a arribar al desclassament i el menyspreu. La seva figura no es començà a revisar fins després de mort, gràcies als esforços d’alguns dels seus admiradors més fidels.
L'exposició del MNAC es divideix en cinc àmbits: el personatge, el dibuixant, l’escultor, el gravador i el tràgic final de l’artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada