A l'Agrícol Parlem de Música: Kodály

Les danses de Galanta del compositor hongarès Zoltán Kodály  audició comentada per Carmina Malagarriga dins el cicle “A l’Agrícol parlem de música” en col·laboració amb l’Auditori Municipal de Vilafranca

Aquest dissabte a les 7 de la tarda Carmina Malagarriga comentarà “Les danses de Galanta”, obra orquestral del compositor hongarès Zoltán Kodály (1882-1967). L’obra forma part del programa que interpretarà l’Orquestra de Cambra del Penedès l’endemà diumenge a l’Auditori Municipal de Vilafranca. Tots els assistents a la sessió de l’Agrícol podran gaudir del 2X1 per les entrades al concert.

Malagarriga és locutora de  Catalunya Música des dels seus inicis el 1987. Actualment és al davant del programa “La setmana de...” que s’emet de dilluns a divendres de 13 a 14 h. Cada setmana proposa un tema monogràfic: des dels compositors i les seves obres, a la literatura musical dedicada a diferents agrupacions instrumentals o bé a diferents temes literaris, històrics... que troben un nexe d'unió amb la música.

Zoltán Kodály és un dels més destacats músics hongaresos de tots els temps. Va investigar, juntament amb Béla Bartók, la música popular del seu país arribant a col·leccionar unes 100.00 cançons que va utilitzar coma material compositiu.

Les danses de Galanta són a Kodály el que les danses hongareses són a Brahms: músiques vives, profundes i plenes de passió nascudes dels records del compositor. Galanta fou el poble on Kodály passà la seva infantesa. El compositor va viure les seves primeres emocions musicals a casa d’un amic zíngar.

Més informació: Concert

Rosa Sabater: la pinaista.

El dijous dia 15 de març l'Odissea i l'Agrícol presentem a Vilafranca al biografia de la pianista Rosa Sabater i Parera, de mare Vilafranquina i amb una trajectòria internacional més que notable.

L'acte es farà a les 20h a la Llibreria l'Odissea i comptarà amb la participació de l'autor (Miquel Jorba), de Joan Cuscó i de Raimon Gusi (Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca).

Per a més informació sobre Rosa Sabater: Rosa Sabater / Biografia

Per a més informació sobre el llibre:  Sonata inacabada

Teresa Costa-Gramunt presenta el llibre de poesia Mans, còdols, el cel

Vilafranca acollirà la presentació del poemari Mans, còdols, el cel, de Teresa Costa-Gramunt, el proper divendres 9 de març, a les 20h, a l’Agrícol,  amb la col.laboració d’alumnes de Literatura Universal de l’EIP,  de la Secció literària de l’Agrícol i de l’Editorial Gregal.

L’acte comptarà amb la participació de Pere Martí, escriptor i professor, Xavier hernàndez, escriptor i professor, i Teresa Costa-Gramunt, autora del llibre.

Mans, còdols, el cel té un rerefons religiós, de comunió. Està amarat de records d’infantesa o d’adolescència, de la relació amb els pares, de la iniciació a la vida i de l’aprenentatge permanent.

Tot hi són provatures: el coneixement de la història –la personal i la universal–, l’impacte de l’art –també de la lectura i l’escriptura–, la meditació sobre la quotidianitat, el dolor per les pèrdues –encara que al final la mort, la més punyent, és companyia–, el diàleg amb altres poetes, els viatges –que ho són cap enfora i cap endins–, la imaginació –espacial i pictòrica–, l’amor per una casa que té existència en el record, la denúncia del règim patriarcal, el diàleg entre cultures, el jo que s’emmiralla en el tu... Tot plegat, un despullament dels mots subratllant-ne la claredat simbòlica: el vestit blau, el còdol sense dents, el banc de les mirades.

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) viu a Vilanova i la Geltrú. De vocació humanista, ha aprofundit en temes de psicologia, grafologia, simbologia, cultures orientals i animació sociocultural. Graduada en Disseny Gràfic, s’ha especialitzat en el disseny d’exlibris.

A partir del 1990 s’ha dedicat intensament a la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, retrats, narracions, poemes i prosa poètica. És membre de la Secció literària del Centre Artístic Penedès L’Agrícol.
Com a articulista d’opinió pública, ha escrit columnes per a: Diari de Vilanova, El 3 de Vuit, Eix Diari i Núvol.

Ha obtingut nombrosos premis de narrativa, poesia i periodisme. És mestra en Gai Saber. Ha traduït del castellà al català, entre d’altres, obres de Víctor Balaguer, Eugeni d’Ors i Oriol Pi de Cabanyes.

Entrevista:
Teresa Costa-Graumunt: "Quan jo era una nena, ja vivia el cel"
Bernat Puigtobella. Barcelona.
https://www.nuvol.com/entrevistes/teresa-costa-gramunt-quan-jo-era-molt-nena-ja-vivia-el-cel/
Els blogs de Teresa Costa-Gramunt
http://elveldharmonia.blogspot.com.es/
https://www.eixdiari.cat/opinio/el-blog-de-teresa-costa-gramunt

PARLEM DE MÚSICA. LES CASTANYOLES

La pianista, ballarina i tocadora de castanyoles Ludovica Mosca ens parla de la dansa barroca i les castanyoles aquest dissabte a les 6 de la tarda al “A l’agrícol parlem de música”

Ludovica Mosca va néixer a Paris de pares italians. Artista polifacètica, va estudiar música, dansa i pintura i desenvolupa la seva activitat concertística i pedagògica a universitats i conservatoris de Catalunya, Espanya, diversos països europeus, Estats Units , Llatinoamèrica i Àsia.

Després de fer estudis de flamenc i dansa jazz s’especialitza en dansa barroca i castanyoles sense deixar la seva activitat com a pianista i pedagoga del piano. Va rebre classes del gran mestre de les castanyoles José de Udaeta qui va estar afincat molts anys a St Pere de Ribes. És professora de dansa barroca i castanyoles a les escoles Luthier i Juan Pedro Carrero de Barcelona i ha impartit seminaris i cursos de castanyoles i iniciació a la dansa barroca per a músics i ballarins a molts conservatoris d’arreu del món.

Artista convidada de l’Orpheon Consort de Viena que dirigeix el viola-gambista José Vázquez. També col·labora, en qualitat d’artista convidada, amb la formació Almodis amb qui va enregistrar la integral dels quintets per a guitarra de Boccherini.

El 2014 estrena a Praga “Fandango” amb les clavecinistes Petra Zdarska i Lucile Zakova i inicia la seva col·laboració amb l’orquestra belga Il Fondamento. Actualment forma part de la formació belga  l’Enssemble Les Abbagliatti.

En la seva vesant d’especialista en música barroca és autora de l’edició analitzada i comentada d’algunes de les obres per a teclat de J.S.Bach, Mozart i Pare N.Casanoves.

La sessió és a les 6 de la tarda al centre Agrícol de Vilafranca, obert al públic i finalitzarà amb una copa de cava. Us hi esperem!

Parlem de Pau Casals

Diego Civilotti parlarà de Pau Casals

Dissabte 13 de gener a les 7 de la tarda tindrà lloc la primera sessió del cicle d’audicions comentades “A l’agrícol parlem de música”. Diego Civilotti parlarà sobre la figura de Pau Casals i l’activitat es complementa amb una visita guiada al Museu Pau Casals de Sant Salvador l’endemà diumenge.

Civilotti, segons es defineix ell mateix, és un filòsof i crític musical que treballa per posar l’estètica i la filosofia de l’art en diàleg amb les diferents disciplines.  Recentment ha llegit la seva tesis doctoral sobre la figura del compositor vilafranquí Josep Soler i Sardà. És crític i redactor de la revista musical Platea Magazine i col·laborador a la revista digital Núvol.

El cicle compta amb cinc sessions repartides de gener a juny amb les col·laboracions de Ludovica Mosca, intèrpret de castanyoles i dansa barroca; Carmina Malagarriga que comentarà un dels concerts de l’Orquestra de Cambra del Penedès; Xavier Cassanyes amb l’audició comentada de les òperes Cavalleria Rusticana de P. Mascagni i I Pagliacci de R. Leoncavallo i Enrique Turpin que ens parlarà de què anar a escoltar al Vijazz.

També hi ha prevista, prèvia inscripció, l’assistència al Teatre l’Atlàntida de Vic per assistir a la representació de les òperes comentades.

L’assistència a les sessions és gratuïta i finalitzen amb una copa de cava per a tots els assistents.

Més informació: http://cat-es.facebook.com

 

EXPOSICIÓ DEL FOC

Des del dia 1 de desembre, i fins al 31, acollim l'exposició fotgràfica "La Fiesta del Fuego" (feta a Gtranollers l'any 1953), en la qual hi van participar el Drac i els Diables de Vilafranca. 

La podeu visitar de dilluns a divednres, de les 5 a les 8 de la tarda, a la Sala Tastavis (Passatge Alcover 4).
Agraïm l'esforç de: Diables de Vilafranca, Coet i Drac de Vilafranca.

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

Us informem que engega el curs amb més Voluntariat per la llengua. Serà el proper dia 29 de novembre a Vinseum (plaça Jaume I, 1) a les 17.45 de la tarda.

El VxL és un programa actiu durant tot l’any, però l’inici de curs pot ser un bon moment per oferir-lo als vostres associats. Pot interessar tant a les persones que parlen català habitualment, com a les persones que volen tenir més seguretat i fluïdesa a l’hora de comunicar-se.

El Centre Artístic del Penedès, l'Agrícol col·labora i es una seu d'aquest voluntariat i animem a tothom que tingui una hora a la setmana a participar-hi.

Per a més informació:

Presentació d'una nova edició del Voluntariat per la llengua a Vilafranca i l'Alt Penedès - Dimecres 29 de novembre
http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlaltpenedes/agenda.html?ID=16720
Inauguració dels cursos de català i d'una nova edició del Voluntariat per la llengua a Vilafranca del Penedès - Dimecres 29 de novembre
http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlaltpenedes/agenda.html?ID=16721

 

MERLÍ, el per què de l’èxit de la sèrie. Ficció o realitat?

Us invitem a la xerrada col·loqui:

Merlí, el per què de l’èxit de la sèrie. Ficció o realitat?

La sèrie Merlí de TV3 ha estat, sens dubte, un dels grans èxits televisius dels darrers anys. Els elevats índexs d’audiència tant de joves com d’adults, la gran difusió internacional, la força del guió i la qualitat interpretativa de l’equip d’actors i actrius n’avalen la seva importància.  

Al llarg dels diferents capítols es reivindica la filosofia dins el currículum, es mostren les no sempre fàcils relacions entre pares i fills adolescents, s’analitza el paper del professorat… tot amanit amb situacions còmiques o dramàtiques més o menys reeixides. Aquesta sèrie també ha generat diverses polèmiques com ara la dels rols femenins massa secundaris o, recentment, el tractament de la diversitat cultural.

Ens acompanyarà Joan Burdeus  filòsof, guionista i redactor d’ “El núvol, el digital de cultura” on en la secció Pantalles, acostuma a comentar molts capítols de la sèrie. L’acte serà:

Aquest acte és obert a tothom i es farà el proper dimarts dia 28 de novembre a les 19h.

 

Vi.cat

El proper dissabte dia 18 de novembre  Vinseum i l'Agrícol us inviten a la presentació del número 10-11 de la revista Mirmanda dedicat al món del vi als Països Catalans.

Mirmanda és una revista editada al Rosselló i a l'Alt Empordà, que té com a objectiu donar veu i sortida a temes fonamentals que atenyen la realitat cultural, social o econòmica de la cultura catalana.

El núm. 10/11 fa un repàs general i plurisdiciplinar al món del vi als països catalans. Es divideix en 5 parts: una mirada històrica, patrimoni, literatures del vi, gastronomia del vi i símbols i simbologies.

L'acte comptarà amb Oscar Jané, director de la revista i amb l'escriptor Sebastià Perelló i el fotògraf Tarek Serraj; tots dos participants en aquest número especial.

Lloc: Sala Nogués i Taverna de Vinseum.

Hora: 19h

L'accés és lliure.

En acabat es podran tastar els següents vins per gentilesa del Centre Artístic del Penedès, l'Agrícol: Java, vi blanc de La Cave Apicole (Catalunya Nord) i Chalet, vi negre de Sistema Vinari  (Mallorca).

Defensar la terra i a qui la defensa

Us invitem a la xerrada i col·loqui amb l'activista Gustavo Castro el proper divendres dia 20 d'octubre a les 19'30.

PEL DRET A DECIDIR

Des del Centre Artístic del Penedès, l’Agrícol, volem expressar el nostre compromís amb la democràcia i amb el dret a l’autodeterminació.

Els darrers anys hem donat suport al referèndum i al procés sobiranista en tots aquells àmbits i moments en que se’ns ha demanat o en què ens pertocava com a entitat cívica i social (com el Pacte Nacional pel Referèndum). Avui, en vistes a la degradació  democràtica a què estem sotmesos els catalans, volem refermar el nostre compromís amb la democràcia i amb la llibertat d’expressió i d’associació. Volem remarcar que qualsevol legalitat democràtica es fonamenta en una legitimitat popular i que el procés sobiranista que estem vivint és ple de legitimitat i de voluntat de legitimitzar una nova democràcia més ferma i millor.  Que la democràcia és un sistema perfectible i que les lleis no són ni eternes, ni immutables, ni dogmàtiques. I, sobretot, que cap llei no pot menystenir i constrenyir la llibertat de pensament i d’acció (com passa aquests dies). Qualsevol llei es pot transformar o abolir sempre que, com és el cas, hi hagi una àmplia majoria que reclami repensar la legitimitat sobre la que se sustenta.

La denominada “Transició” espanyola (de la dictadura a la monarquia parlamentària) es va fer en un context molt determinat i és plena de mancances que avui són un pes inaguantable per a la majoria de la ciutadania de Catalunya  i per al nostre autogovern.

Encoratgem a  tothom a treballar per a construir un país més just, més plural i més lliure  i recolzem totes aquelles persones que pel seu càrrec polític o per la seva feina a l’Administració pública són perseguides i atemorides de manera injusta i injustificada per les seves idees i per complir amb els compromisos adquirits amb la ciutadania les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

Joan Cuscó  i Clarasó com a president i en representació de la Junta directiva i dels socis del Centre Artístic del Penedès, l’Agrícol

Vilafranca del Penedès, 21 de setembre de 2017

ISMAEL SMITH I L'AGRÍCOL

Fins al mes de setembre al MNAC hi ha una exposició dedicada a l'artista Ismael Smith Marí (Barcelona, 1888 - New York, 1972), qui va ser un dels artistes més importants del primer terç del segle XX a Catalunya (moment en què dissenyà els nous diplomes del Centre Artístic del Penedès, l'Agrícol). És a dir, és l'autor que delimita l'abandó de la imatge Vuitcentista de l'entitat per entrar en la imatge que en podríem dir "Noucentista" o moderna.

Smith va ser famós els primers anys de la seva carrera, però el 1919 va marxar a viure als Estats Units i començà el procés del seu oblit. Allà no es va poder integrar com aspirava i va anar deixant la pràctica de l’art per dedicar-se a l’estudi de la cura del càncer, d’una forma naïf i obsessiva.

El cartell encarregat per l'Agrícol és una de les seves darreres obres catalanes i, en clau local, expressa un moment de forta transformació de la societat penedesenca.

El 1960 va acabar internat, contra la seva voluntat, al sanatori psiquiàtric de Bloomingdale, als afores de Nova York. A Catalunya no fou un artista oblidat del tot, però se’l va mantenir acotat al terreny de la il·lustració satírica i del bibelot, per la seva producció transgressora, sempre al límit, en el món d’ordre del noucentisme en el qual estava immers.

La deformació de caràcter grotesc o expressionista en l’escultura, l’ambigüitat sexual de les figures masculines i femenines dels dibuixos, o les escenes esperpèntiques dels gravats no encaixaven en el plàcid mediterranisme que s’estava imposant com a única sortida al modernisme. Era una obra inquietant i variada, que va anar quedant al marge del discurs oficial fins a arribar al desclassament i el menyspreu. La seva figura no es començà a revisar fins després de mort, gràcies als esforços d’alguns dels seus admiradors més fidels.

L'exposició del MNAC es divideix en cinc àmbits: el personatge, el dibuixant, l’escultor, el gravador i el tràgic final de l’artista.